Anorgasmia

L'anorgasmia és l'inhibició recurrent i persistent del orgasme, manifestada per la seua absència despuix d'una fase d'excitació normal, i produïda a través d'una estimulació que puga considerar-se adequada en intensitat, duració i tipo. És, junt en la falta de desig, una de les disfuncions sexuals més comunes de la dòna. Pot haver anorgasmia en l'home, pero és menys freqüent i difícilment diagnosticada, ya que s'oculta despuix del prejuí erròneu de que l'eyaculació és un orgasme. És quan no s'aplega a l'orgasme de manera «normal». El 5 % de les causes de l'anorgasmia són orgàniques i tenen que vore en l'us de drogues, fàrmacs, padecimiento de malalties cròniques, entre uns atres. Mentrestant, el 95 % respon a factors sicològics tals com a ansietat, depressió, mits sobre la sexualitat, actituts depreses i fins a creències religioses.

Tipos de anorgasmia

• Anorgasmia primària: la sofrix qui mai ha obtingut l'orgasme, ni a través del coit ni per masturbació, a pesar de poder -o no- eyacular normalment.
• Anorgasmia secundària: la sofrix qui, despuix d'una época de haver tingut orgasmes en normalitat, deixa d'experimentar-los de forma sistemàtica.
• Anorgasmia absoluta: quan no és capaç d'alcançar l'orgasme per mig de cap procediment (autoestimulaació, heteromasturbaació, etc.).
• Anorgasmia relativa: quan s'és incapaç d'aplegar al clímax d'una forma determinada; per eixemple, anorgasmia coital.
• Anorgasmia situacional: quan pot alcançar l'orgasme només en determinades circumstàncies específiques.

Causes

En la fisiologia de l'orgasme femení intervenen més factors que en el masculí, i per lo tant és més complexa. Per això, els trastorns de l'orgasme són molt més freqüents en les dònes. En elles, l'orgasme s'acompanya d'una série de contracció reflectixes de certs músculs genitals localisats en la vagina. Qualsevol malaltia o traumatisme en dita zona, de la mateixa manera que l'ingesta de qualsevol droga, i inclús algun fàrmac concret, poden ser causes orgàniques que inhibixquen l'orgasme.

Orgàniques. Només representen un 5 per cent de les causes. Malaltias endocrinològiques (diabetis, etc.), neurològiques, ginecològiques, etc.

Sicològiques. Són les més freqüents. Entre les principals:

1. condicions culturaels negatives
2. experiències sexuals traumàtiques
3. factors interpersonals
4. falta d'informació sexual
5. monotonia en la falta de concentració, oix, etc.
6. ambivalencia respecte al seu compromís de cara a la relació de parella, el temor a l'abandó, temor a afirmar la pròpia independència, sentiments de culpa relacionats sobretot en les relacions sexuals.