Illa Socórrec
L'illa Socórrec, anteriorment cridada illa Sant Tomás, és una illa volcànica en l'archipèlec de Revillagigedo, que es troba a l'oest de la costa mexicana. El tamany és 16.5 per 11.5 km, en un àrea 132 km². Administrativamente pertany al estat mexicà de Colima igual que les demés illes de l'archipèlec.
Geografia
L'illa és irregularment ròmbica; pel nort termina en veta Middleton i pel sur en un àngul format per la veta Rule i les baïes de Braithwait i Binner's Cove, entre les quals hi ha una chicoteta ensenar, que és el punt de més fàcil desembarc. Este lloc va ser batejat en el nom de baïa Vargas Lozano pels expedicionaris de l'Universitat de Guadalajara, en honor del comandant de la fragata Papaloapan, a bordo de la qual varen fer el viage en 1954. L'illa s'eleva abruptament de la mar fins als 1.130 metros, en el volcà Evermann. L'erupció més recent va ser en 1993. Atres erupció recents han segut en: 1848?, 1896?, 1905, i 1951. Des del seu cim pot distinguir-se cap al nort, en un dia sense bruma, l'illa Sant Benedicto (19° 19' de latitut nort i 110° 49' de llongitut oest), distant d'allí 32 milles nàutiques.
-
Mapa de l'illa. -
Vista de l'illa Socórrec des de el mar.
Història
No existix evidència de presència humana en Recobre fins al seu descobriment pels exploradors espanyols. Hernando de Grijalva i la seua tripulació varen descobrir una illa deshabitada en el 21 de decembre de 1533 i la varen cridar isla de Sant Vaig prendre. En 1542, Ruy López de Villalobos, mentres explorava noves rutes en el pacífic, redescubrió la illa d'Inocents (illa Sant Benedicto) i li va canviar el nom per la de "Anublada". En 1608, Martín Yáñez de Armida, a càrrec d'una atra expedició, va visitar Sant Vaig prendre i la renombró com a illa del Recobre.
A principis de el XX, Barton Warren Evermann, director de l'Acadèmia de Ciències en Sant Francisco, Califòrnia, va promoure l'exploració científica de l'illa. Les coleccions biològiques més completes varen ser obtingudes durant esta época. El volcà en Recobre va ser batejat en el seu honor.
Població
En abril de 1954 l'Universitat de Guadalajara, en el respal de l'Armada de Mèxic,[1] va portar a terme una expedició encapçalada pel capità de corbeta Jorge Vargas Lozano, al mando de la fragata Papaloapan, en la missió de colonisar l'illa Socórrec, i es va establir una estació naval. Va ser el 19 de giner de 1957, quan les autoritats de la Secretaria de Marina varen enviar el primer destacament naval que escomençaria en la colonisació, junt en material de construcció, una estació transmisora, equip meteorològic, antenes, postes, màquines per a fabricar tabics, vidres, pintura, ferramentes per a perforar pous, tancs d'almagasenament, material quirúrgic, entre atres artículs necessaris per a instalar-se en l'illa i establir una estació militar naval permanent, a la que se li va denominar Sector Naval de Revillagigedo. Actualment conta en capacitat per a 235 persones (marins), pero la sifra es modifica depenent de la temporada, assentada en una vila, en les proximitats de la baïa Vargas Lozano, a uns 800 m a l'est de veta Regla, el punt més meridional de l'illa. Hi ha un manantial d'aigua dolça a 5 km al noroest de la vila, en Caleta Grayson.
Infraestructura
L'illa conta en instalacions pertanyents al Sector Naval d'Illa Socórrec de la Secretaria de Marina de Mèxic.
Servicis de Salut
Conta en un Sanatori Naval.
Comunicacions
Estació de Radi en transmissors VHF i HF, heliport i l'Estació Aeronaval d'Illa Socórrec d'1.240 m, ademés d'una repetidora de TDT de Les Estreles a través del canal 21 UHF.[2]
Servicis
Tallers de fusteria i albañilería, planta d'energia elèctrica i potabilisadora d'aigua.
Unitats Marines de la Naval
Conta en una patrulla Interceptora i embarcacions ràpides en motors fòra de broda utilisades per a la vigilància en els voltants de l'illa.
Unitats Terrestres de la Naval
Vehículs tipo Jeep, Gama Goat, Volteo, Estacas, Tracker i Pick Up.
Valors naturals
Com succeïx en moltes illes oceàniques, Recobre conta en un elevat número d'endemismes, tant de fauna com de flora.[3] l'introducció de gats i d'ovelles en l'illa les ha dut a la vora de l'extinció.[4]
Referències
- ↑ https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/2907/historia-general-de-la-secretària-de-marina-tom-ii.pdf
- ↑ IFT. «Titule de concessió XHIOC-TDT» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 8 d'octubre de 2016.
- ↑ IBA illa Socórrec (en anglés)
- ↑ Els gats i els endemismes de l'illa Socórrec
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa Socórrec.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Socorro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.