Endorfina
Les endorfinas són polipèptits en 16 a 31 aminoàcits produïdes per neurones i cèlules de l'adenohipófisis. Funcionen com opioides endógenos que actuen com neurotransmissors. Els seus efectes són de: analgèsia, sensació de benestar i inclús eufòria, que despuix varen ser comparats en l'acció dels opiáceos sintètics.[1]
Precursors
Les endorfinas són polipèptits llarcs; l'endorfina-β té 31 aminoàcits i s'origina a partir del seu precursor immediat cridat lipotropina beta (LP-β) composta per 91 aminoàcits.
El primer precursor és la pro-opiomelanocortina (POMC); este passa per varis corts peptídicos per a formar finalment les α, β, i γ-endorfinas.
Les endorfinas activen núcleus neuronals en el cervell (hipotàlem, amígdala, tàlem i locus coeruleus).
El genoma humà conté varis gens homòlecs que codifiquen per a pèptids opioides endógenos.[2]
El gen de la POMC codifica per a la β-endorfina i la gamma-endorfina.
Les endorfinas són produïdes per l'hipòfisis i l'hipotàlem en vertebrats durant l'excitació, entrenament de força, el dolor, el consum de picante o de chocolate, l'enamoramiento i l'orgasme.[3][4]
Actualment hi ha raons per a considerar que la rialla i les relacions socials servixen per a generar endorfinas.cita requerida
Els efectes són similars als opiáceos en la seua acció com analgésico, produïxen sensació de benestar, alegria i inclús eufòria.
Tipos
L'endorfina-α i l'endorfina-γ resulten de l'escissió proteolítica de l'endorfina-β.
L'endorfina-α i l'endorfina-γ, carixen d'afinitat pels receptors opiáceos i, per lo tant, no presenten els mateixos efectes fisiològics que l'endorfina-β.
Alguns estudis han caracterisat l'activitat de l'endorfina-α com a similar a la dels psicoestimulantes i l'activitat de l'endorfina-γ, similar als neurolépticos.cita requerida
Endorfina Alfa
És un pèptid opioide endógeno derivat de la molècula de #Endorfina Beta.
La seqüència d'aminoàcits de l'endorfina alfa està integrada per:
Tyr-Gly-Gly-Phe-Met-Thr-Ser-Glu-Lys-Ser-Gln-Thr-Pro-Leu-Val-Thr (cadena de 16 aa).
Endorfina Beta
- Artícul principal → Betaendorfina.
És un pèptid opioide derivat de la molècula lipotropina beta (LP-β) de 91 aminoàcits.
La seqüència d'aminoàcits de l'endorfina beta, la més important és:
Tyr-Gly-Gly-Phe-Met-Thr-Ser-Glu-Lys-Ser-Gln-Thr-Pro-Leu-Val-Thr-Leu-Phe-Lys-Asn-Ala-Ile-Lys-Asn-Ala-Tyr-Lys-Lys-Gly-Glu (cadena de 30 aa).
Endorfina Gamma
És un pèptid opiáceo endógeno derivat de la molècula de #Endorfina Beta.
La seqüència d'aminoàcits és:
Tyr-Gly-Gly-Phe-Met-Thr-Ser-Glu-Lys-Ser-Gln-Thr-Pro-Leu-Val-Thr-Leu (cadena de 17 aa).
El terme endorfina implica una acció farmacològica anàloga a l'activitat dels corticosteroides o la morfina per una substància originada endógenament.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Oswald Steward: Functional neuroscience (2000), page 116. Preview at: Google Books.
- ↑ (agost de 1980).«Structural organization of human genomic DNA encoding the pro-opiomelanocortin peptide».Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A..77(8): 4890–4.doi:10.1073/pnas.77.8.4890.
- ↑ «'Sexercise' yourself into shape». Health. BBC News (11 de febrer de 2006). Consultat el 15 d'octubre de 2008.
- ↑ «Get more than zeds in bed -». Mind & body magazine -NHS Direct. UK National Health Service. Archivat des de l'original, el 18 de juny de 2008. Consultat el 15 d'octubre de 2008.
- ↑ Goldstein A, Lowery PJ(1975).«Effect of the opiate antagonist naloxone on body temperature in rats».Life sciences.17(6): 927–31.doi:10.1016/0024-3205(75)90445-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Endorfina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.