Anar al contingut

Comunitat de Oneida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La Comunitat de Oneida entre 1865 i 1875.
John Humphrey Noyes (1811-1886) líder de la comunitat

La Comunitat de Oneida (nom original en anglés: Oneida Community) va ser una societat comunal utòpica de caràcter religiós perfeccionista, fundada per John Humphrey Noyes en 1848 en Oneida, Nova York. Es va formar a partir d'una Societat d'Indagació creada per Noyes i alguns dels seus discípuls en Putney, Vermont, en 1841, que es va convertir en societat comunal a mida que varen aplegar nous membres.

Noyes havia experimentat una conversió religiosa durant un reavivamiento en 1831, a l'edat de 20 anys.[1] Va abandonar els seus estudis de lleis i va escomençar a estudiar teologia. La seua acceptació i prédica de la doctrina del perfeccionisme, l'idea de que despuix de la conversió un queda lliure de tot pecat, era considerada massa poc ortodoxa i se li va negar l'ordenació. Noyes va aplegar a creure que la Segona Vinguda de Crist no era un event futur sino que havia ocorregut ya en qüestió d'una generació despuix del ministeri de Crist en la Terra. No obstant, varen ser les idees de Noyes sobre l'unió sexual lo que li varen donar fama. Noyes considerava l'unió sexual com alguna cosa molt important pero rebujava la monogàmia i l'idea de que un home i una dòna deguen estar tan estretament vinculats.[1] L'aplicació de les seues perspectives va dur a l'idea del cridat «matrimoni complex» en la seua comunitat, un tipo de matrimoni grupal en el que cada una de les dònes era esposa de cada u dels hòmens i viceversa. Noyes també creïa que el socialisme sense religió era impossible i que el sistema de família estesa que va desenrollar podia acabar en l'egoisme i demostrar lo pràctic del perfeccionisme en la Terra.[1]

En 1847, Noyes va proclamar que l'Esperit de Crist hi havia ya retornat a la Terra i ara havia entrat al seu grup en Putney. Esta afirmació, combinada en la pràctica del matrimoni complex, va generar el hostilitat de la comunitat veïna, i el grup va abandonar Putney per a assentar-se en Oneida, Nova York, a on la comunitat va florir a lo llarc de les següents tres décades. La comunitat, que en els seus primers anys tenia uns 200 membres, es guanyava la vida de manera precària cultivant i talant fusta abans de l'arribada d'un nou membre que va regalar a la comunitat la trampa d'acer que havia inventat. La fabricació i venda de trampes Oneida, que eren considerades les millors de la regió, es va convertir en la base d'un pròsper grup de emprendimientos industrials que incloïen cubertería, sedes brodades i fruta enlatada.


En consonancia con les idees de Noyes, la comunitat creïa que Jesús ya havia retornat en l'any 70 d. C., lo que els permetia considerar present el regne milenial de Jesús, i estar lliures de pecat i poder ser perfectes en este món, i no solament en el cel (una creència anomenada perfeccionisme). La Comunitat de Oneida practicava el comunalisme (en el sentit de propietat i possessions comunals), el matrimoni grupal, la continència sexual masculina, una forma d'eugenèsia (que Noyes cridava 'estirpecultura) i la crítica mútua, una pràctica en la que la comunitat sancera es reunia a criticar a una persona quan hi havia alguna transgressió. Varen existir comunitats noyesianas més chicotetes en Wallingford (Connecticut); Newark (Nova Jersey); Putney i Cambridge (Vermont).[2] Els 87 membres originals de la comunitat varen aumentar a 172 en febrer de 1850, 208 en 1852 i 306 en 1878. Les branques es varen tancar en 1854, llevat la sucursal de Wallingford, que va funcionar fins que va ser devastada per un tornado en 1878. La Comunitat de Oneida es va dissoldre en 1881, i finalment es va convertir en la companyia Oneida Limited, un jagant de la fabricació de cuberteríes d'argent.[3]

