Cajanus cajan

Archiu:Cajanus cajan Steve Hurst 1.jpg

guandú (Cajanus cajan)

El guandú, frijol de pal, frijolillo, frijol chícharo, pal de gandules o quinchoncho (Cajanus cajan) és una leguminosa arbustiva de fulls alternats trifolioladas, similar al pésol. Es discutix sobre si el seu orige és Àfrica o Índia, pero es cultiva des de fa per lo manco 3 mil anys. Ademés, és una llavor molt saludable d'ingerir i consumida en països hispanoamericans com Colòmbia, Costa Rica, Equador, Panamà, Paraguay, Puerto Rico, República Dominicana, Veneçola, entre uns atres.

Denominacions regionals

• Espanya: gandul i cajano.

República Dominicana: guandul, guandules i gandules. Colòmbia: guandú, guandul. Costa Rica: gandul, frijol de pal. Hondures, Guatemala i Nicaragua: gandul. Cuba: frijol cavaller, frijol arveja, chícharo. Equador: arveja, frejolito de pal. Panamà: guandú i frijol de pal. Paraguay: kumanda yvyrai i Guandu. Perú: llentilla, frejol de pal. Puerto Rico: gandul, gandules Veneçola: chícharo, Juan dur, quinchoncho.

En atres idiomes, estan les següents denominacions:

• Inglés: Pigeon pea, Congo pea, Angola pea, no-eye pea, gungo pea i port rican pea.
• Portugués: Guandu, feijão-congo, andu, anduzeiro, guandeiro, guando, feijão-guandu, feijão-guando, i feijão-bóer.
• Francés: Pois d´angole.
• Italià: Caiano.
• Alemà: Straucherbsen.

En el subcontinent indi i surest asiàtic té varis noms segons l'idioma: Arhar (hindi i bengalí); ret gram, toovar o toor (guyaratí, marati i punyabí); toovaram pauppu (Tamil); toovara (malayo); togari (canarés); kandi (télugu); sândaek kléng o sândaek kroap sâ (jemer).

Producció

La producció mundial de gandul sec l'encapçala clarament Índia, en un 78.19% de la producció i aumentant-la cada any (lo que significa unes 3.911.500 tonellades durant l'any 2023), seguit de llunt per Malaui (10.85% i creixent) i Birmània (5.83%, en este cas decreixent). Atres productors en menys del 2% són Tanzània, Kènia, Haití, República Dominicana, Nepal, Uganda i la República Democràtica del Congo.

Etimologia

La paraula gandul i les seues atres formes provenen de la paraula wandu en l'idioma Kikongo o de oanda en l'idioma Kimbundu, abdós en referència a la mateixa planta.

Característiques

És una planta semiperenne, pot durar en camp fins als cinc anys, encara que en algunes produccions es maneja com a cultiu de cicle curt fins a un o dos anys. Té la capacitat de fixar una elevada cantitat de nitrogen en el sol. Ademés, el seu raïl penetrant és prou útil per a descompactar els sols.

Planta que medix d'1 a 3 m d'altura, en soports de 0.5 a 3 cm, fulls allargats dividits en 3, agudes en la punta en pèls en el revers. Les flors tenen pétals grocs i medixen 2 cm, i tenen un cáliz cobert de pelusses. El frut és una baïna en de 2 a 5 llavors, de 5 a 8 cm de llarc, d'ample les llavors medixen de 7 a 8 mm.

Propietats

Química

En la corfa de la raïl de Cajanus cajan s'han detectat els flavonoides cajaflavona, cajaisoflavona, 2’-O-metil-cajanona, 7-O-beta-D-glucósido de 2’-5-7-trihidroxi-isoflavona i genisteín; els triterpenos alfa i beta-amirín i lupeol; els esteroles daucosterol i beta-sitosterol.

En les llavors, els flavonoides cajanina, cajanol, fitoalexina 3, daidzeín, formononetín i isowhighteona; i el component bencénico àcit per a-hidroxi-benzoico. En els fulls es troben els esteroles campesterol, estigmasterol i beta-sitosterol; el triterpeno lupeol i el bencenoide àcit gentísico. En el talle i la raïl es troben el flavonoide cajanol, ademés de cajanona només en la raïl. De la llacor s'ha aïllat l'alcaloide alantoina.

Usos

Les seues llavors són utilisades en l'alimentació humana i com forraje per a l'alimentació animal. Contenen entre 10 i 17 % de proteïna.

És un gra molt utilisat en la culinària del Carib en països com Colòmbia, particularment en el Carib Colombià (a on s'elaboren sopes en carn de vacú salada, porc fumat, bocachico i en la preparació de dolces en l'época de Semana Santa), Panamà, Puerto Rico, República Dominicana i Veneçola. En Puerto Rico es prepara arròs en gandules; en República Dominicana, moro de guandules; i en Panamà, arròs en guandú, a on es prepara en coco, i és un plat nacional.

En la medicina tradicional els seus fulls es couen per a banys que alivien la grip.

Colòmbia

El sancocho o sopa de guandú en carn salada és un dels plats típics del departament del Atlàntic i de la seua capital, Barranquilla. Ademés dels guandules i la carn salada, es prepara en yuca, ñame, banana madur, #condiment com el comino i verdures. La banana madura li dona el seu característic sabor dulzón que contrasta en l'amarc del guandú i el salat de la carn. S'acompanya en una porció d'arròs blanc o d'arròs en coco. Alguns, en lloc de carn salada, utilisen bocachico fregit i també se li afig chicharrón. El guandul escomença a brotar cap a fi d'any i alcança el seu punt màxim de collita en febrer, per lo que el sancocho de guandul en carn salada es considera el plat del carnestoltes de Barranquilla. En el departament de Sucre, el guandul es prepara en una sopa similar a la que es prepara en l'Atlàntic (pero sense banana madura) i en arròs.

El dolç de guandú és molt apetit en els departaments d'Atlàntic, Bolívar, Sucre i Còrdova.

En Sibarco, municipi de Baranoa (Atlàntic), se celebra anualment en giner el Festival del Guandul. En la region de la Sabana (Sucre, Còrdova, Bolívar), es fa malnom de guandul (sopa espessa). Esta preparació és comuna en Semana Santa i du guandul, ñame, banana groga, ceba, all, i no du carn.

Costa Rica

En el Carib costarricense, en este llegum es prepara un plat cridat rulle and beans, que ademés del guandú du arròs, llet de coco, tomello i ají panameny (una varietat de Capsicum chinense, cridat en el Carib anglohablante Scotch bonnet); encara que comercialment es prepara en atres tipos de frijol més accessibles com el frijol roig, o atres espècies diferents com el black-eyed pea, cabecita negra o carita (Vigna unguiculata). Donat el creiximent casi arbòreu d'este llegum, en alguns llocs de l'interior de Costa Rica es coneix com frijol de pal; no obstant, el nom guandú és el més generalisat en el Carib i la frontera sur en Panamà.

Panamà

La forma usual de menjar guandú en Panamà és el resultat de la fusió de dos plats caribenys, el rulle and beans, que també se sol preparar en atres menestras (cabecita negra, poroto, llentilla) i l'arròs en coco.

Quan la base és arròs blanc, es diu "arròs en guandú", quan és arròs en coco, se li crida "arròs en guandú i coco".

En alguns llocs de l'interior de Panamà solen referir-se a este llegum com frijol de pal, encara que el nom guandú és el més generalisat. Esta planta oferix dos varietats, l'aromàtic, conegut localment com guandú oloroso, generalment de color morat, el qual teñir l'arròs de dit color, i el no aromàtic, generalment de color vert. Cap a fins d'any s'escomença a oferir en els mercats.

La forma usual d'adquirir-ho és comprant-ho al venedor ambulant, que ho ven desgranat i embossat. Uns atres vénen enlatados.

Una atra forma de menjar guandú en Panamà és en guacho. El guacho és una sopa espesada en arròs que du ñame, yuca, culantro (culantro de ruc), verdures i alguna carn, que pot ser res, rabito de porc salat o chicharrón.

Paraguai

Es coneix en Paraguai com kumandá yvyra'i, que significa en guaraní poroto de arbolito. S'utilisa molt poc en l'alimentació humana, sent més usat com a abonament vert, descompactador del sol i per a us medicinal per a la grip i afeccions respiratòries

Veneçola

El seu nom generalisat és Quinchoncho, rara volta se li crida Guandul

És un menjar típic en Veneçola generalment es preparen en carn preferiblement de moltó o ovejo que se li agrega a la sopa; també es preparen quinchonchos guisats els quals s'acompanyen en arròs blanc o groc, o com a acompanyament pot ser carn de pollet, res o porc, banana madura o gallets i ensalada. també se'ls afig llet de coco en coco rallado. en ocasions se separen quinchonchos ya cuits, es escurren i se'ls agrega vinagre i ceba picada en cuadrito i això seria una ensalada de Quinchinchos.

