La Campana (Colima)

La Campana
Piràmide, Zona Arqueològica La Campana
Nom:	Zona arqueològica de la Campana
Tipo	Arqueologia
Ubicació	Vila d'Álvarez, Colima Méxicoborder|link=|20px México
Localisació	Mesoamérica (Mèxic)
Coordenades	19°16′04″N 103°43′33″O</noinclude>
Cultura	Capacha
Llenguage	Náhuatl
Cronologia	100-1500 d. C.
Periodo	Posclásico
Pàgina INAH	Zona arqueològica La Campana INAH

La Campana és un jaciment arqueològic considerat en la llista del patrimoni arqueològic mexicà des de 1917. Es localisa en la ciutat de Vila d'Álvarez, Colima. Este lloc va ser el núcleu prehispánico de major població en l'occident de Mèxic. A través dels estudis se sap que algunes de les característiques d'este assentament estan relacionades en la cultura Teotihuacana durant el periodo Clàssic.

En el lloc s'han trobat vestigis de la fase ceràmica denominada capacha, que data de l'any 1500 a. C.. Destaca la presència de tombes de tir, ofrenes de ceràmica, sistemes de drenage pluvial, avingudes i un centre administratiu i religiós en numerosos monuments. Els descobriments de la Campana varen ser exposts al públic per primera volta en 1995. Els espanyols varen descobrir La Campana en 1524 quan esta era coneguda com Almoloyan, o lloc de fonts o manantiales.

Història

El lloc té el seu orige en époques molt primerenques, hi ha vestigis de la fase ceràmica denominada capacha, del Preclásico Enjorn de Mesoamérica. L'evidència arquitectònica en la superfície correspon al horisó Clàssic (200 - 900 d. C.) El seu màxim esplendor va ser el periodo comprés entre el 700 i el 900 de la nostra era.

És important destacar la presència de carrers, un sistema de drenage pluvial i d'un centre religiós i administratiu, en numerosos monuments, aixina com àrees habitacionales, en cases fàcils alçades sobre plataformes tant circulares com a rectangulars, en parets de canya i fanc i techumbre de palma responent a les necessitats de la regió altament sísmica.

En l'economia i desenroll de la Campana va influir la seua situació geogràfica en la vall de Colima, puix allí va ser a on varen convergir tant mercaderies de lux procedents de les costes occidentals del centre de Mèxic, com a productes agrícoles, matèries primeres de la regió i maravelloses obres escultòriques en argila per a la seua comercialisació. Ademés cal destacar el control que durant el seu apogeu va eixercir sobre atres assentaments de menor tamany. És provable que, segons els arqueòlecs, la seua decadència estiguera relacionada en els terremots que varen afectar el centre ceremonial, quedant només alguns grups assentats fins al moment de contacte en els espanyols.

El lloc presenta evidències de tot el desenroll arquitectònic prehispánico, i en el subsol presenta igual complexitat arquitectònica en estructures. En les edificacions es varen amprar vores rodades de diversos tamanys, obtinguts de rius, alguns d'ells molt lluntans. Per a unir les pedres i alçar els murs a diverses altures, varen utilisar argila mesclada en restants vegetals, les superfícies es varen cobrir en enjarres aplanados de fanc, els quals es varen sometre a l'acció del fòc per a que endurira i agarrara la calitat requerida. Com a efecte de la Conquista, la població va perdre molta informació dels orígens; alguns investigadors senyalen que va ser un enclavament de parla náhuatl, pero se sap que també es parlaven atres llengües, algunes pertanyents a la família yutonahua, en la que s'engloben les següents llengües:

• Família corachol (cora i huichol)
• Família náhuatl (náhuatl)
• Família pimana (pápago, tepehuán i névome)
• Família taracahita (nuarijío, maig, tarahumara i yaqui).

Zona arqueològica

Pedra tallada en la Campana.

La Campana és només una porció de lo que originalment era un assentament prehispánico molt important, el nom del qual se supon va ser Almoloya. Va ser un centre de control polític-econòmic i religiós de gran tamany, pero en el XVI els franciscanos i habitants de la regió varen utilisar material extret de les plataformes prehispánicas per a les seues construccions. Els primers senyalament formals de l'existència del lloc es varen deure al Ing. José María Gutiérrez en 1917, qui ademés va realisar un pla en el que va incloure algunes estructures. En 1922 el Dr. Miguel Galindo Velasco va iniciar l'exploració d'una de les edificacions.