Història

Fill d'un home de negocis acomodat de Nova Anglaterra, John Humphrey Noyes es va graduar del Dartmouth College (Hanover, Nou Hampshire) en 1830 i semblava destinat a seguir una carrera llegal.[1] No obstant, despuix d'un any d'estudiar dret, es va vore involucrat en el reavivamiento religiós de l'evangeliste Charles Finney i va decidir convertir-se en pastor.[1] Es va matricular primer en el Seminari Teològic d'Andover (Massachusetts), pero més vesprada es va traslladar a l'Universitat Yale.[4]

Va ser allí a on Noyes, baix l'influència del teòlec de Yale Nathaniel Taylor,[5] va enunciar per primera volta la seua creència en el perfeccionisme, l'idea de que és possible que un individu es lliure completament del pecat en esta vida per mig de la conversió religiosa i la força de voluntat. Esta perspectiva perfeccionista radical rebujava la doctrina calvinista de la depravació i afirmava que la perfecció sense pecat era possible baix la gràcia de Deu. En febrer de 1834, Noyes es va declarar lliure de pecat i en un estat de perfecció.[5] També va adoptar certes nocions milenaristas que fixaven la data de la segona vinguda de Crist en el passat (específicament l'any 70 d. C.) en lloc d'en el futur.[5] Noyes i atres perfeccionistes argumentaven que este nou esquema intermilenial dictava noves regles i un nou pacte per a hòmens nous. Degut a que les seues opinions s'oponien directament a l'ortodòxia calvinista predominant, se li va negar la llicència per a predicar i se li va obligar a abandonar Yale en 1834.


Després va deambular pel nordest dels Estats Units, a on va escomençar a entaular conversacions en atres perfeccionistes i en reformadors socials, predicant una doctrina de santificació i participant en l'activisme contra l'esclavitut,[5] tractant de convéncer al món de la seua creència poc ortodoxa de que la perfecció podia alcançar-se en la terra, pero sense molt èxit.[4] Quan el seu primer interés romàntic ho va abandonar per a casar-se en un atre home, Noyes va escriure una carta privada en la que defenia la llibertat sexual i l'amor lliure dins de la santa comunitat cristiana.[4] La publicació no autorisada d'eixa carta de 1837 en un periòdic social i religiosament radical editat per Theophilous Gates i en el pintoresc títul de «The Battle-Axe and Weapons of War» (lit. L'astral de batalla i armes de guerra) va fer que Noyes perguera per un temps a pràcticament tots els seus seguidors. No obstant, durant la década que va seguir a la publicació de la seua «Carta de l'Astral de Guerra», Noyes va reconstruir la seua vida i una comunitat seguidors. Es va casar en Hariet Holton, una dòna en bons contactes socials i econòmics, en 1838, baix la condició de que el matrimoni no fora exclusiu.[4] Va publicar una série de periòdics en els que defenia els seus punts de vista i va establir en 1836 un chicotet grup de casi quaranta seguidors, «comunistes bíblics» com els va cridar, en la seua ciutat natal de Putney, Vermont.[4][1] No obstant, no va ser fins a 1846 que la comunitat de Putney va abandonar els matrimonis «simples» (monógamos) en favor dels matrimonis «complexos» de Noyes. La teologia de Noyes girava entorn a l'igualtat espiritual que, segons la seua interpretació, incloïa tant l'esfera econòmica com la sexual. En el Regne de Deu, totes les persones devien amar i compartir per igual: un cridat comunisme bíblic.

Noyes va guanyar alguns atres adeptes i el chicotet grup de perfeccionistes va escomençar a practicar lo que predicava. Per a mediats de la década de 1840, el grup s'encaminava cap al comunisme de la propietat i de les persones. La primera pràctica registrada de matrimoni complex a una escala llimitada va escomençar en 1846, quan John i Harriet varen iniciar una ampliació de les seues relacions maritals en una atra parella.[4] L'anunci formal en 1847 de l'experimentació sexual del grup (encara que expressada en térmens velats) va indignar a alguns membres de l'associació i de la ciutat de Putney.[4] Noyes va ser acusat de dos càrrecs específics d'adulteri i, en lloc d'enfrontar-se a un possible linchament o una condena, va abandonar l'estat, perdent finalment la mitat de la seua fiança d'O$ 2.000 dólars.[4]

Al començament de 1848, junt en els seus partidaris de Putney, varen escomençar a traslladar-se a una granja de propietat d'un dels seus seguidors en Oneida, Nova York, fundant allí una nova comunitat a on varen construir una gran Mansió Comunitària.[1][4] Noyes va escriure en eixa época un manifest en el que presentava les seues teories socials i sexuals, que es va publicar com a part del seu Primer Informe Anual de l'Associació Oneida i li'l va enviar a grans figures públiques de Nova York i Nova Anglaterra.[4] A pesar de tota l'agitació, la comunitat de Oneida va créixer ràpidament. Per a giner de 1849, el núcleu original dels perfeccionistes de Putney s'havia ampliat a 87. Per a febrer de 1850, eren ya 172, i per a febrer de 1851, 205.[4]


Noyes esperava alcançar els ambiciosos objectius de «relacions correctes en Deu», «relacions correctes entre els sexes» que permeteren a hòmens i dònes viure junts en harmonia i, en tercer lloc, «relacions econòmiques correctes» que superarien el capitalisme disruptivo a l'estil «salve's qui puga» dels Estats Units de principis del XIX, tot lo que conduiria a la realisació de l'establiment ple del mileni, el regne lliteral dels cels en la terra i l'eliminació de la malaltia i la mort.[4] Per a conseguir-ho, va intentar difondre les seues idees a través dels periòdics que va publicar des de 1834 fins a 1879, i creant una comunitat funcional de seguidors a on els seus ideals pogueren dur-se a la pràctica.[4]

Com a part del seu esforç per restablir una comunitat santa de cristians en la terra, Noyes va argumentar que dita comunitat eliminaria les relaciones sexuals exclusives. En canvi, els seus seguidors es considerarien casats en el grup sancer en un «matrimoni complex» en el que l'amor, inclós l'amor heterosexual entre adults, poguera expressar-se lliurement entre tota la comunitat. Els acorts específics que varen fer possible este sistema recent varen escomençar a implementar-se plenament en 1847, poc abans de la partida cap a Oneida. Una de les pràctiques més importants era l'us del control de la natalitat per mig de la continència masculina, o coitus reservatus, en la que es permetia a les parelles tindre relacions sexuals, pero els hòmens no devien eyacular, ni durant ni despuix de la relació sexual (Noyes rebujava vehementement el coitus interruptus). També era important una forma de control grupal per mig de la «crítica mútua», en la que tots, o una chicoteta part, del grup més gran es reunia per a discutir i intentar canviar les creències o comportaments d'individus que es considerava que no complien en els estàndarts de la comunitat. Una jerarquia d'estatus informal coneguda com a «comunitat ascendent i descendent» va ser la base per al govern informal del grup basat en el liderage de Noyes i els seus colaboradors masculins i femenins més propencs.

En 1850 i 1851, grans jurats dels comtats de Oneida i Madison, en els llímits dels quals es trobava la comunitat, varen escoltar queixes dels seus enemics sobre els Perfeccionistes.[4] La conducta eixemplar dels membres de la comunitat, que responien a preguntes molt personals en llibertat i honestitat, va ajudar a assossegar el hostilitat, i figures influents del poder local també varen intercedir a favor seu. L'èxit de la comunitat a l'hora de capejar esta crisis es va deure en part a la seua circumspecció al no buscar activament nous membres en Oneida i, per lo tant, evitar la vigorosa busca de membres locals que havia implicat en Putney.[4]


Un punt àlgit d'estes dificultats es va produir entre març i agost de 1852, temps durant el qual la pràctica del matrimoni complex es va interrompre temporalment, a raïl d'una creuada llançada per un periòdic religiós de Nova York, The Observer, i recolzada per atres periòdics.[4] En resposta a esta pressió, la comunitat va fer l'anunci sorpresa de que, a pesar de que les comunitats continuaven compromeses en el matrimoni complex, la pràctica se suspendria temporalment fins que el sentiment públic es moderara.[4] En acabant de que es va restablir un compromís comunitari en el liderage i principis de Noyes, la comunitat va anunciar una volta més en alegria el recomençament de la pràctica del matrimoni complex el 29 d'agost de 1852.[4] La comunitat va continuar funcionant en èxit durant més d'un quarto de sigle, evolucionant d'una economia agrícola vacilante a una organisació industrial de gran èxit,[1] fins que va suspendre oficialment el seu sistema de matrimoni complex en agost de 1879. Fins a 1879, quan Noyes va sucumbir a la pressió externa i a la disminució de la seua popularitat, Oneida no es va desviar dels seus principis.[1] L'1 de giner de 1881, la comunitat va aplegar formalment al seu fi quan va reemplaçar els seus apanys econòmics comunistes en un sistema de societat per accions que en el temps va conseguir un gran èxit per mig de la fabricació de cubertería Oneida.[4] Noyes, mentrestant, es va vore obligat a fugir a Canadà per a evitar accions llegals.[1]

Estructura comunitària

Encara que la comunitat solament va alcançar una població màxima d'uns 300 habitants, tenia una burocràcia complexa de 27 comités permanents i 48 seccions administratives.[6]

La fabricació de coberts, l'única indústria que sobreviuria a la dissolució de la comunitat, va escomençar en 1877, en una etapa relativament tardana, i encara existix.[3] Les indústries secundàries incloïen entre unes atres la fabricació de bosses de viage de cuiro, el teixit dels capells de fulls de palma, o la construcció de mobles de jardí rústics.

S'esperava que tots els membres de la comunitat treballaren, cada u d'acort en les seues habilitats. Les dònes tendien a fer moltes de les tasques domèstiques.[7] Encara que les ocupacions més calificades tendien a permanéixer en mans del mateix membre (el gerent financer, per eixemple, va eixercitar el seu càrrec durant tota la vida de la comunitat), els membres de la comunitat rotaban per mig de les ocupacions menys qualificades, treballant en la casa, els camps o en les diverses indústries. A mida que Oneida prosperava, va escomençar a contractar personal extern per a treballar també en estes tasques. La Comunitat es va convertir en un important empleador local, en aproximadament 200 treballadors externs contractats en 1870.

Matrimoni grupal

La Comunitat de Oneida creïa fermament en un sistema d'amor lliure (un terme que se li atribuïx haver falcat a Noyes) conegut com a matrimoni complex o matrimoni grupal,[8] a on qualsevol membre era lliure de tindre relacions sexuals en qualsevol un atre que ho acceptara.[9] Ser possessiu i les relacions exclusives estaven mal vistes.[10]

Noyes va desenrollar una distinció entre lo que va cridar amor amativo i propagativo.

El matrimoni complex significava que tots els membres de la comunitat estaven casats en tots els demés. S'esperava que tots els hòmens i dònes tingueren relacions sexuals i aixina ho feyen. La base del matrimoni complex era el passage paulino sobre que no hi havia matrimoni en el cel, lo que significava que no deuria haver matrimoni en la terra, pero que no hi haguera matrimoni no significava no tindre sexe. El sexe, no obstant significava tindre fills; no només la comunitat no podia permetre's chiquets en els primers anys, sino que les dònes no estaven entusiasmades en un règim que les mantinguera embarassades la major part del temps. Varen desenrollar una distinció entre amor amativo i propagativo. L'amor propagativo era sexe en el propòsit de tindre fills, i l'amor amativo era sexe en el propòsit d'expressar amor. La diferència era lo que Noyes cridava «continència masculina», en la que la parella masculina evitava l'eyaculació. Noyes argumentava que esta pràctica no només els impedia tindre fills no desijats, sino que també ensenyava a l'home un considerable autocontrol. El sistema funcionava molt be.[11]

