Microcirculació
La microcirculació és el procés de circulació dins dels microvasos dels diferents teixits, que permet el transport de nutrients i l'eliminació de substàncies de rebuig a nivell de la cèlula. Esta microcirculaació s'ajusta en cada moment, depenent de les necessitats de irrigaació dins de cada orgue. L'intercanvi és possible per les característiques de les diferents estructures que formen la microvasculatura. Els capilars sanguíneus posseïxen parets molt primes i molt permeables per lo que l'aigua, els nutrients de les cèlules i els gasos poden intercanviar-se en rapidea i fàcilment entre les cèlules i la sanc circulant.
Fluix de la sanc en els capilars
Archiu:Mural-Cell-Associated-VEGF-Is-Required-for-Organotypic-Vessel-Formation-pone.0005798.s004.ogv
La sanc no fluïx contínuament a través dels capilars, sino que ho fa intermitentement apareixent i desapareixent cada pocs segons. Esta intermitencia es coneix com vasomotilitat.[1]
La perfusió microvascular és controlada localment, lo que manté el fluix sanguíneu tisular i l'entrega de substàncies pese als canvis en la pressió arterial.[2]
El fluix sanguíneu a nivell dels capilars s'ajusta en les arteriolas, en funció de les necessitats de irrigaació dels teixits, i dit ajuste pot produir-se per l'acció del sistema nerviós o per control local.[3]
La microcirculaació posseïx característiques especials de fluix i resistència que li permeten un fluix heterogéneu, que depén del llit vascular de que es tracte i de les necessitats metabòliques que eixe llit tinga. Estes característiques creen un gradient de concentració radial i llongitudinal d'oxigen, per a conseguir una saturació d'hemoglobina i pressió arterial d'oxigen menor que la de la circulació arterial, aixina com un menor hematocrito per l'efecte de la migració d'eritrocits cap al centre dels gots.[4]
La difusió del contingut capilar cap als teixits dona lloc al líquit intersticial, que és un filtrat de plasma sanguíneu. Consistix en una solució en aigua, que conté gasos dissolts, sales minerals, aminoàcits, pèptids, proteïnes, sucres, àcit grassos, hormones i els productes de rebuig de les cèlules del parènquima.
Per a un home de 75 kg s'estima el volum líquit intersticial en 12 litros.
Regulació de la vasomotilitat
El factor més important, que afecta a l'obertura i el tancament de les metarteriolas i dels esfínters precapilares, és la concentració d'oxigen. Quan l'utilisació de l'oxigen pel teixit és major i la concentració d'oxigen tisular disminuïx per baix de lo normal, s'activen els periodos intermitents de fluix sanguíneu capilar més a sovint i la duració de cada periodo de fluix és major, en lo que es permet que la sanc capilar transport majors cantitats d'oxigen (i d'atres nutrients) cap als teixits.[1]
El cervell té una escassa capacitat per a almagasenar nutrients, per lo que demanda un elevat aporte d'oxigen i glucosa, que és proporcionat per mig del fluix sanguíneu cerebral, el qual es manté relativament constant pese a les fluctuacions de la pressió arterial mija.
Gasos dissolts
Quan la sanc de les arteriolas circula a lo llarc dels capilars, l'oxigen (O2) unit a l'hemoglobina difon des dels eritrocits cap al plasma i després difon cap a les cèlules. Cada 100milílitros (ml) de sanc de les arteriolas, se li oferixen a les cèlules 20ml d'O2, els teixits en repòs consumixen 5ml d'O2 cada 100ml de sanc i les vénulas retiren els 15 ml d'O2 que no varen ser utilisats
Quan la sanc arterial fluïx a través dels capilars, el diòxit de carbono (CO2) difon des de les cèlules cap al plasma, a on gran part del mateix es dissol i és transportat.
[5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Hall J.E. (2011). «16:Microcirculación», Guyton i Hall. Tractat de fisiologia mèdica, Elsevier Health Sciences, pp. 177-178.
- ↑ (2013).«La microcirculaació en el pacient crític. Partix I: generalitats i fisiologia en el pacient sèptic».Rev. chil. pediatr..SciELO.84(1)Consultat el 11 de giner de 2021.
- ↑ «Regulació de la circulació (2): control de la microcirculaació». Cultura Científica. Consultat el 11 de giner de 2021.
- ↑ (2012).«Microcirculación i endoteli».Revista Mexicana d'Anestesiología.Medigraphic.35(Suplement 1)
- S212-S214.Consultat el 11 de giner de 2021.
- ↑ «10:Sistema Respiratori», , Facultat de Medicina, Universitat UNNE, p. 49.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Microcirculación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.