Urolagnia
L'urolagnia és un tipo de fetichisme sexual o parafilia enfocada en l'orina i la micció. El nom coloquial d'esta pràctica és pluja dorada.[1]
Un tipo de urolagnia és la també cridada undinismo, una parafilia en la que la persona que pren el rol passiu rep l'orina directament de l'atra persona. Esta acció pot llimitar-se a derramar l'orina sobre el rostre o cos de la persona passiva o incloure la seua ingesta o urofagia. Esta pràctica té la seua acceptació en part del colectiu BDSM, generalment a través de la pràctica de "toilet woman" o "toilet man" que consistix en fer-ho directament en la boca de la persona passiva. Per a alguns, forma igualment partix de la cridada urofilia.[2] Hi ha persones que obtenen plaure sexual en orinar en públic, observar o escoltar cóm orinen uns atres, vore algú o trobar-se en una situació de desesperació per orinar, ser orinats o beure l'orina de la seua parella sexual o mullar penyores de vestir en l'orina .[2]
Consideracions biològiques
Llevat el major o menor grau d'aversió cultural al tema, por cuanto hi ha tabús de divers orde respecte a les secrecions corporals, en térmens estrictament biològics la pràctica de l'urolagnia no revist riscs majors a la salut, en comparació a la coprofagia. No obstant, deu tindre's en conte la possibilitat real de transmissió de malalties o infeccions bacterianes de l'uretra, com aixina també de la reacció alèrgica als components químics de la micció. Sobre l'ingesta, chicotetes cantitats no revisten risc i els principals perill són la concentració de clorur de sodi (sal) i el contingut mineral quan s'ingerix en altes cantitats (riscs similars als que implica beure l'aigua de mar). Els edulcorantes artificials passen a la composició de l'orina i poden endulzarla, lo que resulta desagradable a algunes persones.[3]
Aspectes culturals
L'orige i nom de pluja dorada part de la mitologia grega quan Zeus, per a seduir a Dánae, que estava tancada en una gàbia inaccessible, es va transformar en pluja i la va deixar embarassada. Frut del acte sexual, va nàixer Perseo.
Havelock Ellis (1859-1939), sexólogo britànic considerat el pioner en descriure esta parafilia, va confessar que va patir disfunció eréctil fins a alvançada edat, fins al moment en que es va sentir excitat per la visió d'una dòna orinant.[4]
Annie Sprinkle, actriu pornogràfica, sexóloga i posteriorment defensora dels drets femenins al goge sexual, va ser una de les primeres estreles eròtiques en promoure esta pràctica. En efecte, el seu nom artístic, sprinkle, aludix al decorregut.[5] Durant els anys 1990 la revista eròtica Penthouse va accedir a mostrar material més explícit en que es vea a algunes dels seus models realisant esta pràctica; no obstant, varen deixar de publicar-les despuix d'uns anys, ya que els seus llectors varen començar a qüestionar el bon gust de les fotografies.
En el cine eròtic o artísticament trasgresor, escenes de urolagnia són menys freqüents. En el film suec Hotel St. Pauli (1987), l'estrela de cine i escritora Amanda Ooms és orinada pel seu companyer de repartiment en una escena.
L'estrela de televisió brasilera Deborah Secco realisa una escena simulada en el film biogràfic Bruna Surfistinha (2011).
En la película de 1992 Llunes de fel (Bitter Moon, en anglés), la protagonista Mimi (Emmanuelle Seigner) orina en la cara de la seua parella Oscar (Peter Coyote) i ell descriu l'acció com el major orgasme de la seua vida.
Nicole Kidman va escandalisar en el Festival de Cannes 2012 en el seu paper en la película The Paperboy, que inclou una escena no simulada[6] en la que orina sobre el rostre de l'actor Zac Efron, i encara que l'escena està despullada de connotació sexual, el seu director Llig Daniels va admetre que ho va fer a sabiendas de que és un fetichisme de molts.[7]
En la película Paprika, l'actriu italiana Debora Caprioglio orina sobre Renzo Rinaldi en una festa.
Fòra de l'àmbit sexual, el consum d'orina pot ser una opció en cas de supervivència si no es conta en algun líquit potable; no obstant, el Manual de Camp de l'Eixèrcit d'Estats Units desaconsella beure-la, de la mateixa manera que l'aigua de mar.[8] En l'àmbit de les pseudoterapias existix l'orinoterapia, que no conta en cap respal de la seua utilitat.[9]
Referències
- ↑ «A Note on Golden Showers, Even if You Never Take Them» (en anglés). Glamour Magazine. Consultat el 24 d'abril de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 «Urophilia» (en anglés). Universitat de Califòrnia. Consultat el 24 d'abril de 2019.
- ↑ Urolagnia - síntoma, causa i tractament en Depression-guide.com, 5 d'agost de 2012
- ↑ Andrew Brink(1980).«Havelock Ellis: eros and explanation (review of Phyllis Grosskurth, Havelock Ellis: a Biography)».Russell: the Journal of Bertrand Russell Studies.100(1)Consultat el 5 d'agost de 2012.
- ↑ Redaction«Annie Sprinkle».Mirades.Consultat el 5 d'agost de 2012.
- ↑ Brad Brevet«Nicole Kidman Went Method for Urination Scene in 'The Paperboy'».Ropeofsilicon.
- ↑ Escena de la película The Paperboy (en anglés)
- ↑ «Water Procurement» (en anglés). US Army Field Manual. Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2019. Consultat el 8 de setembre de 2018.
- ↑ «Urine: The body's own health drink?» (en anglés). The Independent. Consultat el 8 de setembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Urolagnia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.