A diferència dels moviments socials del XX, com la revolució sexual de la década de 1960, els oneidanos no buscaven el sexe sense conseqüències per plaure, pero creïen que, com el resultat natural de les relacions sexuals era l'embaràs, criar als fills deuria ser una responsabilitat comunitària. Les dònes majors de 40 anys devien actuar com a «mentor» sexuals dels varons adolescents, ya que estes relacions tenien una mínima possibilitat de concebre. Ademés, estes dònes es convertien en models religiosos per als jóvens. De la mateixa manera, hòmens majors a sovint introduïen a les jóvens al sexe. Noyes a sovint usava el seu propi juí per a determinar les parelles que es formaven i, a sovint, encorajava les relacions entre no devots i devots de la comunitat, en l'esperança de que les actituts i els comportaments dels devots influïren en els no devots.[12]

En 1993, els archius de la comunitat es varen posar a disposició dels acadèmics per primera volta. Dins d'estos archius es trobava el diari de Tirzah Miller,[5] neboda de Noyes, que va escriure extensament sobre les seues relacions romàntiques i sexuals en atres membres de Oneida.[2]

Crítica mútua

Tots els membres de la comunitat eren objecte de crítiques per part del comité o de la comunitat en general, durant una reunió general.[13] L'objectiu era eliminar les traces de caràcter indesijables.[14]Vàries fonts contemporànees sostenen que el propi Noyes va ser objecte de crítiques, encara que en menys freqüència i de crítiques menys severes que el restant de la comunitat. Charles Nordhoff va dir que havia presenciat les crítiques d'un membre al que es referia com «Charles», escrivint el següent relat de l'incident:

Charles es va quedar sense parla, mirant davant d'ell; pero a mida que les acusacions es multiplicaven, el seu rostre es va posar més pàlit i varen escomençar a caure gotes de suor del seu front. Els comentaris que he relatat varen durar al voltant de mija hora. Llavors, havent parlat cada u en el círcul, va fer un resum el Sr. Noyes. Va dir que Charres tenia algunes faltes séries; que ho havia observat en cert conte; i que ell va pensar que el jove estava tractant sériament de cobrir-se a sí mateixa. Va parlar en general alabant la seua capacitat, el seu bon caràcter i certes tentacions que havia resistit en el transcurs de la seua vida. Va creure vore senyals de que Charres estava fent un intent real i sério per superar les seues faltes; i com una evidència d'açò, va comentar que Charres havia acodit a ell últimament per a consultar-li sobre un cas difícil en el que havia tingut una lluita severa, pero que al final havia tingut èxit en fer lo correcte. "En el curs de lo que cridem l'estirpecultura", va dir Noyes, "Charles, com saben, es troba en la situació d'algú que es va a convertir en pare. En estes circumstàncies, ha caigut baix la tentació massa comuna de l'amor egoiste i del desig d'esperar i cultivar una intimitat exclusiva en la dòna que anava a tindre un fill a través d'ell. Esta és una tentació insidiosa, molt apta per a atacar a les persones en tals circumstàncies; pero, no obstant, deu ser combatuda". Charles, va continuar dient, havia acodit a ell per a demanar-li consell en este cas, i ell (Noyes) al principi s'havia negat a dir-li alguna cosa, pero li havia preguntat qué pensava que devia fer; que despuix d'una conversació, Charles havia determinat, i ell estava d'acort en ell, que devia aïllar-se per complet de la dòna i deixar que un atre home ocupara el seu lloc al seu costat; i açò lo havia fet Charles, en el més digne elogi d'auto sacrifici. Charles havia pres encara més la seua creu, com havia notat en plaure, en anar-se a dormir en els chiquets més chicotets, per a fer-se càrrec d'ells durant la nit. Tenint tot açò en conte, va pensar que Charres era un bon home per a convertir-se en un home millor i que havia manifestat un sincer desig de millorar i de lliurar-se de totes les faltes egoistes.[15]

