Resposta sexual humana
La resposta sexual humana és el conjunt de canvis físics i hormonaels que experimenten els sers humans davant l'estímul sexual.
Va ser estudiada pels célebres William Masters, ginecòlec, i Virginia Johnson, sexóloga, que varen descriure quatre fases, a les que varen nomenar: excitació, replanell, orgasme i resolució.
Fases
[editar | editar còdic]Fase de desig sexual
[editar | editar còdic]L'estimulació dels impulsos sexuals és diferent per a cada sexe, encara que compartix l'orige psíquic per a activar la resposta sexual: els pensaments són induïts per les percepcions sensorials, durant esta fase, principalment a través de la visió, que estimulen àrees del cervell relacionades en la fantasia i imaginació. A la seua volta existixen conexions en centres de control hormonal que secretan testosterona i hormona luteinizante, capaces d'incrementar el desig sexual.
Durant esta fase no s'observen canvis orgànics evidents. No obstant, la fase de desig o gana sexual deu ocórrer per a que un individu es predisponga a l'activitat sexual, en la majoria de casos, no en tots.
Fase d'excitació
[editar | editar còdic]l'excitació és la segona fase, i pot desencadenar-se per una enorme varietat d'estímuls: la visió d'un cos nuet, una carícia, olors, la pronunciació o oïment de certes paraules i un llarc etcétera. Encara no hi ha evidència sobre un estímul capaç d'excitar específicament a hòmens o dònes, pero l'idea convencional atribuïx al varó l'àmbit de lo visual i a la dòna un espectre sensorial més ampli (tacte, mirada, paraula, gests), encara que falten proves concloents que confirmen la creència popular.
Durant l'excitació, el pene s'engrandix, endurix i eleva, tornant-se erecto, mentres que la vagina es lubrica i dilata, de la mateixa manera que la vulva.
Fase de replanell
[editar | editar còdic]En esta etapa la respiració està entrecortada, el pols cardíac aumenta i tots els efectes de l'excitació es desenrollen. També apareix el rubor sexual (enrojecimiento notori en l'àrea del pit i rostre). La tensió muscular aumenta. En aproximar-se l'orgasme (immediatament posterior a la fase de replanell) és habitual una sensació d'apremie per descarregar la tensió sexual acumulada.
Si l'excitació desapareix durant el replanell o s'interromp l'arribada de l'orgasme, poden produir-se sensacions molestes. El home experimenta llauger dolor en els testículs i la dòna, congestió a nivell genital.
Hòmens
[editar | editar còdic]
Quan la fase d'excitació aplega fins al seu punt màxim, tots els canvis es mantenen en el seu nivell més alt durant un cert temps cridat «replanell», proporcionant una agradable sensació de plaure. El varó pot notar una espècie de pressió o calor en la zona de la pelvis, que està provocada per l'estretament dels gots sanguíneus, especialment en les vesícules seminals i la próstata. Durant este moment d'aparent calma, la tensió muscular s'incrementa, el ritme cardíac i la respiració s'acceleren i aumenta la pressió sanguínea.
La duració d'esta fase és molt variable. Hi ha parelles que la prolonguen voluntàriament per mig de jocs amorosos, per a conseguir una major satisfacció.
Dònes
[editar | editar còdic]Els canvis alcançats en la fase anterior d'excitació es mantenen i intensifiquen també en la dòna durant un cert temps. Potser la variació més significativa és que el clítoris es retrau de nou baix la membrana que ho recobrix (capuchón), fent-se menys accessible. Poc a poc, els nivells d'excitació es van incrementant per a preparar l'arribada de l'orgasme. Els pits aumenten de tamany i l'areola es dilata. La vagina seguix expandint-se. Aumenta la congestió vascular en els llavis menors. Els llavis majors se separen encara més. Algunes dònes presenten taques rojoses per algunes zones del cos. Este fenomen és conegut com a «rubor sexual» i no deu preocupar, puix obedix a un aument de la circulació sanguínea baix la pell.
Fase de l'orgasme
[editar | editar còdic]l'orgasme sorgix despuix de les fases d'excitació i replanell. Les pulsacions cardíaques i la respiració apleguen a la seua màxima freqüència i intensitat. Es produïx una gran tensió muscular i contracció involuntàries del pene, dels músculs vaginals i de l'esfínter anal. En el varó habitualment es produïx l'eyaculació. Es produïx dilatació pupilar fugaç. Ademés de la resposta física, es produïx una resposta emocional molt variada i específica de cada individu com a manifestació de plaure: sospirs, crits, gruñidos, plany o rialla, encara que també pot haver orgasme sense manifestacions emocionals eloqüents.
La majoria de les dònes, 70-80% en les estadístiques generals, necessita estimulació clitoriana directa (pot ser manual, oral o una atra fricció concentrada contra la part externa del clítoris) per a alcançar l'orgasme.[2][3][4][5]
Fase de resolució
[editar | editar còdic]És el restabliment paulatí de la normalitat física i psíquica, despuix de haver alcançat l'orgasme.
El varó experimenta un periodo refractario, durant el qual és incapaç de tornar a excitar-se, o de fer-ho en la mateixa intensitat. La dòna, en canvi, no té periodo refractario i és capaç d'alcançar orgasmes múltiples i freqüents.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ W. H. Masters, V. E. Johnson: Human sexual response. Boston 1966.
- ↑ "The amount of clave of sexual arousal needed to reach orgasm is variable – and usually much longer – in women than in men; thus, only 20–30% of women attain a coital climax. b. Many women (70–80%) require manual clitoral stimulation..." (1993, Digitized 29 October 2010) Psychiatry: Diagnosis & therapy. A Lange clinical manual, Appleton & Lange (Original from Northwestern University), pp. 544 pages. ISBN 0-8385-1267-4, 9780838512678.
- ↑ Clinical Psychology Review.21(6)
- 823–856.doi:10.1016/S0272-7358(00)00069-6.
- ↑ Elisabeth Anne Lloyd (2005). The Case of the Female Orgasm: Bias In the Science of Evolution, Harvard University Press, pp. 311 pages. ISBN 0-674-01706-4, 9780674017061.
- ↑ Obstetrics and Gynecology Clinics of North America.35(2)
- 169–183.doi:10.1016/j.ogc.2008.03.006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Respuesta sexual humana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.