Anar al contingut

Axonopus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Axonopus

Axonopus és un gènero de plantes herbácees pertanyent a la família de les poàcees.[1] És originari de Sudamérica. Comprén 206 espècies descrites i d'estes, solament 91 acceptades.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són plantes anuals o perennes, cespitoses, estoloníferas o rizomatosas; plantes hermafroditas. Baïnes carinadas; lígula una membrana; làmines lineares a linear-lanceoladas, aplanadas o plegades a involuta. Inflorescència de varis a numeroses arracades primes, digitados o paniculats, 1 o, més comunament, 2 o varis emergint dels nucs superiors o terminals, les espiguillas en 2 rencs alternats en la porció inferior d'un raquis aplanado o triquetro, traslapadas secuencialment, les arracades generalment simples, rarament ramificats, el raquis normalment en una espiguilla en l'àpiç; espiguillas subsésiles o en pedicels molt curts, comprimides dorsalment, orientades en l'esquena de la gluma superior i de la lema superior llunt del raquis; gluma inferior generalment absent, gluma superior i lema inferior tan llargues com el flósculo superior o escassament més llargues que ell, subiguales, membranàcees, similars, 2–5-nervias; flósculo inferior estèril; pálea inferior absent; flósculo superior bisexual, pla; lema superior rígida, els seus màrgens llaugerament involutos; pálea superior similar en textura a la lema superior; lodícules 2; estams 3; estils 2. Frut una cariopsis; embrió 1/3–1/2 de la llongitut de la cariopsis; fil elíptic o cortament linear.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Palisot de Beauvois i publicat en Essai d'unix Nouvelle Agrostographie 12. 1812.[3] l'espècie tipo és: Axonopus aureus P.Beauv.

Etimologia

Axonopus: nom genèric derivat del grec axon = (eix) i pous = (peu), en alusió al raquis que sorgix d'un punt comú (digitado).[1]

Citologia

El número cromosòmic bàsic del gènero és x = 10, en números cromosòmics somàtics de 2n = 20, 40, 60 i 80, ya que hi ha espècies diploides i una série poliploide.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (eds.) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
  2. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Giraldo-Canyes, D. 2002. Les espècies de la sect. Lappagopsis del gènero neotropical Axonopus (Poaceae, Panicoideae, Paniceae). Revista Acad. Colomb. Ci. Exact. 26(98): 13–23.
  5. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  1. McClure, F. A. 1955. Bamboos. In: J. R. Swallen, (ed.), Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 24(2): 38–331.
  2. Missouri Botanical Garden. MO Generic Names in

Use # Morales, J. F. 2003. Poaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 3. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 93: 598–821.

  1. Morrone, O., A. M. Antón & F. O. Zuloaga. 1995. Axonopus. 19(1): 11–16. In Fl. Fan. Argent.. Museu Botànic, IMBIV, Còrdova.
  2. Pohl, R. W. & G. Davidse. 1994. 129. Axonopus P. Beauv. Fl. Mesoamer. 6: 356–359.
  3. Renvoize, S. A. 1998. Gram. Bolívia i–xxx,. The Royal Botanic Gardens, Kew.
  4. Sharp, D. & B. K. Simon. 2002. AusGrass: Grasses of Austràlia. CD-ROM, Version 1.0. CD–ROM.
  5. Soreng, R. J., G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, E. J. Judziewicz, T. S. Filgueiras & O. Morrone. 2003 and onwards. On-line taxonomic novelties and updates, distributional additions and corrections, and editorial changes since the four published volumes of the Catalogue of New World Grasses (Poaceae) published in Contr. U.S. Natl. Herb. vols. 39, 41, 46, and 48. http://www.tropicos.org/project/CNWG:. In R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras, E. J. Judziewicz & O. Morrone Internet Cat. New World Grasses. Missouri Botanical Garden, St. Louis.