Tractat de Sant Ildefons (1800)
El tractat de Sant Ildefons de 1800 va ser un acort secret firmat entre Espanya i França en el transcurs de les guerres napoleòniques. Per este tractat Espanya va acordar en principi canviar el seu territori nortamericà de Louisiana per territoris en Toscana. Els térmens varen ser posteriorment confirmats pel Tractat d'Aranjuez de març de 1801.
|
.svg){kind=small}
|
Context
[editar | editar còdic].png)
La Revolució francesa (1789-1799) va terminar en el colp d'Estat del 18 de brumario (9 de novembre de 1799), pel que Napoleón Bonaparte va assumir el govern francés, mentres França seguia immersa en les guerres contra la Segona Coalició, constituïda per Àustria, Gran Bretanya, Portugal, Rússia i l'Imperi otomà, conseguint França numeroses victòries i mantindre el seu nou sistema de govern, ademés de crear un gran i potent eixèrcit molt experimentat.
Espanya, a on regnava Carlos IV, despuix de haver tingut que cedir a França en la Pau de Basilea (1795) la seua part de l'illa de Sant Dumenge, va recomençar l'anterior aliança en França[1] en el tractat de Sant Ildefons de 1796. En ell abdós nacions varen pactar una aliança militar contra tercers països. Esta aliança seria el motiu de l'entrada d'Espanya en la guerra contra Gran Bretanya, que va dur com a conseqüència la pèrdua de Trinitat i Menorca en 1798, els atacs a Ferrol i Càdis en 1800, o l'embargament comercial decretat per Gran Bretanya contra Espanya, el qual va vindre a sumar-se a una situació financera maltrecha i cada volta més deficitària.[2] Davant esta situació de guerra en Gran Bretanya, Napoleón Bonaparte requeria la renovació de l'aliança en Espanya perque necessitava la flota espanyola per a defendre els ports de Brest i Tolón.[3]
Els eixèrcits francesos varen resultar victoriosos en la campanya de 1800, sobretot en Marengo, Höchstädt i Hohenlinden, lo que va permetre mamprendre negociacions en Àustria que varen produir el tractat de Lunéville, el 9 de febrer de 1801, entre el Sacre Imperi Romà i França. Bonaparte ya havia somés el nort d'Itàlia, i el rei Carlos IV d'Espanya volia salvaguardar els drets dels seus parents de la Casa de Parma[4] en un territori en Itàlia, encara que para això tinguera que sacrificar el territori salvage[5] de Luisiana. Este territori, cedit per França a Espanya en el tractat de Fontainebleau (1762), estava en l'interés de Bonaparte per a sometre la revolució haitiana,[6] i les mateixes autoritats espanyoles estaven interessades en la seua cessió a França, en la creència que la fortalea militar francesa convertiria a Louisiana en un territori tapó[7][8] entre Espanya i els Estats Units.
El tractat
[editar | editar còdic]
Mariano Luis de Urquijo, en nom de Carlos IV d'Espanya, i Louis Alexandre Berthier, en representació de la república de França, varen ajustar un acort preliminar l'1 d'octubre de 1800 (9 de vendimiario de l'any IX, segons el calendari republicà francés) en el Palau Real de la Granja de Sant Ildefons.
Els acorts varen incloure:[9]
- La república francesa posaria a disposició del duc de Parma Fernando I de Borbón-Parma, un territori de nova creació en la península italiana, sobre el que tindria consideració de rei (no estava especificat qué territori, encara que se sugeria la possibilitat de que fora Toscana o les Llegació de Ferrara, Bolonya i Romaña).
- Un més despuix de la pren de possessió de l'infant, Espanya faria entrega a França de 6 navío de guerra de 74 canons cada u (Plantilla:Barco, Conquistador, Plantilla:Barco, Sant Genaro, Atlante i Sant Antonio).[10]
- 6 mesos despuix, Espanya entregaria a França el territori de Luisiana, baixe sobirania espanyola des de 1763 pel tractat de París.
L'acort seria dut en el més estricte secret, fins al punt de que el propi Manuel Godoy, favorit de Carlos IV, no va tindre coneiximent d'ell fins a un més despuix de la seua ratificació pel rei.[11]
Este acort seria conegut posteriorment com a tercer tractat de Sant Ildefons, per a distinguir-ho dels firmats en 1777 i 1796.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1]
- ↑ José Canga Argüelles: Diccionari de facenda, pags. 236 - 237, (1826).
- ↑ [2]José_Gregorio_Cayuela_Fernández, José_Ángel_Gallego_Palomares (2008), La Guerra de l'Independència: història bèlica, poble i nació en Espanya, 1808-1814, Universitat de Salamanca, pág.55
- ↑ [3]
- ↑ [4]
- ↑ [5]
- ↑ [6]
- ↑ [7]
- ↑ Tractat de Sant Ildefons de 1800, (text complet).
- ↑ (March i Llabors, 1854, p. 791)
- ↑ Manuel Godoy: Memòries del príncip de la pau, pag. 14-63, (1836).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1854) Història de la Marina Real Espanyola, Madrit.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de San Ildefonso (1800)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Política en 1800
- Espanya en 1800
- Tractats de les guerres napoleòniques
- Tractats d'Espanya del sigle XVIII
- Tractats de França del sigle XVIII
- Tractats de l'Imperi espanyol
- Tractats d'Espanya-França
- Tractats secrets
- Història de Toscana
- Història de Luisiana
- Real Lloc de Sant Ildefons
- Regnat de Carlos IV
- Història contemporànea de Castella i Lleó
- Història de la província de Segòvia
- Nova Espanya en 1800
- Presidència de Thomas Jefferson