Coitus reservatus

El coit reservatus (del llatí coitus, «coit o relació sexual, unió» i reservatus, «reservat»), és un tipo de continència sexual masculina del semen. És comunament considerat com una forma de relació sexual en la que el home durant la penetració intenta no eyacular dins de la parella receptiva, permaneixent en la fase de replanell de les relacions sexuals durant el major temps que siga possible per a evitar l'emissió seminal, generalment en l'objectiu de prolongar la penetració. Deu diferenciar-se de la incapacitat de eyacular, que pot ocórrer per raons fisiològiques (o eyaculació retardada), que el coit reservatus implica una decisió delliberada (i un esforç corresponent) per no eyacular.

Un atre terme que s'utilisa per a este tipo de relació és la paraula karezza, que va ser falcada per l'obstetra, ginecòloga i educadora sexual nortamericana Alice Búnquer Stockham (1833-1912), i de la que es creu que deriva de la paraula italiana carezza (carícia), per a descriure al coitus reservatus, encara que l'idea ya estava en pràctica entre la comunitat de Oneida. Alan Watts creïa, incorrectament, que karezza era una paraula persa. El concepte de karezza està vagament relacionat en els de Maithuna en el Tantra i Sahaja en el Yoga.

Tant hindús com budistes, estoicos i rosacruces han utilisat el «coitus reservatus» o karezza com a pràctica esotèrica.^{cita requerida}

Tècnica

La pràctica del coitus reservatus consistix en contindre l'eyaculació, prolongant la fase de replanell para abdós membres de la parella en l'objecte de que l'atre alcanç l'orgasme una o més voltes.[1] La pràctica permet la pèrdua de l'erecció mentres el pene encara està insertat, sense que hi haja eyaculació. La seua pràctica es basa en l'autorregulación física i un canvi d'enfocament mental per mig de tècniques com les següents:

• Control del ritme i la sensació: La parella realisa moviments llents i pausados. Si el home sent que s'acosta al «punt de no tornada» (la fase d'inevitabilitat de l'eyaculació), deté el moviment per complet o canvia de posició per a permetre que disminuïxca l'excitació fisiològica.
• Tècniques de respiració: S'utilisa la respiració profunda i rítmica per a mantindre la relaixació. La respiració superficial i d'alta intensitat sol estimular el sistema nerviós per a alcançar el clímax; la respiració controlada manté el cos en un estat parasimpático en lloc de simpàtic (el sistema de «lluita o fugida» que desencadena l'eyaculació).

• Control muscular: Els professionals solen utilisar eixercicis del sol pèlvic (Kegels) per a controlar millor els músculs implicats en el reflex eyaculatorio.
• Transmutació Mental: En lloc de centrar-se en l'objectiu d'un clímax, l'enfocament es desplaça cap a l'intimitat de la conexió o la sensació del cos com un tot.

En tant evita o retarda l'eyaculació, el coitus reservatus també es pot utilisar com a tècnica anticonceptiva rudimentària, com ocorre en el coitus interruptus, pero la seua eficàcia és igual de problemàtica en absència d'un atre método anticonceptiu, en tant requerix un alt grau de motivació, ademés de que pot produir-se un embaràs a partir dels espermatozoides presents en el líquit preseminal.

Història del concepte

El coitus reservatus es practicava en l'antiga China i potser en l'antiga Índia. El coitus reservatus sol associar-se a rituals i ritos secrets en estes regions. En estes societats existia la creència de que una pèrdua excessiva de yang, l'essència seminal masculina secretada en l'eyaculació, disminuiria el vigor del home i ho faria menys capaç de tindre descendència masculina. La forma d'evitar-ho era mantindre relacions sexuals fins que la dòna tinguera la seua orgasme i aixina ella recuperara una miqueta de la seua essència yin. El home, per la seua banda, no devia eyacular, sino que mantenia el pene en la vagina fins que se li passara l'erecció. Açò requeria cert entrenament, i els mestres taoístas ensenyaven als hòmens a eixercir pressió en el seu dit sobre l'uretra entre l'ouera i l'ano. Açò impedia l'eyaculació del semen, i en el temps els qui es convertien en verdaders «adeptes» deprenien a contindre l'eyaculació sense utilisar els dits.

En Occident, la pràctica del coitus reservatus va ser mencionada per primera volta en Estats Units per John Humphrey Noyes, un socialiste utòpic que va integrar esta pràctica sexual en els valors que va desenrollar per al seu comunitat de Oneida. En 1872, en el seu fullet Male Continence (lit., Continència masculina), presenta els beneficis de la retenció de l'eyaculació en els hòmens. El concepte va ser repres/représ per la ginecòloga Alice Búnquer Stockham, qui li va dedicar un llibre, Karezza, en 1896. Stockham també aborda esta pràctica des d'un àngul esotèric, pero d'una manera més pragmàtica, presentant-la com a beneficiosa per a l'enteniment espiritual dins de les parelles i conducente a un millor control de la natalitat.