Anar al contingut

Orgasme sec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un orgasme sec és un clímax sexual en els varons que es produïx sense o en poca eyaculació.[1] Els hòmens que experimenten orgasmes secs a sovint poden conseguir multiorgasmos.[2] En un estudi a través d'entrevistes en 21 hòmens que han reportat múltiples orgasmes, tres varen reportar que tenien orgasmes secs i solament al final eyaculaban, mentres que dos varen reportar solament eyacular en el primer orgasme, sent els subsecuentes secs.[3]

Els varons prepubertos que es masturban habitualment solament alcancen orgasmes secs, inclús en el cas de que alcancen el clímax.[4]

Alguns hòmens consideren que l'orgasme sec és poc satisfactori o inclús dolorós, mentres que uns atres ho troben més intens.cita requerida

Tècniques

Els orgasmes secs poden alcançar-se:

  • De forma delliberada pressionant el principi de l'uretra entre l'ano i els testículs, immediatament despuix de l'orgasme.
  • Per mig de l'us de bombes de buit, que pugues també comprimir l'uretra de tal manera que es produïx un orgasme sec, sempre i quan l'anell del dispositiu estiga en lloc.[5] Açò provocarà que l'uretra quede tancada durant l'eyaculació i, d'esta forma, el semen no aplegarà al pene. No obstant, açò pot causar algun dolor en els testículs i al voltant de l'ano. Es pot causar dany a les parts del cos relacionades en l'eyaculació, en especial els conductes de l'eyaculació i els gots deferentes.
  • Per mig de la contracció, immediatament despuix de l'orgasme, del múscul pubocoxígeo, que s'utilisa per a forçar la detenció de la micció. Açò requerix alguna pràctica, pero molts hòmens que la dominen informen d'orgasmes més llarcs, més intensos o inclús la capacitat de tindre múltiples orgasmes.
  • També en hòmens que eyaculan múltiples voltes en un curt periodo, de l'orde d'una hora, en acabant de que les primeres poques eyaculacions hagen agotat el decorregut seminal almagasenat disponible. Esta situació és reversible, ya que despuix de poques hores els suministraments de decorregut seminal seran reposts per la próstata i les vesícules seminals.

Una atra causa dels orgasmes secs és l'eyaculació retrògrada, en la qual el semen fluïx cap a la bufa urinària i no cap a l'uretra, a l'exterior.

Orgasme sec i cultura oriental

El terme orgasme sec també s'utilisa en referència a una forma d'orgasme somàtic mental, en el que s'alcança l'orgasme sense experimentar l'eyaculació. Este tipo d'orgasme és comú en pràctiques del Anuttarayoga Tantra del budisme i l'alquímia interna taoísta de Mantak Chia.[8][9]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Orgasme sec: ¿Qué causa l'orgasme sense eyaculació?» (en es). Maig Clinic. Consultat el 16 de maig de 2020.
  2. ↑ Wibowo, Erik; Wassersug, Richard J.(2016-04).«Multiple Orgasms in Men—What We Know Baix Far».Sexual Medicine Reviews.4(2): 136–148.doi:10.1016/j.sxmr.2015.12.004.Consultat el 16 de maig de 2020.(en en)
  3. ↑ Dunn, Marian E.; Trost, Jan E.(1989-10).«Male multiple orgasms: A descriptive study».Archives of Sexual Behavior.18(5): 377–387.ISSN 0004-0002.doi:10.1007/BF01541970.Consultat el 16 de maig de 2020.(en en)
  4. ↑ Veglia, Fabio (2007). Érase una volta la primera volta. Cóm parlar de sexe i amor en família i en l'escola (en espanyol), Grao, pp. 110. ISBN 8478275118.
  5. ↑ López Ramírez, E. i González Flores, E. «Sexualitat i càncer: toxidicidad i tractaments de soport» (en espanyol), en Oncología (Barc.) (online), 2005, vol. 28, n.o 3 (citat el 8 de giner de 2010), pp. 58-63. ISSN 0378-4835.
  6. ↑ Serrallach Mila, Narcis; Serrallach Orelles, Francesc i Serrallach Orelles, Marc. «Fulls urològiques del Dr. Narciso Serrallach Mauri, escrites fa casi 100 anys» (en espanyol), Archiu Espanyol d'Urologia (online), 2007, vol. 60, n.o 8 (citat el 8 de giner de 2010), pp. 958-972. ISSN 0004-0614.
  7. ↑ Pérez Pérez, Roidel; Fajardo Pérez, Mario i Orlandi González, Nivaldo. «El càncer de próstata: un desafiu constant per al mege de família» (en espanyol), en Rev. Cubana Med. Gen. Integ. (online), 2002, vol. 18, n.o 5 (citat el 8 de giner de 2010), pp. 343-348. ISSN 0864-2125.
  8. ↑ Mantak Chia. El home multiorgásmico, edicions Neo-Person, S. L. (1997), 264 pp.
  9. ↑ Wayman, Alex(1 de juliol de 1962).«Female Energy and Symbolism in the Buddhist Tantras».History of Religions.2(1): 73–111.ISSN 0018-2710.doi:10.1086/462457.Consultat el 10 d'agost de 2020.