Tractat d'Adams-Onís
El Tractat d'Adams-Onís o Tractat de Transcontinentalidad de 1819-1821 (originalment titulat Tractat d'amistat, apany de diferències i llímits entre el seu Majestad Catòlica el Rei d'Espanya i els Estats Units d'Amèrica i algunes voltes denominat Tractat de la compra de Florida o Tractat de la Florida de 1819-1821) va ser el resultat de la negociació entre el Regne d'Espanya i Estats Units d'Amèrica per a fixar la frontera entre la nació nortamericana i el llavors virreinato de la Nova Espanya.
La caiguda de l'absolutisme va tindre lloc ans que el Rei firmara el Tractat d'Adams-Onís de 1819, que cedia les Floridas a Estats Units, per lo que les Corts del Trieni Lliberal es arrogaron la responsabilitat de la seua ratificació, que va tindre lloc el 24 d'octubre de 1820. Esta decisió obria un greu problema d'orde constitucional. La renúncia a la sobirania en les dos Floridas, suponia de facto una alteració de la Constitució de 1812 que en el seu artícul 10 fa una descripció detallada del territori espanyol, unint a tots els seus habitants baix el concepte de Nació, un pilar fonamental de la Constitució de 1812. [1]
Història
[editar | editar còdic]
Luis de Onís va acodir com a representant del rei Fernando VII d'Espanya[2] i pels nortamericans el secretari d'Estat John Quincy Adams. La negociació es va iniciar en 1819 i encara que es va firmar en eixe mateix any, no va ser ratificat fins al 22 de febrer de 1821 per abdós parts.
El 10 de juliol José Coppinger, últim governador espanyol de Florida, entregava Sant Agustín i el 17 el coronel José María Callava Pensacola als nortamericans, els qui ya controlaven el restant del territori des de 1817.
La frontera es va fixar més allà dels rius Sabina i Arkansas fins al paralel 42° nort. Abans del tractat, no hi havia una frontera clara entre els diferents territoris del Mig Oest, els quals a pesar de les constants reclamacions per part de les potències europees, seguien estant en poder de les nacions natives. Sent el millor eixemple la Luisiana, originalment Nova França, per la seua extensió i difícil geografia, tan sol la zona al voltant de Nova Orleans, ademés d'alguns forts i assentaments dispersos entorn a la Regió dels Grans Lagos era lo que realment França va aplegar a controlar (sent necessària l'Expedició de Lewis i Clark, iniciada en 1803 despuix de la compra de Luisiana, per a comprendre la verdadera extensió de la Louisiana i, per això, dels Estats Units).
El tractat va ser beneficiós per a les dos parts:
- En el cas d'Espanya, rebia unes fronteres clares entre el Teixixques espanyol i el territori de Luisiana (yanqui), recuperant algunes àrees de la desapareguda Luisiana espanyola.
- Estats Units va obtindre reconeiximent internacional del seu domini sobre Florida (conquistada entre 1810-1817) i les reclamacions sobre el territori d'Oregó, que seria un assunt en disputa en els britànics instalats en Canadà i els russos d'Alaska, els qui també ho reclamaven com a seu.
El tractat va ser ratificat en 1832 per Mèxic, que hi havia conseguit la seua independència anys abans, i els Estats Units. Aixina la frontera quedaria fixada d'esta manera fins a 1848 quan, despuix de la guerra mexicà-nortamericana, Mèxic perdria definitivament bona part del territori mexicà heretat d'Espanya al suroest de la llínea Onís-Adams. Pels tractats consegüents va resultar la nova frontera mexicà-nortamericana fixada ara en el curs del Riu Bravo, també cridat Riu Gran.
Vore també
[editar | editar còdic]- Doctrina del destí manifeste
- Onís, Luis, “Negociació en els Estats Units d'Amèrica” en Memòria sobre les negociacions entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica, pról. de Jack D.L. Holmes, Madrit, José Porrúa, 1969.
- Tractat de Guadalupe Hidalgo
- Venda de la Mesilla
- Independència de Texas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2023).Aportes.XXXVIII(113)
- 7-40.ISSN 0213-5868.
- ↑ Detalles sobre la delimitació frnteriza entre la Monarquia Hispànica i els Estats Units d'Amèrica - la llínea Adams-Onís
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Adams-Onís» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.