Conveni d'Aranjuez
.svg) |
 |
El Conveni d'Aranjuez de 1801 va ser un acort entre França i Espanya firmat en Aranjuez el 13 de febrer de 1801[1] per Luciano Bonaparte i Manuel Godoy. L'acort establia les condicions en les que s'unirien els eixèrcits i flotes d'Espanya, França i Batavia per a combatre a les forces de Gran Bretanya. Va ser seguit per la firma un més despuix de l'acort definitiu cridat Tractat d'Aranjuez.
El conveni d'Aranjuez
[editar | editar còdic]Els térmens del conveni incloïen:[2]
- Cinc navío espanyols fondejats en Brest s'unirien a atres cinc francesos i cinc de la República Bátava, al mando d'un general espanyol, rumbo a Brasil o Índia.
- Dèu navío espanyols de Brest, en dèu francesos i dèu bátavos, al mando d'un general francés, marcharien cap a Irlanda o el nort d'Anglaterra.
- Cinc navío del Ferrol en dos mil soldats s'unirien a atres dos flotes francesa i bátava iguals en tamany, i partirien a conquistar Trinitat i Surinam.
- El restant de la flota espanyola s'uniria en la francesa i, si fora possible, en la flota russa, per a combatre als anglesos en el Mediterràneu.
- Es formarien cinc cossos d'eixèrcit, que es concentrarien en Brest, Batavia, Marsella, Còrsega i la frontera hispà-portuguesa.
El tractat d'Aranjuez
[editar | editar còdic]El 21 de març[3] de 1801 va ser firmat l'acort definitiu en Aranjuez per Manuel Godoy i Luciano Bonaparte. Les condicions establides en este nou tractat confirmaven les disposicions de l'anterior, ampliant-les:[4]
- Renúncia de Fernando al ducado de Parma, per sí mateix i els seus hereus.[3]
- Cessió per part de França del Gran Ducado de Toscana a Luis Francisco de Borbón-Parma, fill del duc de Parma, Fernando.[3]
- Reconeiximent de Luis com rei de Etruria, en el respal de França.[3]
- La part de l'illa de Elba pertanyent a Toscana quedaria en poder de França; en compensació, el Principat de Piombino (esta part del tractat no es va complir, ya que Napoleón va entregar el Piombino el 19 de març de 1805 a la seua germana Elisa Bonaparte) i els Presidis de Toscana serien cedits per França a Luis, anexionándolos al nou territori.
- En cas que faltara la successió en la família de l'infant Luis, els drets al tro de Toscana serien per a la família real espanyola.
- Cessió dels territoris de la Luisiana a França.[3]
- Indemnisació conjunta hispà-francesa al duc Fernando per la seua renúncia al ducado de Parma.
Este nou acort seria ratificat per Carlos IV l'11 d'abril d'eixe mateix any. Encara que no va quedar arreplegat en el tractat, la delegació francesa es va comprometre a que en el cas de que França volguera desprendre's de Luisiana, esta solament podria ser retrocedida a Espanya i a cap atre país.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 24 de pluvioso de l'any IX, segons el calendari republicà en vigor en França.
- ↑ Text complet del Conveni d'Aranjuez de 1801.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Sánchez Mantero, 2001, p. 129.
- ↑ Tractat d'Aranjuez de 18 de març de 1801, (text complet).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Sánchez Mantero (2001). Fernando VII, Madrit: Arlanza. ISBN 84-95503-23-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convenio de Aranjuez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.