Fluix sanguíneu cerebral

El fluix sanguíneu cerebral, o FSC, és el suministrament de sanc al cervell en un moment donat. El cervell en el humà representa el 2% del seu pes corporal total, no obstant rep del 12% al 15% de la despesa cardíaca (GC) i consumix el 20% de l'oxigen (O₂) total. En un adult, el FSC és de 750 milílitros per minut, encara que no és uniforme en tot el cervell, puix en funció de les seues diverses activitats existixen zones a on el seu volum varia, donant-se el cridat fluix sanguíneu cerebral local (FSCL), el qual és 4 voltes major en la substància grisa que en la substància blanca (25 ml/100g/min per a la substància blanca i 70-90 ml/100g/min per a la substància grisa).

El cervell normal té una escassa capacitat per a almagasenar nutrients per lo que demanda un elevat aporte d'oxigen i glucosa que se satisfà per mig de el FSC, que és relativament constant a pesar de les fluctuacions de la pressió arterial mija (PAM) sempre i quan es trobe dins del ranc 50-150 mmHg. Per damunt de 150 mmHg es produïx edema vasogénico i per baix de 50 mmHg es produïx isquemia.

Massa sanc (hiperèmia) pot aumentar la pressió intracraneal (PIC), que pot comprimir i danyar el delicat teixit cerebral. Si el fluix sanguíneu en la circulació cerebral és menor de 18 a 20 ml per cada 100 g per minut es considera isquemia, i es produïx la mort del teixit cerebral quan el fluix cau per baix de 8 a 10 ml per cada 100 g per minut.

Funcions del fluix sanguíneu cerebral

El fluix sanguíneu cerebral manté el funcionament del cervell per mig de les següents tasques:

• Aporta nutrients, principalment glucosa, oxigen i aminoàcits.
• Retira productes de rebuig
• Manté la temperatura cerebral. La temperatura de la sanc que entra en el cervell és el determinant principal de la temperatura cerebral.

Càlcul de el FSC

El FSC (assumint que el seu valor global normal és 50ml/100 g/min) es calcula per la següent funció:

$FSC=\frac{PAM-PIC}{RVC}=constante$

$FSC=\frac{PPC}{RVC}=constante$

a on:

• FSC: Fluix sanguíneu cerebral
• PAM: Pressió arterial mija
• PIC: Pressió intracraneal
• RVC: [[Fluix_sanguíneu#Resistència_vascular|Resistència vascular cerebral]] (la resistència de les arteriolas cerebrals)
• PPC: Pressió de perfusió cerebral

L'aument de la pressió intracraneal (PIC) causa disminució de la perfusió sanguínea de les cèlules del cervell i es dona principalment per dos mecanismes.

• L'aument de la PIC constituïx un aument de la pressió hidrostàtica intersticial que, a la seua volta, provoca disminució en la força impulsora de filtració capilar dels gots sanguíneus intracerebrales.
• L'aument de la PIC comprimix les artèries cerebrals, provocant aument de la resistència cerebrovascular (RVC).

Vore també

• Fluix sanguíneu
• Hipertensió intracraneal
• Traumatisme craneoencefàlic
• Infart cerebral
• Malaltia cerebrovascular

Bibliografia

• Circulació cerebral, fisiopatologia. Universitat de Valéncia
• ^{[enllaç trencat]} en Universitat de la República - Facultat de Medicina Hospital de Clíniques Dr. Manuel Quintela
• Politraumatisme i Maneig de Hipertensió Intracraneana [2] archivat en Wayback Machine. Dr. Luis Castell F. Pontifícia Universitat Catòlica de Chile
• Neurofisiologia fluix sanguíneu i metabolisme cerebral Dr. John Pablo Taula Benavidez
• Fluix sanguíneu cerebral de Eliana Castañeda Marín
• John E. Hall (2011). «Capítul 17: Control local i humoral del fluix sanguíneu pels teixits», Guyton i Hall: Tractat de fisiologia mèdica, 12.ª edició, Elsevier-Saunders, pp. 195-203. OCLC 732335674. ISBN 978-84-8086-819-8.