Tuba (beguda)
La tuba és una beguda que consistix en llacor de palma fermentada, particularment palma de coco (Cocos nucifera) per lo que té una llaugera graduació alcohòlica.[1][2] També es pot prendre del mateix dia, sense fermentar, i per lo tant no serà una beguda alcohòlica. És d'orige filipí, i durant el periodo colonial espanyol es va introduir en les illes Marianes i l'occident de Nova Espanya, els actuals estats de Colima, Guerrero, Jalisco i Michoacán, en Mèxic. Posteriorment la tuba va ser duta també a les illes de l'estret de Torres, en el nort d'Austràlia, pels immigrants filipins. Les arecàcees creixen en totes les àrees tropicals del planeta, per lo que no és rar trobar begudes a pur de fermentar palma en atres llocs, com el kallu en el sur de l'Índia o el «vi de palma» en l'Àfrica equatorial.
Fermentació
[editar | editar còdic]El procés de fermentació de la tuba és similar al de qualsevol beguda frutal. Si es deixa fermentar per uns dies s'obté una beguda embriagante i gaseosa que és comparable al pulque pel seu color blanquecino, olor, sabor i viscositat.[2]
Tuba en el món
[editar | editar còdic]En Filipines
[editar | editar còdic]El terme tuba és d'orige bisayo-cebuano. S'atesta per primera volta en Relació del primer viage al voltant del món, llibre publicat en 1525 per Antonio Pigafetta. El conquistador espanyol Miguel de Loarca, en el seu llibre Relacion de les Yslas Filipines (1582), va observar com els bisayos preparaven vàries begudes alcohòliques, ademés de tubâ: kabarawan, intus, pangasi i alak.
Els recolectors de tubâ, cridats «mananguetes» en les Visayas i Mindanao (del cebuano, mang-kawit) i «mangagarit» en Luzón, escalen el cocotero tots els matins enjorn a arreplegar la tuba.[3] L'inflorescència és tallada en una navaixa anomenada sanggot, i el líquit es guarda en un tubo de bambú cridat kawit, pasok o sugong. Este recipient de bambú es deixa penjant de la punta de l'ull per vàries hores per a contindre la llacor que gotea llentament. Cada volta és més comú usar botelles de plàstic en lloc de tubos de bambú.
A la tuba recolectada se li pot agregar tungog (corfa seca del manglar Ceriops tagal) que és aromàtica i li dona un característic color roig i sabor agridulce. Si es deixara fermentar la tubâ en tungog, es convertiria en bahalina. En canvi si no du tungog, la tuba és d'un blanc cremoso i és molt dolç.
En les Illes Marianes
[editar | editar còdic]Els colon filipins varen introduir la producció de tubâ i la recolecció de llacor de coco en Guam i el restant de les Illes Marianes (llavors partix de les Índies Orientals Espanyoles). La seua introducció inicial generalment s'atribuïx als ajudants filipins del misionero espanyol Diego Luis de Sant Vitores en 1668. La tubâ es va convertir ràpidament en un element fix de la cultura en les illes, que anteriorment no tenien beguda alcohòlica nativa. El poble chamorro va desenrollar dos derivats de tubâ: aguajente (també aguayente o agi , de l'espanyol 'aguardiente'), un licor destilat similar al lambanóg filipí; i almibad, un aixarop dolç fet de llacor de coco hervir que s'usa per a fer dolços i coques d'arròs (potu). La tubâ es consumia fresca (sense alcohol) o fermentada; sent el primer popular entre dònes i chiquets, i el segon entre els hòmens.[4]
Poc despuix de l'adquisició de Guam per part d'Estats Units a Espanya en 1899, el govern nortamericà va prohibir el aguajente. Qualsevol que fora sorprés fent-ho seria condenat a presó i multa. La prohibició va permanéixer en vigor durant els següents 40 anys, restringint el tubâ només a les versions sense alcohol i llaugerament alcohòliques. En 1939, poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, també es varen aplicar imposts a les palmes de coco productores de tubâ, lo que va paralisar encara més l'indústria. Hui en dia, la tubâ és escassa en les illes i la seua producció està en decliu.
En Mèxic
[editar | editar còdic]Els cocos i la tuba es varen introduir en Mèxic en els sigles XVI a el XVII a través dels Galeones de Manila que creuaven anualment el Pacífic des de Manila fins a Acapulco. La tuba s'ha integrat totalment en la cultura dels estats de Colima, Guerrero, Jalisco i Michoacán. En Mèxic, el método de preparació d'esta beguda és similar a la versió filipina; Els recolectors de llacor, cridats tuberos,[nota 1] tallen completament l'arracada de cocos just ans que les flors òbriguen. El líquit gotea en recipients que es deixen durant dies i s'arreplega lo acumulat cada matí. Es ven en dos versions: la pura, tal com ix de la palma, o composta, quan és mesclat en diferents frutes com poma, flor de Jamaica, pepino, i frutes seques com el cacahuate i anou mòlta.