República Dominicana

Vore també: Moros i cristians (gastronomia)

S'utilisa en la República Dominicana com a part de menjars típics. Regularment es preparen els guandules guisats, els quals formen part de l'acompanyament de l'arròs blanc, en carn guisada (ya siga esta pollet, res o porc) i ensalada verda. Aixina mateix, als guandules guisats se'ls afig llet de coco, tenint com resultats uns guandules en coco. També s'utilisen els guandules en el típic plat denominat moro de guandules, que es prepara en coco i peix; aixina com l'arròs i guandules en pollet fregit o al forn, acompanyat d'ensalada verda.

Taxonomia

Cajanus cajan va ser descrita per (L.) Huth i publicat en #Heli 11: 133. 1893.

Sinonímia

Bibliografia

1. ANAFAE (2000). El Frijol Gandul. ANAFAE, Tegucigalpa (HON): ANAFAE.
2. ARENES RUBIO, Isueh et al. (2022). Manual tècnic per a la producció de llavor de guandul (Cajanus cajan (L.) Huth) en Colòmbia (Colecció Transformació del Agro). Mosquera (COL): AGROSAVIA Editorial.
3. ARENES RUBIO, Isueh et al. (2023). Guandul (Cajanus cajan): un acostament a la seua comercialisació (Colecció Estudis Agropecuarios). Mosquera (COL): AGROSAVIA Editorial.
4. ARENES RUBIO, Isueh & MONTERO CASTELL, Yesith D. (2024). Descriptores de Guandul (Cajanus cajan [L.] Huth.) – Guia Ilustrada i Catàlec Tècnic. Mosquera (COL): AGROSAVIA Editorial.
5. BINDER, Ulrike (1997). Manual de Leguminosas de Nicaragua. Estelí (NIC): PASOLAC, I.A.G.I.
6. CABI (2019). Cajanus cajan (pigeon pea). Wallingford (GBR): CABI Compendium – CABI Digital Library.
7. CONABIO (2009). Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
8. CORREJA A., M.D.; GALDAMES, C. & STAPF, M. (2004). Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
9. COWAN, C. P. (1983). Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
10. DODSON, C.H. & GENTRY, A. H. (1978). Flora of the Riu Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
11. DODSON, C.H.; GENTRY, A. H. & VALVERDE BADILLO, F. M. (1985). Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
12. FORZZA, R. C. (2010). Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro (BRA).
13. FUNK, V. A., P. I. BERRY, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. (2007). Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
14. HENDERSON, P. (2023). Pigeon pea (Cajanus cajan), En: Chen K, Byrne P (Eds.) Understudied Indigenous Crops. Fort Collins (CO-USA): Colorat State University.
15. HIGUERA MOROS, Atilio A.; TROMPIZ, Jacqueline & VENTURA, Max (2011). Cajanus Cajan, Leguminosa Forrajera en l'Alimentació Animal: Editorial Acadèmia Espanyola.
16. HOKCHE, O., P. I. BERRY & O. Huber. (eds.) (2008). Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
17. HOWARD, R. A. (1988). Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
18. MONEGAT, Claudino (1991). Plantes de Cobertura del Sol: Característiques i maneig en chicotetes propietats. Tegucigalpa (HON): CIDICCO.
19. GRANOTA, M. K. & KAUSHIK, P. (2017). Pigeon pea, En: Granota MK (Ed.) Vegetable Crops Science (1ª Edició): CRC Press.

1. SAMEER KUMAR, C. V. et al. (2017). Botanical Description of Pigeonpea [Cajanus Cajan (L.) Millsp.], En: Varshney, R., Saxena, R., Jackson, S. (eds.) The Pigeonpea Genome. Compendium of Plant Genomes: Springer.
2. WILKES, Donald S. (ed.) (2021). Cajanus Cajan: Cultivation, Uses and Nutrition: Nova Science Publishers, Inc.
3. WU, Jun et al. (2024). Strategies to promote the dietary use of pigeon pea (Cajanus cajan L.) for human nutrition and health, En: Food Frontiers, 5 (3): 1014-1030. Wiley.

Enllaços externs

• Veja l'anàlisis de buits de coleccions ex situ per al acervo genètic de Cajanus en el Portal d'Anàlisis de Buits (Gap Analysis) dels Parents Selvats dels Cultius

Pigeon Pea Cultivation [1] archivat en Wayback Machine.