L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Gràcia divina

pel programa de Catalunya Ràdio, vegeu "Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)"

Divina gràcia és un terme teològic present en diverses religions. Ha estat definit com la influència divina que afecta els humans per a regenerar-se i santificar-se, que inspira impulsos virtuosos[1] i que ajuda a resistir les proves i temptacions;[2] així com una virtut o excelència individual d'origen diví.[3] Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia, designen la font del do i l'efecte del do.[4]

Cristianisme

Artícul principal → Gràcia (Cristianisme).

Al cristianisme la gràcia és el favor gratuït i immerescut de Déu per a salvar als pecadors i atorgar benediccions.[5] Els cristians ensenyen que la gràcia és un favor immerescut que Déu va lliurar a l'humanitat quan va enviar el seu fill Jesús de Natzaret a morir en una creu per a la salvació eterna. Esta definició no cobreix tots els usos de la paraula als textos del Nou Testament. Per exemple, a Plantilla:Citar Bíblia hi diu que "L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor." En este exemple, quan es fa servir la definició de la gràcia que significa un favor immerescut no té sentit que el Crist sense pecat necessités la gràcia, el que denota un sentit més ampli relacionat simplement en donar l'aprovació. A Plantilla:Cita Bíblia s'indica que l'orgull repeleix la gràcia i a Plantilla:Cita Bíblia que la mansuetud l'afavoreix, el que denota que és un concepte ampli. James Ryle afirma que "la gràcia és la presència poderosa de Déu que et capacita per a ser el que Déu vol que siguis, i per a fer el que ell t'ha demanat que facis." Per la seua banda, Bill Gothard afirma que "la gràcia ens dona el desig i el poder que Déu ens dona per a fer la seua voluntat".[6] Ambdues definicions són més àmplies i permeten donar sentit al terme als textos bíblics. Al Nou Testament, la paraula traduïda com la gràcia és la paraula grega charis (en grec antic χάρις, pronunciat khar'-ece, que significa quelcom gratificant o bé manera o acte concret, literal, figuratiu o espiritual que influeix al cor i es reflecteix en la vida.[7][8] Una paraula grega relacionada és carisma (do gratuït). Ambdósparaules es van originar d'una atra paraula grega, chairo (alegrar-se, estar content, encantat).[9] A l'Antic Testament, en hebreu el terme utilisat és chen,[10][11] que Strong defineix com un "favor, gràcia o encant, és una qualitat moral de la bondat que mostra una disposició favorable".[12] Chen es tradueix majoritàriament per gràcia i per favor,[13] tot i que també es pot traduir per a preciósPlantilla:Citar Bíblia. Dins del cristianisme hi ha diferents conceptes de la gràcia. Els catòlics i els protestants usen la paraula en formes diferents. És un dels aspectes que segons Ryrie divideix el catolicisme i el protestantisme, així com el calvinisme i l'arminianisme, o bé eliberalisme modern del conservadorisme.[14] La doctrina catòlica ensenya que Déu ha impartit la Gràcia Divina a la humanitat, i utilisa els sagraments per facilitar la recepció de la seua gràcia.[15] Els protestants, generalment, no comparteixen este punt de vista. A l'Església Catòlica Déu atorga un estat de gràcia pel baptisme[16] en comptes de senzillament per la fe, i a través del sagrament de la penitència si s'ha comès un pecat mortal.[17] Un pecat mortal fa perdre l'estat de gràcia encara que la gràcia de Déu segueixi actuant.

Hinduisme

Les devocions hindú o la literatura sobre Bhakti de l'Índia i el Nepal té moltes referències a la gràcia, anomenada kripa en l'hinduisme, i que significa la clau requerida definitiva per a l'autorrealisació espiritual[18] Alguns, com l'antic savi Vashistha, a la seua obra clàssica Yoga Vasistha, considera que és l'única forma de transcendir l'esclavitud de la vida i assolir el karma.[19] El filòsof hindú Madhvacharya va sostenir que la gràcia no era un regal de Déu, sinó que s'havia de guanyar.[20]

Islam

Umar Sulaiman Al-Ashqar, degà de la Facultat de Dret islàmic a la Universitat Privada de Zarqa (Jordània), va escriure que "El paradís és una cosa d'immens valor, una persona no el pot guanyar en virtut de les seues obres només, sinó per la gràcia i la misericòrdia d'Alà".[21] Esta postura és recolzada per un hadit que afirma que segons segons Abu-Huraira, el profeta Muhàmmad va dir una vegada que "Cap de vosatros pot entrar al Paradís només en virtut dels seus actes... ni tan sols jo, sinó que Déu m'ha d'embolicar en la seua gràcia i misericòrdia."[22]

Referències

  1. ↑ Plantilla:DIEC
  2. ↑ OED, 2nd ed.: grace(n), 11b
  3. ↑ OED, 2nd ed.: grace(n), 11e
  4. ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «gràcia». L'Enciclopèdia.cat.
  5. ↑ OED, 2nd ed.: grace(n), 11a
  6. ↑ {{{autor}}}«Grace and Faith». [Consulta: 2014-01-02].
  7. ↑ Grk 5485
  8. ↑ Strong (2001) Grk entry number 5485 (p. 1653)
  9. ↑ Strong (2001) Grk entry numbers 5486 and 5463
  10. ↑ «Blue Letter Bible entry for Strongs Hebrew term 2580».Blue Letter Bible institute.Consultat el 2011-01-01.
  11. ↑ "Chen"
  12. ↑ Strong (2001) Hebrew entry number 2580 (p. 1501)
  13. ↑ Vegeu Plantilla:Citar Bíblia i Plantilla:Citar Bíblia)
  14. ↑ Charles C. Ryrie, The Grace of God (Chicago: Moody Press, 1963), p. 10-11.
  15. ↑ Plantilla:Format ref http://www. saintaquinas. com/Justification_by_Grace. html
  16. ↑ Catechism of the Catholic Church No. 1992.
  17. ↑ Catechism of the Catholic Church No. 1446.
  18. ↑ Descent of divine grace
  19. ↑ «Yoga Vasistha | Daily Readings | Swami Venkatesananda». [Consulta: 2014-01-02].
  20. ↑ Great Thinkers of the Eastern World, Ian McGreal.
  21. ↑ Bassam Zawadi«Answering Common Questions on Salvation That Christians Pose to Muslims».Consultat el 2011-01-01.
  22. ↑ «Sahih Muslim, Book 39».University of Southern California center for Jewish-Muslim engagement.Consultat el 2011-01-01.

Bibliografia

Plantilla:ORDENA:Gracia (Religio)

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gràcia_divina&oldid=1356808»