Disfunció sexual

Erro al crear miniatura:

Disfunció sexual

Es diu disfunció a l'etapa del acte sexual (que inclou desig, excitació, orgasme i resolució) que impedix a l'individu o la parella gojar l'activitat sexual.

Les disfuncions sexuals poden manifestar-se al començ de la vida sexual de la persona o poden desenrollar-se més alvance. Algunes d'elles poden desenrollar-se paulatinament en el temps, i unes atres poden aparéixer súbitament com a incapacitat total o parcial per a participar d'una o més etapes de l'acte sexual. Les causes de les disfuncions sexuals poden ser físiques, sicològiques o abdós.

Causes

Els factors emocionals que afecten a la vida sexual inclouen tant problemes interpersonals (com a problemes de parella o falta de confiança i comunicació) com a sicològics de l'individu (depressió, pors i culpa, traumes, entre atres).

Els factors físics inclouen drogues (alcohol, nicotina, narcòtics, estimulants, antihipertensivos, antihistamínics i alguns medicaments psicoterapéuticos), lesions d'esquena, hiperplàsia prostàtica benigna, problemes de rec sanguíneu, danys nerviosos (com a ferides en la mèdula espinal), diverses malalties (neuropatía diabètica, esclerosis múltiple, tumors i, rarament, sífilis terciaria), fallos en varis sistemes orgànics (com el cor i els pulmons), desórdens endocrins (problemes en tiroides, pituïtària o glàndula suprarrenal), deficiències hormonals (dèficit de testosterona, estrògen o andrógenos) i algunes malalties congènites.

Classificació

Les disfuncions sexuals solen classificar-se en quatre categories:

1. Trastorns del desig sexual o anafrodisia. Pot deure's a una baixada del nivell normal de producció del estrògen (en les dònes) o la testosterona (en els varons). Atres causes poden ser l'edat, la fatiga, l'embaràs, la medicació (com els ISRS) o malalties psiquiàtriques, com depressió o ansietat.
2. Trastorns de l'excitació sexual, prèviament cridats «impotència» en els hòmens i «frigidea» en les dònes, encara que ara s'usen térmens menys crítics: per als hòmens, s'ampra el de «disfunció eréctil» i per a les dònes s'utilisen diferents alusivos als diversos problemes. Estos desórdens es manifesten com a aversió o elusió del contacte sexual en la parella. Pot haver causes mèdiques per a estos problemes, com a insuficient rec sanguíneu o falta de lubricación vaginal. Les malalties cròniques també contribuïxen, aixina com la naturalea de la relació entre les parts.
3. Trastorns de l'orgasme, com el retart persistent o l'absència d'orgasme despuix d'una fase normal d'excitació sexual. Estos trastorns ocorren tant en home com en dònes. De nou, els antidepressius ISRS són en freqüència culpables.
4. Trastorns de dolor sexual, que afecten casi exclusivament a les dònes i es coneixen com dispareunia (intercanvi sexual dolorós) i vaginisme (espamos involuntaris dels músculs de la paret vaginal que dificulten o impedixen el coit). La dispareunia pot ser provocada en les dònes per una lubricación insuficient (sequetat vaginal).

La lubricación inadequada pot deure's a una excitació o estimulació insuficient, o be a canvis hormonals provocats per la menopausa, l'embaràs o l'alletament. L'irritament degut a cremes i bromera anticonceptives pugues també provocar sequetat, aixina com també la por i l'ansietat per l'acte sexual.

No estan clares quins són les causes exactes del vaginisme, pero es creu que un trauma sexual anterior (com una violació o abusos) poden eixercitar un paper important. Un atre trastorn sexual femení dolorós es denomina vulvodinia o vestibulitis vulvar, que sembla estar relacionat en problemes en la pell de les zones vaginal i vulvar. Es desconeixen les seues causes.

Vore també

• Sexología