Marcha

Marcha

Elefant caminant.

Bisonte al galop.

Es denomina marcha o pas al patró de moviment de les extremitatés dels animals, inclosos els humans, durant la seua locomoció sobre un substrat sòlit. La majoria dels animals utilisen una varietat de passos, elegint el pas segons el seu velocitat, tipo de terreny, la necessitat de maniobra, i l'eficiència energètica. Diferents espècies animals poden utilisar diferents passos a causa de diferències en la seua anatomia que no els permet utilisar certs passos, o simplement pel desenroll de preferències innates que són el resultat dels hàbitats en que moren. Mentres que vàries marches posseïxen noms específics, la complexitat dels sistemes biològics i la seua interacció en el mig ambient fa que les diferències entre elles moltes voltes siga un tant «difusa». Les marches són per lo general classificades d'acort als patrons de les seues chafades, pero estudis recents a sovint preferixen definicions basades en la mecànica. En general el terme no fa referència a propulsió basada en les extremitats a través de mijos decorreguts tals com l'aigua o l'aire, sino a la propulsió sobre un substrat sòlit en generar forces reactives contra el mateix (la qual cosa és aplicable tant a una caminada baixe l'aigua com sobre terreny sec).

A causa de la rapidea dels moviments dels animals, rares voltes l'observació simple directa és suficient per a permetre comprendre el patró de moviment de les extremitats. A pesar dels primers intents per classificar les marches a partir de les chafades que deixen o el sò dels passos, no va ser sino fins que Eadweard Muybridge i Étienne Jules Marey varen començar a prendre séries de fotografies ràpides que va començar l'examen científic dels passos.

Introducció

Els treballs pioners de Milton Hildebrand varen ser fonamentals per a l'anàlisis científic i la classificació de les marches. El moviment de cada membre va ser segmentat en una fase de respal, en la qual la pata es troba en contacte en el sol, i una fase de moviment, en la qual la pata és alçada i desplaçada cap a avant. Cada membre deu completar un cicle en la mateixa extensió de temps, de lo contrari la relació entre un membre i el restant podria canviar en el temps, i no es conseguix establir un patró regular. Per lo tant, tota marcha pot ser descrita per complet en funció del començ i finalisació de la fase recolze de tres membres con relación a un cicle d'un membre de referència, per lo general el membre davanter esquerre.