Pálea
Aparència
En botànica es diu pálea (del Llatí păliă, -ae, palla) a molt diversos òrguens, i és puix font de confusió.[1]

- Terme amprat per Carlos Linneo per a les escamitas que existixen en el receptàcul de numerosos membres de la família Asteraceae en la base de les flors, i es diu «receptàcul paleáceo» al que les té. Implantades a modo de bràcteas axilantes individuals, poden presentar-se baix molt diverses formes, des de pèls rígits semblances a les crines o cerdes, fins a lengüetas més o menys amples, sanceres, dentadas, coloreadas, etc.
En rigor, caldria reservar el vocable a este us linneano[nota 1] i no a atres sentits posteriors entre els quals es poden citar:
- els tépals escariosos de diversos monoclamídeas;
- els tricomas laminares del peciol i del raquis de les frondes dels falagueras;
- certes fulles escuamiformes de les hepàtiques, etc.
Referències
- ↑ Font Quer P., Diccionari de botànica, Editorial Llabor, Barcelona, 1985, P. 790
- Notes
- ↑ L'us del terme lineanno "pálea" deuria reemplaçar el de "escama" per a descriure dites estructures, ocupació encara molt estés, puix és un vocable molt generaliste que presta encara més a confusió, a menys de precisar clarament en un adjectivo adequat de que tipo de "escates" es tracta; per eixemple "escates axilantes", "escates receptaculares", ...
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pálea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.