Anar al contingut

Carpinus betulus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carpinus betulus

Carpinus betulus, el carpe blanc o carpe europeu, també conegut simplement com carpe,[1] abedulillo, hojaranzo, charmilla o ojaranzo és un Carpinus natiu de l'oest, centre i sur d'Europa, estenent-se tan a l'orient com l'oest de Rússia i Ucrània. Requerix un clima templat per a bon creiximent, solament a elevació per damunt dels 600 m s. n. m. Creix entremesclat en Quercus, i en algunes àrees en Fagus, i és un arbre comú en boscs degradats.

Descripció

És un chicotet a mijà arbre que alcança 15-25 m, rarament 30 m, en un tronc sinuós. La corfa és grossa, verdosa grisácea, encara en els vells (vore foto): s'assembla a la del hi haja, pero té a sovint costelles. Els brots, a diferència de Fagus, tenen no més d'1 cm de llongitut, i pressionats cap a les ales. Les fulles són alternes, de 4-9 cm long., en prominents venes donant un corrugado distintiu, i màrgens serrats i s'assemblen a les del om, pero són simètriques (vore foto). Els ulls són alterns i ahusadas (vore foto), pero menys que les del hi haja. Les flors masculines i femenines naixen separades en primavera. Les masculines, agrupades en aments faciliten la polinisació pel vent. El frut és una chicoteta i llarga anou de 7-8 mm llongitut, parcialment envolta per trifoliolos, l'involucre de 3-4 cm llongitut; madura en autumne. Les llavors freqüentment no germinen fins a la primavera del segon any despuix de la sembra. És un prolífic semillero i té una vigorosa regeneració natural.

Frut
La corfa és grisa i plana, semblada a la del hi haja, pero pot tindre costelles
Les fulles s'assemblen a les del om, pero són simètriques. Els ulls són alterns i ahusadas, pero menys que les del hi haja.

La fusta és pesada i dura, és usada per a ferramentes i material de construcció.

Ecologia

Ama el sombrejat, i preferix moderada fertilitat de sol i de humitat. Té un sistema radicular escàs en profunditat pero molt expandit superficialment, i produïx moltes estacas quan li'l tala baix. Té dens fullage.

Hi ha un número de notables boscs a on esta espècie és la dominant:

Referències

  1. ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.

Bibliografia

  1. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.