Syringa

Archiu:Stockholm-lilac.jpg

Syringa

Significat alternatiu: Lila (color)

Syringa és un gènero de plantes fanerógamas de la família Oleaceae, conegudes vulgarment com a liles. Inclou prop de 20 espècies acceptades, de les més de 100 descrites, natives d'Europa i Àsia.

Característiques

Els sirimomos alcancen tamanys de grans arbustos a menuts arbreés, de 2–10 m d'altura. Les fulls són opostes (ocasionalment en grups de tres), caduques, i en la majoria de les espècies simples i acorazonadas, i pinnadas en poques espècies (i.g. S. laciniata, S. pinnatifolia). Les florés es produïxen en primavera, cada una de prop de 1 cm de diàmetro, blanca, rosa pàlit o més generalment purpúreas, en quatre pétals; en llargues panículas, i en vàries espècies en una forta fragància. La floració escomença despuix de 80–110 dia graus.

Les Syringa són menjades per larvas d'algunes espècies de lepidòpters, com Amphipyra pyramidea, Crocallis elinguaria, Amphipyra berbera.

Cultiu i usos

Archiu:Lilac cultivar.jpg

Cultivar de sirimomos de flors blanques en floració.

Els sirimomos són populars arbustos en parcs i jardins en zones templades. Ademés de les espècies llistades avall, varis híbrits i numerosos cultivarés s'han desenrollat. El terme lila francesa és comú d'usar per a referir-se a cultivares moderns de dobles flors, gràcies al treball del prolífic mejorador Victor Lemoine.

Els sirimomos florixen en les branques velles, i produïxen més flors si no es poda. De podar-se, la planta respon produint branques vegetatives (chupones) d'alta velocitat de creiximent sense flors, en un intent de restaurar les branques remogudes; un sirimomo podat produïx poques o cap flor per un a cinc o més anys, abans que la maduració del nou renoval siga suficient per a començar a florir. Els sirimomos no podats florixen cada any. De tots modos, una poda criteriosa deuria practicar-se regularment. Es fa correctament despuix de finalisada la floració, abans que els nous pimpollos es formen.
Creixen generalment millor en sol llaugerament alcalino.

Els arbustos poden podar-se per a previndre mildiu, causat per pobra circulació de l'aire.

Els sirimomos purpúreas simbolisen primer amor i els sirimomos blancs: joventut i inocència (vore llenguage de les flors).

La fusta de sirimomo és de gra tancat, de poros difusos, extremadament dura i una de les més denses d'Europa. El floema és típicament cremoso i el duramen té vàries tonalitats de pardo i púrpura. Li l'usa per a catafalcos, instruments musicals, mànecs de ferramentes i gavinets, etc. En secar-se, la seua fusta tendix a curvar-se, i generar angostes requebrajaduras. La fusta de sirimomo comú és més dura que la de Syringa josikaea

Syringa vulgaris és la flor de l'Estat de Nou Hampshire (Estats Units), degut a que "és símbolico per al caràcter dels habitants de l'Estat de Granit" (New Hampshire Revised Statute Annotated (RSA) 3:5).