Continència masculina

Per a controlar la reproducció dins de la Comunitat de Oneida, es va implementar un sistema de continència masculina o coitus reservatus.[16] John Humprey Noyes propugnava que les relacions sexuals tenien dos propòsits distints. En Male Continence, Noyes sosté que el método simplement «propon la subordinació de la carn a l'esperit, ensenyant als hòmens a buscar principalment els elevats plaers espirituals de la conexió sexual».[17] L'objectiu principal de la continència masculina era la satisfacció social, «permetre que els sexes es comuniquen i expressen afecte l'un per l'atre».[18] El segon propòsit era la procreació. Dels aproximadament doscents adults que utilisaven la continència masculina com a método anticonceptiu, va haver dotze naiximent no planificats dins de Oneida entre 1848 i 1868,[18] lo que indica que era un método anticonceptiu altament efectiu.[19] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 18  Els hòmens jóvens eren introduïts a la continència masculina per dònes postmenopáusicas, i les jóvens eren introduïdes per hòmens majors i experimentats.[19]

Noyes creïa que l'eyaculació «drenaba la vitalitat dels hòmens i conduïa a la malaltia»[20] i que l'embaràs i el part «imponien un fort impost a la vitalitat de les dònes».[20] Noyes va formular l'idea de la continència masculina per a evitar-li a la seua esposa, Harriet, parts més difícils despuix de cinc parts traumàtics, dels quals quatre varen conduir a la mort del bebé.[19] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 17  Varen favorir este método de continència masculina sobre atres métodos de control de la natalitat perque els va semblar que era natural, saludable i favorable per al desenroll de relacions íntimes.[20] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 743  Les dònes trobaven major satisfacció sexual en la pràctica, i Oneida es considera altament inusual pel valor que se li donava a la satisfacció sexual de les dònes.[19] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 19  Si un home fallava, s'enfrontava a la desaprovació pública o al rebuig privat.[20] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 743 

No està clar si la pràctica de la continència masculina va dur a problemes significatius. El sociòlec Lawrence Foster veu pistes en les cartes de Noyes que indiquen que la masturbació i el retir antisocial de la vida comunitària poden haver segut alguns d'estos problemes.[19] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 19  La pràctica de Oneida de la continència masculina no produïa impotència.[19] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 18 

Estirpecultura

La Comunitat va introduir un programa d'eugenèsia, cridat per Noyes estirpecultura,[21] en 1869.[22][23] Va ser un programa de reproducció selectiva dissenyat per a crear chiquets més perfectes.[24] Els comunitaristas, que desijaven ser pares, acodien a un comité per a ser examinats en funció de les seues qualitats espirituals i morals. 53 dònes i 38 hòmens varen participar en este programa, que va requerir la construcció d'una nova ala de la Mansió Comunitària de Oneida. L'experiment va donar lloc a 58 chiquets, nou dels quals eren fills de Noyes.

