Totemisme
El totemisme és el conjunt de creències i manifestacions espirituals i socials vinculada a un tòtem. Un tòtem és un ser espiritual, objecte sagrat o símbol que servix com a emblema d'un grup de gent, com una família, clan, linaje, o tribu, com en el sistema de clans Anishinaabe.[2]
El totemisme pot entendre's com una de les primeres expressions religioses del fenomen religiós, és lo que també sostenen molts estudiosos de les religions comparades i de l'història de les religions, com Mircea Eliade quan caracterisa l'animisme, el totemisme, el chamanisme i tots els fenomens religiosos de les societats arcaiques com “fenomenos religiosos complexos”. “El totemisme no és simplement un sistema de classificació social; és sobretot una expressió de la sacralidad de la vida, una manera d'integrar el destí humà en l'orde còsmic. L'animal o la planta totémica es convertixen en soports de lo sagrat.”[3]
Si ben la paraula tòtem en sí mateixa és un assimilació del terme Ojibwebs (i tant la paraula com les creències associades en ella són part de l'idioma Ojibwe i cultura), la creència en esperits i deïtates tutelares no es llimita al poble Ojibwe. Conceptes similars, en diferents noms i en variacions en creències i pràctiques, es poden trobar en vàries cultures en tot lo món. El terme també ha segut adoptat, i en oca siones redefinit, per antropòlecs i filòsofs de diferents cultures.
Se sap que el neochamanisme, la Nova Era i el moviment d'hòmens mitopoéticos contemporàneus que no estan involucrats en la pràctica d'una religió tribal tradicional utilisen terminologia de "tòtem" per a l'identificació personal en un esperit tutelar o esperit guia. No obstant, açò pot vore's com apropiació indeguda cultural.[4]
Ojibwe doodemen
Els pobles Anishinaabe es dividixen en una série de doodeman (en silàbics: ᑑᑌᒪᐣ o ᑑᑌᒪᓐ), o clans, (singular: doodem) denominats principalment per tòtems animals (o doodem, com diria esta paraula una persona ojibwe).[5] En Anishinaabemowin, ᐅᑌᐦ ode' significa cor. Doodem o clan es traduiria lliteralment com 'l'expressió de, o que té que vore en el cor d'u', en doodem referint-se a la família estesa. En la tradició oral anishinaabe, en la prehistòria els anishinaabe vivien a lo llarc de la costa de l'Oceà Atlàntic quan els grans sers Miigis varen aparéixer des de l'mar. Estos sers varen ensenyar el modo de vida Medix als pobles de la Waabanakiing. Sis dels sèt grans sers Miigis que varen permanéixer per a ensenyar varen establir el odoodeman per als pobles de l'est. Els cinc tòtems anishinaabe originals eren Wawaazisii (peix cap de bou), Baswenaazhi (hacedor d'ecos, és dir, grulla), Aan'aawenh (ànet rabudo), Nooke (tendre, és dir, orso) i Moozwaanowe ("menuda" coa d'alce).[6]
Tòtems
- Artícul principal → Totem pole.
.
Els tòtems dels pobles indígenes de Norteamérica del noroest del Pacífic són postes tallats, monument en molts dissenys diferents (orsos, pardals, granotes, persones i varis sers sobrenaturals i criatures aquàtiques). Tenen múltiples usos en les comunitats que els fabriquen. De la mateixa manera que atres formes d'heràldica, poden funcionar com blasones de famílies o caps, relatar històries pertanyents a eixes famílies o caps o commemorar ocasions especials.[7][8] Se sap que estes històries es lligen des de la base del poste fins al cim.
Definició
El totemisme és un concepte antropològic que designa una relació en la naturalea, un complex sistema d'idees, símbols o pràctiques entre un individu o un grup social i un animal o inclús un objecte inanimado.
Encara que el nom de totemisme procedix de la paraula "tòtem", presa a la seua volta del terme ”ototeman” dels ojibwa (llengua algonquina), el totemisme es troba en atres cultures ademés de la nortamericana, per eixemple en l'Amazones, entre els aborigen d'Austràlia, en Papúa Nueva Guinea, en Àfrica (entre els dinka), etc.[9]
Comprén les relacions idealment postulades entre dos séries, una d'elles natural i l'atra, cultural. Segons pareix és una creència inherent a l'home primitiu més que una difusió global transmesa entre cultures i ètnia.
El tòtem és un ser animat o inanimado del com un grup de persones diu i creu descendir.
Generalitats
El totemisme no és considerat per tots com a fenomen religiós. No es tracta en realitat d'una religió, s'expressa entre atres característiques, en l'adoració als animals.
El concepte de totemisme es va donar a conéixer per l'escocés McLennan en Londres en 1870 en la fòrmula de que el totemisme és el fetichisme més l'exogàmia i la filiació matrillinial (matrilinaje).
El totemisme es manifestava en vàries formes i tipos de diferents contexts, sobretot entre pobles que mesclaven l'economia (cultius i caça) i, especialment, entre les comunitats de caçadors, com en Austràlia; també està present en tribus que crían ganado.
El totemisme de cap modo pot catalogar-se com una fase general del desenroll cultural del clan, pero sense dubte ha eixercit un efecte sicològic en el comportament de certs grups ètnics, en la seua socialisació i en la formació de la personalitat humana.
Tòtem espiritual
El terme deriva de la paraula “ototeman“, del llenguage algonkina d'Ojibwa (en l'àrea nort dels Grans Lagos en Amèrica del Nort oriental): ”ell els origina”; originalment significa: “ell és de la meua parentela”. La raïl gramatical, ”ote”, significa una relació de sanc entre els germans que tenen la mateixa mare i que no poden casar-se entre ells.
