Anar al contingut

Glechoma hederacea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Glechoma hederacea

La hedra terrestre (Glechoma hederacea) és una espècie de planta rastrera natural de les zones templades d'Europa, Àsia septentrional i de Norteamérica. Creix formant extenses colónias en planures i montanyes, preferint els llocs umbríos i llocs humits en general.

Detall de la flor
Vista de la planta
Detall del full

Característiques

Són plantes perennes rastreras, velludas i de color grisáceo. Les branques florals són erectes i quadrades alcançant els 50 cm d'altura. Les fulles de color vert obscur en llarc peciol, són reniformes o cordiformes, redonejades, pubescentes, alguna cosa velludas i glauques. Les flors de color blau púrpura o violàcees són aromàtiques, axilars a on creixen de 3 en 3 en una corola molt major que el càliç, sent este llarc, curvat i en el llim oblicuo. Les flors s'agrupen en glomérulos.

Propietats

  • La planta era Oficinal coneguda en l'Edat Mija com (Herba Hederae terrestris) encara que hui en dia és poc utilisada.
  • En homeopatia s'utilisa per a tractar les bronquitis, catarros, asma i afeccions intestinals.
  • Conté marrubiína que eixercix efecte pectoral i expectorante, molt útil contra la tós.
  • Moderadament tòxica deu utilisar-se en precaució.

La marrubiína és responsable de l'acció fluidificante de les secrecions mucoses, expectorante; els taninos de l'activitat astringente i cicatrizante; els àcit fenòlics i les lactonas sesquiterpénicas eixercixen un efecte antiséptico.

Indicat per a grip, refredats, faringitis, bronquitis, asma, colitis, ferides, forúnculos. Popularment s'utilisa com sedante, antidiarréico i contra les infeccions urinàries.

Principis actius

Conté un principi amarc: marrubiína (lactona sesquiterpénica), taninos (7%), tossal, un oli essencial, i alts nivells de vitamina C. També s'inclouen 1,8-cineol (també conegut com eucaliptol), α-pineno, apigenina, β-sitosterol, borneol, àcit cafeico, àcit ferúlico, hyperosida, yodo, luteolina, mentol, àcit oleanólico (un vasodilatador demostrat[1]), àcit rosmarínico, rutina i àcit ursólico.[2]

Notes i referències

  1. ↑ (en francés) «Information Hospitalière, Sur l'acide oléanolique comme vasodilatateur.». www.informationhospitaliere.com. Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 7 de juny 2010..
  2. ↑ (en anglés) «Alternative Nature Online Herbal, Herbier en ligne pour Nature Alternative.».