Estroma (histologia)

En histologia animal, el estroma (del grec stor-/ster: ‘estendre's’, i strôma: ‘tapís’) és l'armassó o entramat d'un orgue, açò és, el seu matriu extracelular (en els seus components fibrilares i substància fonamental) ademés d'aquells elements celulars conectivos que sintetisen la matriu. El estroma és teixit conjuntiu reticular. Clásicamente es considera el estroma com el teixit de sostingues o soport del teixit que complix la funció específica d'un orgue. Este últim també està format per cèlules que formen el teixit denominat "parènquima".

Image real i dibuix de mostra d'anatomia patològica al microscopi: el estroma s'ilustra com el teixit estructural entre el teixit glandular que realisa la funció de l'orgue

Estos conceptes estan basats en époques pretéritas de l'Histologia (en una visió morfològica més que funcional), quan al teixit conectivo se li assignaven solament les funcions de sostingues i cohesivitat, donades pel desconeiximent de "atres funcions" del teixit conectivo. Actualment les interaccions estroma-parènquima estan sent investigades, i s'entén que sense tals interaccions (colaboració morfofisiológica) tant el parènquima com el estroma perden la seua especificidad. Aïllats un de l'atre, en mijos de cultiu tisular, perden les seues característiques típiques i sobreviuen poc temps. Aixina, hui en dia, s'entén que el estroma és tan funcional com el parènquima i no solament un component de sostingues.

Generalisant, el estroma és teixit conectivo de tipo laxo; i parènquima aludix als teixits epiteliales i la seua funció endo-exocrina. El estroma és un component de distribució generalisada en òrguens i sistemes corporals.

El component estromal en el sistema nerviós es coneix com glía. La glía complix una "funció conectiva" per a les neurones (parènquima) i és entesa com a estroma a pesar de l'orige epitelial ectodèrmic. Esta concepció és no obstant una aplicació excessivament àmplia dels conceptes de parènquima i estroma. Són casi metafòriques, puix els conceptes aludits varen ser falcats específicament per a aquells òrguens que posseïxen un teixit de sostingues o conectivo d'orige mesodèrmic i un parènquima constituït per un teixit epitelial habitualment d'orige embrionari ectodèrmic o endodérmico. Encara que este concepte té excepcions en alguns òrguens que posseïxen un parènquima epitelial d'orige mesodèrmic (com el renyó).

En el cas del teixit nerviós del sistema nerviós central tant les neurones com la major part de les cèlules gliales tenen un orige embrionari ectodèrmic. Solament per extensió s'utilisa metafòricament l'idea de que la glía constituïx o és similar al estroma. Això és degut simplement a que abdós, estroma i glía, clásicament han segut considerats solament com a elements de sostingues estructural.

Vore també

• parènquima