Mandragora officinarum
La mandrágora comuna (Mandragora officinarum) és una espècie de fanerógama del gènero Mandragora, família de les solanàcees, que va ser usada extensament en Europa com planta medicinal.
Descripció
editarÉs una planta perenne que alcança un tamany de 10 cm per 30 cm. Té flors hermafroditas (en òrguens masculins i femenins) i són polinisades per insectes. La planta és autofértil.
Les raïls tenen forma de carlota, i poden alcançar fins a 1,2 metros de llarc; a sovint es dividixen en dos i sugerixen vagament la figura del cos humà. Les fulles creixen en rosetes i són ovado-oblongas a ovales, arrugades, de 5 a 40 centímetros de llarc. Les inflorescèncias es produïxen en pedúnculs en flors de color blanc-vert o morades, de casi 5 centímetros d'ample, que produïxen fruts globulars, de color taronja a rojos, semblat a tomatas chicotets. Totes les parts de la planta són verísas.
Distribució
editarLa planta creix de forma natural en el sur i centre d'Europa i en les terres al voltant del mar Mediterrànea. En el Camp de Gibraltar és molt abundant.
Vore també
editarReferències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mandragora officinarum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.