Una volta que els chiquets eren desmamats (generalment al voltant de l'edat d'un any), es criaven de manera comunitària en l'Ala dels Chiquets, o Ala Sur.[25] Als seus pares se'ls permetia visitar-los, pero el departament de chiquets tenia jurisdicció sobre la criança dels fills. Si el departament sospitava que un pare i un fill estaven molt units, la comunitat imponia un periodo de separació perque el grup volia llimitar l'afecte entre pares i fills.[26][27]

El departament de Chiquets tenia un supervisor masculí i un atre femení per a cuidar als chiquets entre les edats de dos i dotze anys. Els supervisors s'asseguraven de que els chiquets seguiren la rutina: Vestir-se, orar, desdejunar, treballar, anar a l'escola, almorzar, treballar, jugar, sopar, orar i estudiar, que es «ajustaven d'acort en la "edat i capacitat"».[28]

Paper de les dònes

Oneida va encarnar un dels esforços més radicals i institucionals per a canviar el paper de les dònes i millorar l'estatus femení en el XIX en els Estats Units.[29] Les dònes varen obtindre algunes llibertats en la comuna que no podien obtindre fòra. Alguns d'estos privilegis incloïen no tindre que cuidar als seus propis fills, ya que Oneida tenia un sistema de conte infantil comunitari, aixina com l'absència d'embarassos no desijats en la pràctica de la continència masculina de Oneida. Ademés, podien usar roba funcional d'estil bombacho i dur corts de pèl curts. Les dònes podien participar en pràcticament tots els tipos de treball comunitari.[29] Si be les tasques domèstiques seguien sent una responsabilitat principalment femenina, les dònes tenien llibertat d'explorar treballs en negocis i vendes, o com artesanes, i moltes ho varen fer, especialment a fins de la década de 1860 i principis de la década de 1870.[7] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 260  Per últim, les dònes varen eixercitar un paper actiu en la configuració de la política de la comuna, participant en les reunions religioses i en els negocis diaris.[29]

El matrimoni grupal (complex) i els sistemes d'amor lliure practicats en Oneida varen reconéixer encara més l'estatus de la dòna. A través de l'apany del matrimoni complex, dònes i hòmens tenien igual llibertat en l'expressió sexual i en el compromís.[29] En efecte, les pràctiques sexuals en Oneida acceptaven la sexualitat femenina. Es va reconéixer el dret d'una dòna a tindre experiències sexuals satisfactòries i s'encorajava a les dònes a tindre orgasmes.[7] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 224, 232  No obstant, el dret de les dònes a rebujar insinuacions o propostes sexuals era llimitat depenent de l'estatus del home que realisava l'insinuació.[7] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 241 

