Pálea

En botànica es diu pálea (del Llatí păliă, -ae, palla) a molt diversos òrguens, i és puix font de confusió.

Eixemple de capítul de Asteraceae: Helianthus sp. ex. gr.bolanderi (s'han llevat unes quantes flors per a una millor visió): pálea, flósculo, lígula, receptàcul, bràctea involucral.

• Terme amprat per Carlos Linneo per a les escamitas que existixen en el receptàcul de numerosos membres de la família Asteraceae en la base de les flors, i es diu «receptàcul paleáceo» al que les té. Implantades a modo de bràcteas axilantes individuals, poden presentar-se baix molt diverses formes, des de pèls rígits semblances a les crines o cerdes, fins a lengüetas més o menys amples, sanceres, dentadas, coloreadas, etc.

En rigor, caldria reservar el vocable a este us linneano i no a atres sentits posteriors entre els quals es poden citar:

• les escates de certs vilanos dels aquenios (cipsela) de dita família Asteraceae;

• els tépals escariosos de diversos monoclamídeas;

• les glumelas de les Poaceae;

• els tricomas laminares del peciol i del raquis de les frondes dels falagueras;

• certes fulles escuamiformes de les hepàtiques, etc.

Referències

Notes