Fetichisme

Fetichisme^[1] [feitiço|lit=fetille' o 'encantament; a la seua volta, facticius|lit=artificial' o 'fet per l'home (derivat de «facere», que significa «fer»)] és la devoció cap als objectes materials, als que s'ha denominat fetiches. El fetichisme és una forma de creència o pràctica religiosa en la qual es considera que certs objectes posseïxen poders màgics o sobrenaturals i que protegixen al portador o a les persones de les forces naturals. Els amulets també són considerats fetiches.

Els exploradors portuguesos varen usar «feitiço» per a descriure els objectes o amulets utilisats per les cultures africanes que creïen que tenien poders màgics o sobrenaturals.

Orige del terme i us

La paraula fetiche ve del terme portugués «feitiço», que significa «fetilla». El terme va ser donat a conéixer en Europa per l'erudit francés Charres de Brosses en 1757.

Usos a lo llarc de l'història:

En el XIX, Karl Marx va usar el terme per a descriure el fetichisme de la mercaderia com un dels components importants del capitalisme.

Despuix Sigmund Freud va usar el concepte per a descriure una forma de parafilia a on el subjecte d'afecte és, o és representat per un objecte o una part del cos d'una persona.

També són cridats aixina:

Els objectes usats en la pràctica del sadomasoquisme.

Punts de vista

Retrat de l'historiador francés Charres de Brosses (1709-1777)

L'escritor francés Charres de Brosses i atres estudiosos del XVIII utilisaven el concepte de fetichisme per a aplicar la teoria de l'evolució a la religió, en la qual, Brosses va sugerir que el fetichisme és l'estat més primitiu de la religió, seguit pels estats de politeisme i monoteisme, representant una progressiva abstracció del pensament.<br />En el XIX, filòsofs com Herbert Spencer varen suspendre la teoria de Brosses de que el fetichisme era la «religió original». En el mateix sigle, antropòlecs i erudits de la religió comparativa com Edward Burnett Tylor i John Ferguson McLennan varen desenrollar les teories de l'animisme i el totemisme per a aclarir el fetichisme.<br /> Tylor i McLennan mantenen que el concepte del fetichisme permet als historiadors de la religió desplaçar l'atenció de les relacions entre les persones i Deu a les relacions entre les persones i els objectes materials.^[2]

Us actual del terme

L'ús actual en Espanya i atres països hispanohablante del terme «fetichisme» s'encaixa en l'àmbit sexual. Es referix en el llenguage popular en plaure o admiració de certes parts corporals o objectes de manera que produïx excitació o plaure. L'ús del terme està estés gràcies a referències actuals en les rets socials, el cine o la televisió.