Ellen Wayland-Smith, autora de «L'estatus i l'autopercepción de les dònes en la comunitat de Oneida», va afirmar que hòmens i dònes tenien un estatus més o menys igual en la comunitat. Senyala que si ben abdós sexes estaven en últimes subjectes a la visió i voluntat de Noyes, les dònes no varen sofrir cap opressió indeguda.[30]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Oneida Community | Utopian Religious Society, 19th Century | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2024-11-30.
  2. ↑ 2,0 2,1 Chmielewski, Wendy E.(2001).«Review of Desire and Duty at Oneida: Tirzah Miller's Intimate Memoir».Utopian Studies.12(1): 176–178.
  3. ↑ 3,0 3,1 "Why the Keepers of Oneida Don't Care to Share the Table", The New York Claves, June 20, 1999.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 (2001) Free love in Utopia: John Humphrey Noyes and the origin of the Oneida community, University of Illinois Press. ISBN 978-0-252-02670-6. Consultat el 2024-12-01.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Miller, Tirzah (2000). Desire and Duty at Oneida: Tirzah Miller's Intimate Memoir. Ed. Robert Fogarty. Indianapolis: Indiana University Press.
  6. ↑ MacHovec, Frank (2009). Cults and Terrorism, 3rd edició, p. 57. ISBN 978-0-557-04459-7. Consultat el 2 d'agost de 2016.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Kern, Louis J. (1981). An Ordered Love: Sex Rols and Sexuality in Victorian Utopias: The Shakers, the Mormons, and the Oneida Community. Chapel Hill: University of North Carolina Press.
  8. ↑ Foster, Lawrence (2010). "Free Love and Community: John Humphrey Noyes and the Oneida Perfectionists". In: Donald E. Pitzer (ed.), America's Communal Utopias. Chapel Hill, NC: University of North Carolina Press, pp. 253–278.
  9. ↑ Stoehr, Taylor (1979). Free Love in America: A Documentary History. New York: AMS Press, Inc.
  10. ↑ DeMaria, Richard (1978). Communal Love at Oneida: A Perfectionist Vision of Authority, Property and Sexual Order. New York: The Edwin Mellen Press, p. 83.
  11. ↑ Claeys i Sargent, 2017, p. 218.
  12. ↑ Noyes, Pierrepont (1937). My Father's House: An Oneida Boyhood, New York: Farrar & Rinehart.
  13. ↑ Mutual Criticism. Oneida, N.Y.: Office of the American Socialist, 1876.
  14. ↑ Parker, Robert Allerton (1935). "Mutual Criticism". In: A Yankee Saint: John Humphrey Noyes and the Oneida Community. New York: G.P. Putnam's Sons, p. 215.
  15. ↑ Nordhoff, Charles (1875). "The Perfectionists of Oneida and Wallingford". In: The Communistic Societies of the United States from Personal Visit and Observation. London: John Murray, pp. 292–293.
  16. ↑ Sandeen, Ernest R.(March 1971).«John Humphrey Noyes as the New Adam».Church History.40(1): 82–90.doi:10.2307/3163109.
  17. ↑ Noyes, John (1872). Male Continence, Syracuse Library: Oneida Community, p. 13. Consultat el 25 de juny de 2019.
  18. ↑ 18,0 18,1 Van Wormer, Heather M.(March 2006).«The Ties That Bind: Ideology, Material Culture, and the Utopian Ideal».Historical Archaeology.40(1): 37–56.doi:10.1007/BF03376714.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Foster, Lawrence(December 1986).«The Psychology of Free Love in the Oneida Community».Australasian Journal of American Studies.5(2): 18–19.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Mandelker, Ira L.(Autumn 1982).«Religion, Sex, and Utopia in Nineteenth-Century America».Social Research.49(3): 742–3.
  21. ↑ Anita Newcomb McGee. «An Experiment in Human Stirpiculture».
  22. ↑ Victoria Woodhull (1888). «"Stirpiculture, or, The scientific propagation of the human race"». The Victoria Woodhull reader, Weston. M & S Press.
  23. ↑ «Yale-New Haven Teachers Institute, Utopian Communities, 1800–1890.». Archivat des de l'original, el 5 de setembre de 2006. Consultat el 25 de juny de 2019.
  24. ↑ Richards, Martin (2004). "Perfecting People: Selective Breeding at the Oneida Community (1869–1879) and the Eugenics Movement", New Genetics and Society 23 (1), pp. 47–71.
  25. ↑ Youcha, Geraldine (2005). "The Oneida Community". In: Minding the Children: Child Care in America from Colonial Claves to the Present.. Boston: Dona Cape Press, pp. 110–114.
  26. ↑ Matarese, Susan M. & Paul G. Salmon (1893). "Heirs to the Promise Land: The Children of Oneida", International Journal of Sociology of the Family 13 (2), pp. 35–43.
  27. ↑ Katerine Heim, “Oneida’s Utopia: A Religious and Scientific Experiment” Califòrnia State University, Sacrament Master of Arts Thesis (2009): 59.
  28. ↑ Noyes, Pierrepont (1937). My Father's House: An Oneida Boyhood, Quinn and Boden Company, pp. 11.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Foster, Lawrence (1991). Women, Family, and Utopia: Communal Experiments of the Shakers, the Oneida Community, and the Mormons, Syracuse: Syracuse University Press, pp. 91–102.
  30. ↑ Wayland-Smith, Ellen(1988).«The Status and Self-Perception of Women in the Oneida Community».Communal Societies.8: 49.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comunitat_de_Oneida&oldid=1596252»