Anar al contingut

Vigna unguiculata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Vigna unguiculata, comunament cridat caupí,[1] carilla,[2] fesol ull de perdiu, judeua de careta, frijol de carita, frejol Castella (Perú), frijol paciència (Equador), chíchere, chíchare, chicharillo, chícharo salvage, frijol chinenc, frijol cabecita negra, poroto tape (Uruguai), chícharo de boquita negra (Sevilla), espelón o xpelón[3] (Yucatán), anconí (Província de Sant Joan (República Dominicana)), és una llegum comestible de la família Fabaceae. És una planta anual cultivada provablement per primera volta en Àfrica Occidental[4] que es cultiva en gran part d'Àsia i Amèrica en les seues diferents varietats.

Fruts
Ilustració
Planta en flor
Ilustració
Detall de la flor
Ilustració

El nom carilla o carita prové del de judeua en careta (derivat potser del llatí iudaeus, i este del hebreu יְהוּדִי iəhūdī: «judeu») o "fesols" (del àrap اللوبياء al-lūbiyāʾ, pres del persa لوبيا lubeyā) i la paraula castellana careta (caraça, antifaz)

Esta varietat de judeua és més chicoteta que la normal, a penes aplegant al centímetro. El seu color és blanc o blanc groguenc i té una careta o taca negra en el seu lateral.

Descripció Botànica

És una planta herbácea, anual, trepadora. Els seus fulles estan compostes per tres foliolos de forma ovalada o romboide, algunes voltes coberts de vellositats. Les plantes d'hàbit trepador tenen brots volubles i zarcillos formats per la modificació de foliols terminals. Té flors asimètriques de color blanc groguenc i el seu frut és una llegum de color variable, en 3-12 llavors en el seu interior. Estes llavors són molt semblades a les de la judeua americana, pero tenen una taca negra en la part central que li dona l'aspecte particular de «carilla» que li dona nom.

Reproducció

Per llavors. Segons les preferències de consum es pot elegir entre diferents varietats, trepadoras o mates baixes, de creiximent determinat o indeterminat.

Cultiu

Existixen numeroses varietats cultivades de molt divers fotoperíodo, pero totes requerixen una temporada càlida per a la germinació i bon drenage, pero toleren sols pobres en nutrients i elevades condicions d'acidea, aixina com règims de pluges inferiors als 300 mm anuals. Resistent a l'ombra, es planta en parceles compartides en gramíneas, com la dacsa (Zea mays) o el sorgo (Sorghum bicolor), o atres cultius com el cotó (Gossypium spp.) i la canya de sucre (Saccharum officinarum). Com a cultiu de rotació té la ventaja d'ajudar a fixar el nitrogen al sol, millorant el seu rendiment.

Preferix sols solts i no calizos o pesats com els arcillosos i exposicions solejades. Depenent del clima, es planten a mitan de la primavera o quan ya no existixca risc de gelades. Necessiten un aporte d'abonament mineral, sobretot potassi i fòsfor. En els seus raïls existixen nòduls formats per bactèries simbiòtiques del gènero Rhizobium, que els permeten fixar el nitrogen atmosfèric.

Són molt sensibles a la fredor, l'excessiva humitat i els vents. Poden sofrir atacs fúngicos, com el mildiu o l'oidio i insectiles, com la mosca blanca.

Producció mundial

Principals productors de caupí (2018)[5]
(tonellades)
Plantilla:NGR 2.606.912
Níger Níger 2.376.727
Burkina Faso Burkina Faso 630.965
Ghana Ghana 215.350
Tanzània Tanzània 202.865
Camerun Camerun 185.832
Kenya Kenya 179.399
Mali Mali 157.739
Myanmar Myanmar 136.411
Sudàn Sudàn 104.667

Font[5]

Recolecció

Es poden consumir fresca o secs si es deixen madurar en la planta, despuix s'arranca la mata i es deixen secar totalment penjant-los cap avall en un lloc fresc i sec.

Els grans secs són les carillas o judeues, que es conserven durant molt temps en tarros tancats i en llocs sense humitat.

Història

L'us medicinal del dólico d'oli negre, ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i condiment incloent les "fasiolum" identificada actualment com Vigna unguiculata.[6]

Usos

El gra s'ampra com a aliment en regions tropicals del Vell i Nou Món; es cultiva ademés com forraje. És un cultiu alimentari sumament important en els tròpics asiàtics i africans, gràcies a que tolera be la sequia i la calor, a diferència d'atres leguminosas.

Gastronomia

Posseïxen un alt contingut en proteïnes i fibra, sent aixina mateix una font excelent de minerals, com el potassi, ferro, seleni, molibdeno i àcit fólico.

Este producte és molt típic de la zona nort d'Extremadura, la vall del Tiétar i centre de Castella, constituint un producte molt típic de la ciutat de Talavera de la Reina a on és un dels seus plats tradicionals.

En la Regió Carib de Colòmbia es prepara l'arròs de fríjol cabecita negra.

Taxonomia

Vigna unguiculata va ser descrita per (L.) Walp. i publicat en Repertorium Botanices Systematicae. 1(5): 779. 1843.[7]

Etimologia

Vigna: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic italiano Dominico Vigna que ho va descobrir en el XVII.

unguiculata: epítet llatí que significa "en una garra"[8]

Varietats
Sinonímia
  • Dolichos biflorus L.
  • Dolichos catjang L.
  • Dolichos melanophtalmos DC.
  • Dolichos sinensis L.
  • Dolichos unguiculata L.
  • Dolichos unguiculatus L.
  • Vigna catjang (Burm.f.) Walp.
  • Vigna sesquipedalis (L.) Fruwirth
  • Vigna sinensis (L.) Hassk.
  • Dolichos hastifolius Schnizl.
  • Dolichos lubia Forssk.
  • Dolichos melanophthalamus DC.
  • Dolichos monachalis Brot.
  • Dolichos obliquifolius Schnizl.
  • Dolichos sphaerospermus (L.) DC.
  • Dolichos tranquebaricus Jacq.
  • Liebrechtsia scabra De Wild.
  • Phaseolus sphaerospermus L.
  • Phaseolus unguiculatus (L.) Piper
  • Vigna brachycalyx Baker f.
  • Vigna catjiang (Burm.f.) Walp.
  • Vigna scabra (De Wild.) T.Durand & H.Durand
  • Vigna scabrida Burtt Davy
  • Vigna sinensis (L.) Savi ex Hausskn.[9]

Noms comuns

  • Frejol castilla en Perú, frijol vert de Chile, judeua de careta, caragilates, caragirates, garrubias, frijol de flare, frijolillo de l'Índia, quibal de Filipines.[10]


Referències

  1. ↑ «caupí | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-19.
  2. ↑ carilla | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
  3. ↑ «xpelón | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-19.
  4. ↑ (2005–2006).«Assessment of genetic diversity among cultivated cowpea (Vigna unguiculata L. Walp.) cultivars from a range of localities across West Africa using agronomic traits».Journal Scientific Research and Development.10
    111–118.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Cowpea Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).
  6. ↑ Paris, Harry S.; Daunay, Marie-Christine; i Janick, Jules (2011): «Occidental diffusion of cucumber (Cucumis sativus) 500–1300 CE: two routes to Europe», artícul en anglés en la revista Oxford Journals. 30 de setembre de 2011.
  7. ↑ «Vigna unguiculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de juliol de 2014.
  8. ↑ En Epítets Botànics
  9. ↑ «Vigna unguiculata». The Plant List. Consultat el 29 de juliol de 2014.
  10. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vigna_unguiculata&oldid=1540886»