Anar al contingut

Adenohipófisis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'adenohipófisis[1] o lòbul anterior de l'hipòfisis és una estructura glandular pertanyent al sistema endócrino. Es troba formada per cordoneres epiteliales anastomosados, rodejats d'una ret de sinusoide.[2] Secreta sèt hormones principals, que controlen l'activitat de les glándulas endocrinas perifèriques: adrenales, tiroides i gònades. L'adenohipófisis contribuïx ademés al control d'atres activitats fisiològiques com el creiximent i l'alletament.
Els trastorns en la funció de l'adenohipófisis, poden provocar hipofunció o hiperfunció de les cèlules secretoras, en hiposecreció o hipersecreció de les seues hormones que determinen conseqüències globals.

Desenroll embriológico

Desenroll embrionari. RP= Bossa de Rathke. INF= el infundíbulo, una extensió del Diencèfal. VD= Diencèfal ventral.
AL= lòbul anterior o adenohipófisis.

L'adenohipófisis deriva de la boca embrionària primitiva (cridada estomodeo), està formada per ectodermo del sostre de la boca i deriva de la bossa de Rathke. En l'embrió humà durant el segon més, la conexió en la cavitat oral es pert i la bossa s'ubica en associació estreta en el infundíbulo del hipotàlem.

Posteriorment, les cèlules del remanente de la bossa de Rathke aumenten en cantitat i conformen el lòbul anterior (AL) de l'hipòfisis o adenohipófisis.[3]

Estructura

Adenohipófisis. S'observen capilars en glòbuls rojos.

Durant molt temps es va considerar a l'adenohipófisis com a similar a un mosaic aleatori de cèlules productores de hormones. L'us d'imàgens 3D de tota l'adenohipófisis, ha descobert rets de cèlules neuroendócrinas altament organisades i interdigitadas, en interaccions entre cèlules del mateix tipo i de tipo diferent.

Atres components conformen el teixit de soport (estroma) com les cèlules gliales, les cèlules foliculoestelatas i un llit capilar abundant.[4]
Els diferents tipos de cèlules endocrinas estan més agrupats en els peixos teleósteos.[5]

Referències

  1. ↑ OMS,OPS. (ed.): «Adenohipófisis». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca virtual de salut. Consultat el 5 d'agost de 2020.
  2. ↑ Kühnel, Wolfgang (2005). Atles color de citologia i histologia (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 978-84-7903-835-9.
  3. ↑ Langman. «cap18:Sistema nerviós central», Embriologia mèdica, p. 20.
  4. ↑ Budry L.(2011).«Related pituitary cell lineages develop into interdigitated 3D cell networks».PNAS.108(30)
    12515-12520.Consultat el 18 de novembre de 2021..
  5. ↑ Grønlien HK.(2021).«Long extensions with varicosity-like structures in gonadotrope Lh cells facilitate clustering in medaka pituitary culture».PLoS ONE.16(1)doi:10.1371/journal.posa.0245462.Consultat el 18 de novembre de 2021.Erro al crear miniatura: