Fragmentació (reproducció)

La Fragmentació o Escissió és un método de reproducció asexual animal pel qual un individu es dividix en dos o més organismes totalment independents. Una volta, este procés de reconstrucció s'efectua en un individu, ya que es diu que si no es produïx pot dur varis problemes, despuix de produir-se l'escissió (arquitomía) encara que lo freqüent és que es realise abans de dividir-se (paratomía). En el primer cas, la fragmentació pot deure's a un accident, mentres que en el segon cas es realisa de forma espontànea.

Astropecten spinulosus, un eixemple de reproducció de fragmentació.

Són eixemples de arquitomía els realisats per estreles de mar i ofiures de sis o més braços, que escindits en sentit llongitudinal són capaços de regenerar cada una de les parts incompletes i inclús aplegar a regenerar tot l'organisme a partir d'un sol braç. En atres ocasions l'arquitomía es realisa en sentit travesser, és dir, perpendicularment a l'eix del cos, com succeïx en la cuc de terra i en les planaries que poden dividir transversalment el seu cos en varis trossos, cada u dels quals regenera un individu complet.

Com a eixemple de paratomía se cita la que realisen certs cucs poliquetos marins que modifiquen els segments posteriors del seu cos de manera que estos segments es transformen en individus fills cridats zooides, els quals queden units en cadena. Un tipo especial de fragmentació és la poliembrionia, fenomen que consistix que els embrions, durant les primeres fases del seu desenroll, es dividixen en vàries porcions, cada una de les quals origina un individu complet. Es dona també en insectes i inclús certs mamífers, com l'armadillo, que sempre paren varis fills, tots ells bessons. En l'espècie humana s'originen d'esta forma els denominats bessons univitelinos, que són per això genèticament idèntics als seus progenitor gràcies a la cèlula asexual que mana l'informació genètica.