Es va fer tan popular que en 1619, el capità Sebastián de Piñeda va escriure al rei Felipe III queixant-se dels «indis filipins» instalats en Nova Espanya que estaven causant importants pèrdues de beneficis als exportadors d'alcohol ibèric per la tuba.[5]
La tuba fresca, que no té alcohol, es ven tradicionalment pels venedors ambulants en carabasses de botella grans mesclades en llet de coco, gèl i sucre. Per lo general, es cobrix en cacahuates i frutes tallades en cubitos. En l'estat de Colima i aledaño com Jalisco es pot trobar llocs fixos o ambulants a on oferixen la beguda de tuba pura o composta, generalment en cacahuate. S'acostuma prendre la beguda ben freda.
En l'estret de Torres
[editar | editar còdic]A mitan de el XIX, els treballadors immigrants filipins es varen establir en les illes de l'Estret de Torres, Austràlia, per a treballar en l'indústria de les perles com a buços i supervisors. Es varen establir en comunitats considerables en les illes Hammond, Horn i Thursday, contabilisant aproximadament cinccents filipins en 1884. A pesar de les lleis australianes contra el mestiçage i el racisme general del govern australià en eixe moment, molts filipins es varen casar en els natius isleños de l'estret de Tormes. Varen deixar la seua impronta en la cultura local en les històries, cançons, en la gastronomia, i varen dur noves plantes per al cultiu, aixina com noves tecnologies.[6][7][8]
Els isleños, els qui que tenien tradició de produir o consumir cap beguda alcohòlica, varen adoptar la tècnica de fabricació de la tuba ràpidament, i la varen cridar igual. La llacor de coco fresca (sense alcohol) es bevia o se li agregava mànecs; també fermentaven la tuba pròpiament dita, com a beguda o com rent per a fer créixer el pa. Ademés, la varen destilar en un licor al que es varen referir com a «tuba al vapor» (steamed tuba). Encara que el Govern d'Austràlia va prohibir el consum d'alcohol als aborigen australians entre 1837 i la década de 1960, no va conseguir detindre la popularitat de la tuba.[6][7]
Despuix de l'introducció de lleis racistes encara més restrictives en 1901 i el colapse del mercat de perles i closques, la majoria dels filipins varen començar a eixir d'Austràlia i retornar a Filipines. Per a 1912, casi tota la població filipina s'havia anat, junt en la perlicultura, deixant solament a les famílies que es varen casar en els lugareño i els seus descendents. No obstant, es va mantindre la tradició de la producció de tuba. Durant la Segona Guerra Mundial, els isleños varen vendre tuba als militars nortamericans estacionats en l'Estret que també estaven familiarizados en la tuba, que seguix sent una part important de la cultura isleña de l'Estret de Torres en l'actualitat.[6][7][8]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Que també significa «fontaner» tant en Mèxic com en Filipines.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tuba». Larousse Cuina. Consultat el 2022-07-09.
- ↑ 2,0 2,1 Godoy; Herrera, {{{nom2}}}; Ulloa, {{{nom3}}} (2003). Més allà del pulque i el tepache: les begudes alcohòliques no destilades indígenes de Mèxic, Institut d'Investigacions Antropològiques, UNAM, p. 71. ISBN 9789703206384.
- ↑ «Philippine Food Illustrated: tuba» (en en). Philippine Food Illustrated. Consultat el 2021-04-12.
- ↑ «Filipins on Guam: Cultural contributions» (en en). Guampedia. Consultat el 2021-02-27.
- ↑ «The Alcohol Industry of the Philippine Islands Part II: Distilled Liquors; their Consumption and Manufacture».The Philippine Journal Of Science Section A Vol-viii.Consultat el 2021-02-27.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 “Making Tuba in the Torres Strait Islands: The Cultural Diffusion and Geographic Mobility of an Alcoholic Drink” (13 de setembre 2010). The Journal of Pacific History 45 (3): 315–330. doi:. PMID 21280393.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 First Taste: How Indigenous Australians Learnt About Grog (en en), ACT: Alcohol Education and Rehabilitation Foundation, pp. 19–23. ISBN 9780980379129.
- ↑ 8,0 8,1 “A double exile: Filipí settlers in the outer Torres Strait islands, 1870s–1940s” (13 de setembre 2011). Aboriginal History 35: 161–178. doi:.
Vore també
[editar | editar còdic]- Gastronomia de Mèxic
- Begudes de Mèxic
- Bat, una atra beguda colimense
- Basi, beguda fermentada de canya en Filipines
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tuba (bebida)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.