Parc Públic Federal El Chamizal
El Parc Públic Federal El Chamizal (o, simplement, El Chamizal) és un parc urbà d'aproximadament 1.2 km², localisat en el nort de Ciutat Juárez, en l'estat de Chihuahua, Mèxic. Originalment formava part del territori mexicà; no obstant, per canvis en el caixer del riu Bravo, va quedar en el costat nort del mateix, per lo que Mèxic va entaular un llarc litigi en els Estats Units per a recuperar-ho.
Este territori va ser i és igualment cridat Illa de Còrdova, pels dos afluents del riu Bravo que ho varen rodejar, el caixer original i el nou caixer derivat d'una gran inundació en el XIX. Este territori ha segut l'únic que Estats Units ha cedit a Mèxic a banda de la cessió del poble de Riu Ric en 1977. La superfície total del territori tornat a Mèxic és d'aproximadament 177 hectàrees, i la superfície destinada al parc és d'aproximadament 124 hectàrees. Es tracta d'un dels llocs més importants per a l'història de Ciutat Juárez.cita requerida
Orige (1848-1895)
El Tractat de Guadalupe Hidalgo i el Tractat de 1884 varen ser els acorts originalment responsables de l'establiment de la frontera internacional, els quals especificaven que el mig del riu Bravo era la frontera, independentment de qualsevol alteració en els canals o els bancs. El tractat de 1884 mantenia que les alteracions tenien que resultar gradualment per causes naturals. Esta disposició seguia la doctrina establida fa molt temps sobre dret internacional de que quan un canvi en el curs d'un riu fronteriç és causat per depòsits de torrentada, la frontera canvia en el riu, pero si els canvis són deguts a avulsió, l'antic caixer seguix sent la frontera.
El riu es va desplaçar contínuament cap al sur entre 1852 i 1868, sent el desplaçament més important l'ocorregut despuix d'una inundació en 1864. Cap a 1873 el riu s'havia mogut 2,4 km². El nou territori expost va passar a ser conegut com ‘’El Chamizal’’, pero finalment el terreny va ser incorporat com a part d'El Pas. Tant Mèxic com Estats Units reclamaven el territori. En 1895, ciutadans mexicans varen presentar el cas en la Cort Primària de Demandes de Juárez per a reclamar el terreny.
Disputes i controvèrsia (1895-1963)
En 1910 Mèxic i Estats Units varen acordar les regles de l'arbitrage per a resoldre el conflicte, i el tribunal va ser establit per a investigar i deliberar sobre si el canvi en el riu va ser gradual, si les fronteres establides pels tractats eren fixes i si el tractat de 1884 estava en aplicació.
Mèxic argumentava que la frontera mai havia canviat i per lo tant El Chamizal era tècnicament territori mexicà, mentres que Estats Units argumentava que la convenció de 1884 devia aplicar-se, que la frontera era el resultat d'erosió gradual i, per tant, la propietat els pertanyia.
El tribunal va recomanar eixe any que la part de la zona en disputa que queda està entre el llit del riu, analisat en 1852, i la mitat del riu en 1864 serien part d'Estats Units i el restant de la zona seria part de Mèxic. Estats Units va rebujar la proposta, en l'argument de que no es complien els acorts de l'arbitrage, encorajant una disputa entre els dos governs i fomentant la mala voluntat.
Durant este periodo d'incertitut, part de la terra localisada en mig del riu es va passar a ser coneguda com Illa de Còrdova. En cert modo era una illa pertanyent a Mèxic dins d'Estats Units, per lo que hi havia poc control sobre el territori. Les tensions sobre el territori durant l'històric cim Taft - Díaz casi varen terminar en l'intent d'assessinat d'abdós presidents el 16 d'octubre de 1909.[1]
Entre 1911 i 1963 varis presidents varen intentar solucionar el problema. Entre les propostes estaven: perdonar el deute, intercanvi per un atre territori a lo llarc del riu Bravo, compra directa de la zona i l'inclusió del Chamizal en el proyecte de rectificació de riu Bravo. La disputa va seguir afectant les relacions Mèxic-Estats Units fins que John F. Kennedy va acceptar establir la frontera en base a l'arbitrage de 1911. S'esperava que la resolució de la disputa enfortiria l'Aliança per al Progrés i solidificaría l'Organisació d'Estats Americans. Un atre motiu és que era l'época de la Guerra Freda i el govern nortamericà tenia creixents preocupacions sobre la possible aliança de Mèxic en Cuba.
Vore també
- Memorial nacional del Chamizal
- Venda de la Mesilla
- Riu Ric
- Història territorial de Mèxic
- Frontera entre Estats Units i Mèxic
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Público Federal El Chamizal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.