Cistus

Cistus

Cistus és un gènero de plantes angiosperma de la família de les cistàcees, conegudes com jaras, jaguarzos o estepas. Solen formar part, a voltes important, de les garrigas mediterrànees, i algunes espècies es comporten com a pioneres en la recuperació de sols degradats. Són pirófilas, la seua germinació es veu favorida pel fòc, i els incendis recurrents ajuden a la seua permanència en eliminar la competència d'atres plantes que acabarien per desplaçar-les dels biòtops. Algunes espècies, com Cistus ladanifer i Cistus laurifolius, són resinosas, lo que favorix que ardixquen encara que estiguen verdes.

Descripció bàsica

Són sempre plantes perennifolies, arbustivas, llenyoses. Les flors són regulars, hermafroditas i en cinc grans pétals a sovint arrugats que cauen fàcilment de la flor. Els seus numerosos estams produïxen gran cantitat de polen, que atrau a molts insectes, com les abelles que produïxen mel de jara. Els seus fruts són càpsules formades per 5 o 10 carpelos, que s'òbrin a la madurea en 5 o 10 cavitats en numeroses llavors. La fusta de Cistus ladanifer, per ser duríssima s'usa en la fabricació de chicotetes ferramentes o peces que vagen a sofrir gran roçament, i és també excelent com llenya.

Hàbitat

Formen part de les garrigas i del sotobosque de boscs naturalment clars, com els alcornocales, baix clima mediterràneu o submediterráneo. És habitual trobar-les en les etapes de degradació d'atres comunitats més denses, com els boscs climácicos de carrasca o roures xeròfits o la maquia. Poden formar masses compactes que cobrixen totalment el terreny, formant un xara espés. La majoria de les espècies són calcífugas estrictes que creixen sempre sobre sols formats a partir de roques àcides, com granit, quarsita o pissarres. Unes poques espècies són indiferents al substrat i poden créixer també sobre roques calcáreas