Anar al contingut

Vigna unguiculata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Vigna unguiculata, comunament cridat caupí,[1] carilla,[2] fesol ull de perdiu, judeua de careta, frijol de carita, frejol Castella (Perú), frijol paciència (Equador), chíchere, chíchare, chicharillo, chícharo salvage, frijol chinenc, frijol cabecita negra, poroto tape (Uruguay), chícharo de boquita negra (Sevilla), espelón o xpelón[3] (Yucatán), anconí (Província de Sant Joan (República Dominicana)), és una llegum comestible de la família Fabaceae. És una planta anual cultivada provablement per primera volta en Àfrica Occidental[4] que es cultiva en gran part d'Àsia i Amèrica en les seues diferents varietats.

Archiu:Lobia.jpg
Fruts
Archiu:Vigna unguiculata Blanco2.286-cropped.jpg
Ilustració
Archiu:Vigna unguiculata on Mount Ribaue (9546661399).jpg
Planta en flor
Archiu:Phasiolos 370v Dioscoride Vienne.png
Ilustració
Archiu:Wild Vigna unguiculata (6930710935).jpg
Detall de la flor
Archiu:Vigna unguiculata Blanco2.285.png
Ilustració

El nom carilla o carita prové del de judeua en careta (derivat potser del llatí iudaeus, i este del hebreu יְהוּדִי iəhūdī: «judeu») o "fesols" (del àrap اللوبياء al-lūbiyāʾ, pres del persa لوبيا lubeyā) i la paraula castellana careta (caraça, antifaz)

Esta varietat de judeua és més menuda que la normal, a penes aplegant al centímetro. El seu color és blanc o blanc groguenc i té una careta o taca negra en el seu lateral.

Descripció Botànica

[editar | editar còdic]

És una planta herbácea, anual, trepadora. Els seus fulls estan compostes per tres foliolos de forma ovalada o romboide, algunes voltes coberts de vellosidades. Les plantes d'hàbit trepador tenen talles volubles i zarcillos formats per la modificació de foliolos terminals. Té florés asimètriques de color blanc groguenc i el seu frut és una llegum de color variable, en 3-12 llavors en el seu interior. Estes llavors són molt semblades a les de la judeua americana, pero tenen una taca negra en la part central que li dona l'aspecte particular de «carilla» que li dona nom.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Per llavors. Segons les preferències de consum es pot elegir entre diferents varietats, trepadoras o mates baixes, de creiximent determinat o indeterminat.

Cultiu

[editar | editar còdic]

Existixen numeroses varietats cultivades de molt divers fotoperíodo, pero totes requerixen una temporada càlida per a la germinació i bon drenage, pero toleren sols pobres en nutrients i elevades condicions d'acidea, aixina com règims de pluges inferiors als 300 mm anuals. Resistent a l'ombra, es planta en parceles compartides en gramíneas, com la dacsa (Zea mays) o el sorgo (Sorghum bicolor), o atres cultius com el cotó (Gossypium spp.) i la canya de sucre (Saccharum officinarum). Com a cultiu de rotació té la ventaja d'ajudar a fixar el nitrogen al sol, millorant el seu rendiment.

Preferix sols solts i no calizos o pesats com els arcillosos i exposicions solejades. Depenent del clima, es planten a mitan de la primavera o quan ya no existixca risc de gelades. Necessiten un aporte d'abonament mineral, sobretot potassi i fòsfor. En els seus raïls existixen nòduls formats per bactèries simbiòtiques del gènero Rhizobium, que els permeten fixar el nitrogen atmosfèric.

Són molt sensibles a la fredor, l'excessiva humitat i els vents. Poden sofrir atacs fúngicos, com el mildiu o l'oidio i insectiles, com la mosca blanca.