La zona arqueològica s'estén actualment sobre 134 hectàrees entre el Riu Colima i la riera Pereira. cal senyalar, no obstant, que a la data, els arqueòlecs han pogut explorar a penes el 1% del total de l'àrea. Té un centre ceremonial administratiu, núcleu important de numerosos edificis monumentals; plataformes rectangulars de cossos superposts, piràmides escalonades que varen servir de base per a enormes recints i patis superiors, ademés d'atres tipos de construccions. Hi ha avingudes i gran cantitat de petroglifos en varis patis i places, en que els seus interiors és possible observar estructures de diverses dimensions. En el punt central del lloc cap al nort s'aprecia una avinguda de 4 m d'ample definida per murs laterals de pedres, element de comunicació en atres poblacions rumbo al nort. Al noroest existixen unitats habitacionales o cases primerenques i al noreste una secció tardana de l'assentament, a on destaca un joc de pilota menut.

La localisació i distribució espacial de les estructures corresponen a una planeaació i traç de caràcter urbà. Destaca, per la seua monumentalitat, el seu centre administratiu-ceremonial. Està format per plataformes superpostes, en la part superior de les quals existixen vestigis de recints sacres i habitacionales; i conte també en sistema de drenage per a evacuar les aigües pluvials.

És important el sistema constructiu tan característic de la regió: “pedra bola” duta dels rius propencs, unida en argamasa de fanc i recoberta en enjarre de fanc polit i cremat per a la seua major resistència. Les vivendes rectangulars i circulares estaven distribuïdes provablement en conjunts habitacionales, separats per carrers empedradas. Tenien diferents dimensions i estaven techadas en palmes i zacates de la regió. La ceràmica recuperada, si ben no és molt abundant provablement pels saquejos sofrits durant décades, oferix sense dubte interessants senyes sobre esta cultura.

Varis sepelis han segut trobats durant l'exploració, que proporcionen noves senyes sobre ritos i costums funeràries. Crida l'atenció que els esquelets solen carir de mans i peus, aixina com de caixa toràcica. La Campana, que deu el seu nom a casuals descobridors que varen observar un montícul semblat a una campana, és un lloc que parla de les cultures del Occident de Mèxic. El seu fechamiento aproximat és per a l'any 900 a. C.

Descripció

Mapa turístic en la zona arqueològica de la Campana.

La secció de la Campana explorada en la primera temporada (1995), es troba localisada en una plaça en la que existix una ret de drenage en pous de decantament per a desestajar l'aigua de pluja. Destaquen importants estructures com l'Edifici 1 format per plataformes superpostes escalonades, al front, una escalinata adornada en gavetes de pedra a manera de alfarda. En la part superior hi ha un ampli recint, a l'interior s'observen círculs que definixen pous en l'interior dels quals es guardaven grans i cendres de persones importants, potser sacerdots o guerrers morts en batalla. Al centre, domina este espai sagrat un adoratorio piramidal; les seues característiques arquitectòniques ho convertixen en un edifici únic alçat sobre tres plataformes escalonades, la forma del talús semeja la silueta del Volcà de Fòc, que era objecte d'important cult en eixa época. En els costats de l'estructura es varen localisar restants òsseus humans ofrendados en la finalitat de sacralizar l'edifici.

El tercer edifici, alçat també sobre plataformes superpostes, posseïx dos accessos que permeten l'ascens a la part superior que té espais definits per murs. Les seues funcions estaven relacionades en el cult religiós privat dels sacerdots que realisaven rituals en el centre ceremonial. Les edificacions descobertes en 1996 apareixen en una enorme plaça de nivell superior al de la secció explorada en 1995, construïda en farcidures de pedra i terra sobre edificis d'époques anteriors. Esta secció presenta dos enormes plataformes orientades de l'est a l'oest, sobre les que s'alcen una série d'altars i menuts recints ceremoniales als que s'ascendix per mig d'escalinates. En les seues enrunes es varen trobar ofrenes de persones modestes, que encara carint de riquees evocaven els temps d'esplendor de l'urbs i buscaven la protecció de les deidades que allí habitaven.

