Anar al contingut

Rapte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Rapte (desambiguació).
Rapte de les sabinas, pintura de Jacques-Louis David.

El rapte és el delicte en el qual se sostrau o reté a una persona per mig de la força, intimidació o frau, en l'intenció de menyscabar la seua integritat sexual. No deu confondre's el rapte en el seqüestre puix a diferència d'este últim el rapte exigix un fi sexual. En algunes llegislacions ha desaperecido este delicte, integrant-se dins de les agressions sexuals.

  • Ben jurídic protegit: la llibertat, la dignitat i l'integritat sexual.
  • Figura agravada: quan la víctima tinguera menys de determinada edat (en el dret argentí, 13 anys)[1]
  • Rapte impropi: es denomina "rapte impropi" al delicte que es comet sobre persona menor de 16 anys i major de 13 en el seu consentiment.

Evolució històrica

En el seu orige, el rapte era un delicte la víctima del qual devia necessàriament ser dòna i ademés honesta. Les llegislacions han anat adaptant este criteri en raó de la discriminació que significava la categoria "dòna honesta" i la dificultat que es presentava en tindre que jujar una categoria eminentment privada i personal de la víctima per a calificar al delicte. Últimament s'ha llevat el calificatiu de honestitat en la tipificació del delicte i inclús moltes llegislacions han derogat també el requisit del sexe de la víctima sent indistint si la víctima és dòna o varó.

Algunes llegislacions, com l'espanyola han subsumido el delicte de rapte en els delictes d'agressió sexual en el Còdic Penal d'Espanya.

Elements del rapte propi

Elements objectius

L'acció típica és sostraure o retindre, la substracció significa traure a la víctima d'un lloc per a posar-l'en un atre contra la seua voluntat i la retenció implica l'impossibilitat de desplaçament fora de l'àmbit en que li la coloca.

Elements subjectius

L'intenció del subjecte actiu deuen ser les "mires deshonestas", és dir el fi sexual. El dolo d'este delicte és lo lúdic con exclusión de l'intenció de contraure matrimoni.

Vore també

Referències

Bibliografia