Producció mundial

[editar | editar còdic]
Principals productors de caupí (2018)[5]
(tonellades)
Plantilla:NGR 2.606.912
Plantilla:NIG 2.376.727
Plantilla:BFA 630.965
Plantilla:GHA 215.350
Plantilla:TAN 202.865
Plantilla:CMR 185.832
Plantilla:KEN 179.399
Plantilla:MLI 157.739
Plantilla:MYA 136.411
Plantilla:SUD 104.667

Font[5]

Recolecció

[editar | editar còdic]

Es poden consumir fresca o secs si es deixen madurar en la planta, despuix s'arranca la mata i es deixen secar totalment penjant-los cap avall en un lloc fresc i sec.

Els grans secs són les carillas o judeues, que es conserven durant molt temps en tarros tancats i en llocs sense humitat.

Història

[editar | editar còdic]

L'us medicinal del dólico d'oli negre, ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i condiment incloent les "fasiolum" identificada actualment com Vigna unguiculata.[6]

Usos

[editar | editar còdic]

El gra s'ampra com a aliment en regions tropicals del Vell i Nou Món; es cultiva ademés com forraje. És un cultiu alimentari sumament important en els tròpics asiàtics i africans, gràcies a que tolera be la sequia i la calor, a diferència d'atres leguminosas.

Gastronomia

[editar | editar còdic]

Posseïxen un alt contingut en proteïnes i fibra, sent aixina mateix una font excelent de minerals, com el potassi, ferro, seleni, molibdeno i àcit fólico.

Este producte és molt típic de la zona nort d'Extremadura, la vall del Tiétar i centre de Castella, constituint un producte molt típic de la ciutat de Talavera de la Reina a on és un dels seus plats tradicionals.

En la Regió Carib de Colòmbia es prepara l'arròs de fríjol cabecita negra.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Vigna unguiculata va ser descrita per (L.) Walp. i publicat en Repertorium Botanices Systematicae. 1(5): 779. 1843.[7]

Etimologia

Vigna: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic italiano Dominico Vigna que ho va descobrir en el XVII.

unguiculata: epítet llatí que significa "en una garra"[8]

Varietats
Sinonímia
  • Dolichos biflorus L.
  • Dolichos catjang L.
  • Dolichos melanophtalmos DC.
  • Dolichos sinensis L.
  • Dolichos unguiculata L.
  • Dolichos unguiculatus L.
  • Vigna catjang (Burm.f.) Walp.
  • Vigna sesquipedalis (L.) Fruwirth
  • Vigna sinensis (L.) Hassk.
  • Dolichos hastifolius Schnizl.
  • Dolichos lubia Forssk.
  • Dolichos melanophthalamus DC.
  • Dolichos monachalis Brot.
  • Dolichos obliquifolius Schnizl.
  • Dolichos sphaerospermus (L.) DC.
  • Dolichos tranquebaricus Jacq.
  • Liebrechtsia scabra De Wild.
  • Phaseolus sphaerospermus L.
  • Phaseolus unguiculatus (L.) Piper
  • Vigna brachycalyx Baker f.
  • Vigna catjiang (Burm.f.) Walp.
  • Vigna scabra (De Wild.) T.Durand & H.Durand
  • Vigna scabrida Burtt Davy
  • Vigna sinensis (L.) Savi ex Hausskn.[9]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Frejol castilla en Perú, frijol vert de Chile, judeua de careta, caragilates, caragirates, garrubias, frijol de flare, frijolillo de l'Índia, quibal de Filipines.[10]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «caupí | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-19.
  2. ↑ carilla | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE
  3. ↑ «xpelón | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-19.
  4. ↑ (2005–2006).Journal Scientific Research and Development.10
    111–118.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Cowpea Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).
  6. ↑ Paris, Harry S.; Daunay, Marie-Christine; i Janick, Jules (2011): «Occidental diffusion of cucumber (Cucumis sativus) 500–1300 CE: two routes to Europe», artícul en anglés en la revista Oxford Journals. 30 de setembre de 2011.
  7. ↑ «Vigna unguiculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de juliol de 2014.
  8. ↑ En Epítets Botànics
  9. ↑ «Vigna unguiculata». The Plant List. Consultat el 29 de juliol de 2014.
  10. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vigna_unguiculata&oldid=799695»