En el costat Este, dos grans estructures piramidals presidixen el conjunt. La que apareix en el mig té només tres nivells, ya que el quarto es va perdre en realisar una construcció moderna en la part superior; s'alça sobre una base rectangular de 25 m per costat i mostra al centre una escalinata adornada en alfardas laterals. Combina murs en talús en passadiços intermijos entre els diferents cossos que la conformen. En la part superior existia un recint o santuari en a on provablement els sacerdots, alluntats del restant dels hòmens, realisaven molts rituals. Açò es deduïx per la cantitat d'ofrenes i artefactes trobats en la zona.

En l'atre edifici paralel, de grans murs ataludados, es va localisar en 1996 part dels murs que definien el recint respectiu. Entre abdós edificacions es va construir un joc de pilota, en el que es practicava en una estreta cancha orientada d'est a oest, definida per dos talussos laterals en un mur vertical en la part superior que termina avall en una chicoteta banqueta.

Importants varen ser les troballes en els ritos funeraris, relacionats en l'interpretació de la vida prehispánica despuix de la mort. Es varen localisar vàries tombes de tir, en diversos objectes com a ofrenes, de tipo domèstic i ceremonial, destinats a acompanyar al difunt en el seu viage pel inframundo. Hui en dia, en la zona arqueològica de la Campana com en moltes més de la regió de l'Occident de Mèxic existia la tradició de les Tombes de Tir, es pot vore una d'estes tombes de tir prop de l'Estructura 6 en la zona. Destaca la tomba N° 7, que ademés de la volta en a on varen ser enterrats diversos fragments dels cossos humans, presenta un passadiç escalonat i importants ofrenes entre les que destaquen un gos i una caraça esculpida de fanc.

Estructura 1

Es troba localisada al sur de la plaça i la seua base és de 52 per 36 m; és de grans dimensions i la seua edificació és a pur de plataformes superpostes i escalonades. Arremata en un recint sagrat de forma rectangular, en l'interior de la qual existixen varis círculs en funcions provablement rituals. El seu accés presenta amplis escalons ornamentados per quatre gavetes. Crida l'atenció el que l'altura dels escalons varia: Els primers són notablement més alts que els següents. Despuix del seu abandó va continuar sent objecte de cult, lo que es infiere pels restants òsseus humans trobats a manera d'ofrenes. En l'estructura 1 es troba també el enjarre de fanc, lloc a on varen quedar evidències del enjarre o aplanado cuit que cobria els murs i pisos dels edificis monumentals. És possible que sobre el enjarre existiren motius decoratius, realisats en pigments de minerals i terra de diferents colors provinents de la regió. Mostres de enjarre es poden vore també en la part inferior de l'accés este de l'estructura 3. A simple vista s'observen chicotetes partícules de zacate, mesclades en el fanc, la funció del qual és principalment desgrasante.

Estructura 2

Està localisada al centre d'una plaça i la seua base és de 20 per 20 m. La seua forma presenta un joc de volum i geometria que mostra una silueta esvelta i única en el seu tipo. Este edifici és un adoratorio típic de l'arquitectura prehispánica de Colima. S'erigix sobre tres plataformes quadrades i escalonades. Presenta un bell cos en talús en quatre accessos escalonats; estes conduïxen a la part superior que és una plataforma quadrada sobre la qual es realisen diferents activitats rituals dedicades als deus. En la seua base es varen trobar sepelis a manera d'ofrenes.

Drenage subterràneu

Drenage subterràneu.

A un costat de l'Estructura 2 del complex arqueològic de la campana es troben algunes pedres tallades. Ací també pot observar-se part del sistema subterràneu; realisat per a recolectar i evacuar l'aigua de les pluges. Originalment estava cobert en pedres. El seu traç seguix l'entorn dels edificis.

Estructura 3

Es troba localisada al noroest de la plaça i la seua base és de 43 per 9 m; és de grans dimensions i la seua edificació és a pur de plataformes superpostes i escalonades similars a la de l'Estructura 1. Posseïx dos accessos per a poder pujar a la part superior i la seua elevació no supera els 3 metros. En la seua base es troben buits a on se supon corria aigua i es podia almagasenar llavors per a aliment. Este recint està lligat a la vida sacerdotal en La Campana puix en el seu interior els mateixos sacerdots es dedicaven a fer ritos, ademés de ser el seu lloc de hostage.

Estructura 4

Es troba localisada al surest de la plaça i la seua base és de 60 per 24 m; és de grans dimensions i la seua edificació és a pur de plataformes superpostes i escalonades. Posseïx de 3 diferents accessos per a poder pujar a la part superior i té una important elevació en sistema d'evacuació d'aigües per a la pluja. És important recalcar que tot sembla indicar que esta zona en realitat eren les vivendes de les gents nobles que es varen poder estendre en llínea vertical per tot el noreste, l'Estructura 4 conta en 11 quartos mijans, en l'antiguetat va deure haver estat techada en fulls de palma sostinguda per troncs de diferents tipos. S'estén també un accés a l'Estructura 5, i front a l'Estructura 4 existix una plaça en una chicoteta construcció en fins rituals, aixina com un rellonge solar a l'entrada de l'Estructura 5.

Estructura 5

estructura 5

Edifici piramidal de forma quadrada que domina al conjunt urbanístic i que la seua base medix 26 per 31 m. Constituïx una mostra de l'arquitectura monumental prehispánica, la qual és resultat del treball, voluntat social i creativitat artística dels seus constructors. L'estructura original contava de varis cossos superposts, pero en l'actualitat només es conserven tres. Sobre l'imponent basamento enaltit sobre el restant de les edificacions es trobava un temple en a on es rendia cult a una important deidad que representava a les forces mítiques dels fenomens naturals. En l'interior es troba una atra construcció corresponent a una época més antiga. S'observen modificacions tardanes en la part esquerra de l'edifici.

Estructura 6

Este edifici es caracterisa pels seus enormes talussos i per passadiços que definixen diferents cossos; la seua forma i orientació obedixen a conceptes geomètrics i astronòmic-religiosos mesoamericanos. En la seua part alta existixen places, la secció inferior del temple té accessos escalonats i és el lloc en a on els sacerdots portaven a terme els seus ritos màgics. La seua orientació permetia observar sense obstàculs l'eixida i posada del sol en dates importants del seu calendari religiós. Va ser utilisat i modificat també en alguns grups prehispánicos tardans. La seua base medix 24 per 16 m.

Joc de pilota

Entre les estructures 6 i 5 es troba el Joc de pilota, de base de 16 per 8 m; espai definit per un pati rectangular, orientat sobre l'eix Este-Oest i delimitat per dos estructures laterals de gran importància. En este lloc es practicava el tlalchi, joc de pilota ritual el desenroll de la qual tenia transcendència polític-religiosa i un simbolisme associat a la fertilitat. Encara despuix d'abandonada, l'urbs, va continuar sent un espai de cult, el qual es portava a terme per mig de senzilles ofrenes que eren depositades en les enrunes que ho cobrien.

Estructura 11

Adoratorio piramidal de base quadrangular en quatre accessos escalonats i que medix 24 per 9 m. La seua orientació respon a la conjugació de principis arquitectònics basats en formes geomètriques en elements astronòmics i el simbolisme associat als punts cardinals. En la seua part superior va existir una espècie de chicoteta plataforma en a on es varen efectuar cerimònies religioses i polítiques del cult prehispánico; en este edifici es varen detectar dos époques constructives. La primera corresponent al periodo Clàssic (100 a. C. a 500 d. C.). Posteriorment es varen efectuar modificacions entre els anys 700 i 900500 d. C..

Estructura 12

L'Estructura 12 consistix en una plataforma proyectada de manera notable, puix definix a la plaça central, i al mateix temps constituïx un element de comunicació en una atra plaça situada al nort. A partir d'ella es varen alçar recints i temples, possiblement en l'objecte de guardar els objectes materials usats en els ritos. Pels vestigis que en ell s'actualment es troben i observen, esta plataforma va poder haver segut la morada d'els qui es dedicaven al cult religiós.

Piràmide del Cascabel

És una estructura que posseïx en la part inferior de l'accés 1 un cascabel de serp esculpido en pedra, la forma simbòlica de la qual està relacionat en el cult aquàtic. La serp formava part de la representació del deu de l'aigua (Tláloc), i estava associada en els núvols, la pluja i el raig. Se suponia que este últim era una serp de fòc que passava per tota la zona i que en caure s'afonava en la terra. Representacions similars s'han trobat en els temples de la cultura teotihuacana.

Referències

• Braniff Cornejo, Beatriz. Introducció a l'Arqueologia de l'Occident de Mèxic. INAH-Universitat de Colima, 2004. ISBN 970-35-0297-0

Vore també

• Municipi de Colima
• Estat de Colima
• El Chanal