Entre algunes tribus indígenes i nacions natives de Norteamérica les qualitats dels animals reflectixen o reflectien forces sobrenaturals i atribucions espirituals. Entre alguns dels animals reconeguts està l'orso, el falcó, el peix, el bisonte o brúfol, i el teixó. Estos eren animals de gran importància.
Existixen distintes teories sobre el seu orige. Els antropòlecs materialistes sugerixen que el totemisme va nàixer com una manera de protegir de l'extinció als animals i les plantes; aixina, cada tribu es va encarregar de protegir a un animal tòtem acordant per eixemple que només ells ho caçarien; o també al contrari, protegien a l'animal totémico establint un tabú que prohibia l'ingesta per part de la tribu de l'animal o vegetal en qüestió. En la pràctica el totemisme es portava a terme assignant el nom de l'animal al nom de la tribu; aixina, els antropòlecs trobaven en els seus viages per eixemple, al clan dels castors, o al clan dels abedulls, entre molts atres tòtem d'animals i plantes, que a voltes, graciosamente eren adjetivados per a formar combinacions del tipo "bisonte somrient". Atres antropòlecs menys entusiastes varen afirmar que el totemisme va nàixer senzillament com una necessitat llingüística de designar als seus veïns, i no varen trobar millor manera de designar-los que usant les paraules que tenien a mà i que millor caracterisaven ad aquells. Si els seus veïns eren especialistes en recolectar mel, els cridaven el clan de la mel, o més precisament, els "mels".
Antropòlecs més espirituals, basant-se en els increibles testimonis orals recollits en les seues investigacions, varen escriure que l'home primitiu tenia una relació molt especial en els animals, que per mig de pràctiques rituals o ingesta d'enteógenos, el nostre ancestro recordava o experimentava la vida d'un animal o planta, que el mateix havia segut. I que per lo tant ingerir la carn de el seu animal totémico era equivalent a menjar a un ser de la seua mateixa espècie, pràctica tabú o prohibida en moltes regions.
El totemisme és llavors una miqueta de tot açò, varia segons les regions i pot tindre orígens distints; lo que deu interessar-nos és l'especial relació de l'home primitiu en els animals i les plantes. Existix encara, en el nostre sigle, el prejuí d'associar a l'home primitiu en un home simple i sense pensaments, casi una mona. Pero llegint el testimoni de varis grans antropòlecs, Claude Lévi-Strauss és un d'ells, nos donem conte de la sublim inteligència i cultura d'estos hòmens singulars, museu vivent del nostre passat.
Els bruixos o chamans de cada tribu eren els encarregats de determinar per mig de visions, l'animal o planta tòtem de cada recent naixcut. Açò ocorria quan existia un totemisme individual i no grupal. El tòtem en qüestió, supostament protegia a l'individu o al clan, aixina com el clan o l'individu protegien al tòtem. Atres voltes el totemisme es traduïa en una igualtat de virtuts entre l'home i el seu animal o planta tòtem, de tal manera que per eixemple, l'home àguila tenia les mateixes virtuts que l'àguila.
Una volta difosa la pràctica de assignació totémicas, el totemisme es va convertir en molts llocs (nort d'Austràlia, Norteamérica...) en una intrincada ret de relacions socials entre els clans, a on dònes serps eren donades en matrimoni a hòmens àguila, i només ad ells, per citar un eixemple. Quan un cert número de persones en el sí d'un clan era sobrepassat, es creava un nou clan, i també un nou tòtem. De tal modo, estes precioses relacions socials entre els clans se sagellaven, en Norteamérica, en el tallat d'un tronc que representava el passat d'un clan, en tots els seus antecessors totémicos.
Perspectives antropològiques
Els primers antropòlecs i etnólogos com James George Frazer, Alfred Cort Haddon, John Ferguson McLennan i W. H. R. Rivers varen identificar el totemisme com una pràctica compartida entre grups indígenes de parts del món no conectades entre sí, que reflectia típicament una etapa del desenroll humà.[10]
L'etnólogo escocés John Ferguson McLennan, siguiendo la moda de la investigacó del XIX, abordó el totemisme desde una perspectiva amplia en su estudio The Worship of Animals and Plants (1869, 1870).[11][12] McLennan no va tractar d'explicar l'orige concret del fenomen totemístico, sino que va tractar d'indicar que tota la raça humana havia passat, en temps antics, per una etapa totemística.[11]
Otro erudito escocés, Andrew Lang, a principios del XX, defendió una explicacó nominalista del totemisme, a saber, que los grupos o clanes locales, al seleccionar un nombre totemístico del reino de la naturaleza, reaccionaban ante la necesidad de diferenciarse.[13] Si s'oblidava l'orige del nom, argumentava Lang, seguia una relació mística entre l'objecte -del que en el seu dia es va derivar el nom- i els grups que duyen estos noms. A través dels mits de la naturalea, els animals i els objectes naturals eren considerats parents, patrons o antepassats de les respectives unitats socials.[13]
L'antropòlec britànic Sir James George Frazer va publicar en 1910 Totemisme i exogàmia, una obra en quatre volums basada en gran part en les seues investigacions entre Indígenes australians i Melanesios, junt en una recopilació del treball d'atres escritors en la matèria.[14]
En 1910, l'idea de que el totemisme tenia propietats comunes en totes les cultures es va posar en dubte, i el etnólogo rus-nortamericà Alexander Goldenweiser va criticar durament els fenomens totemistas. Goldenweiser va comparar als indígenes australians i a les Primeres Nacions de la Columbia Britànica per a demostrar que les qualitats supostament compartides del totemisme -exogàmia, denominació, descendència del tòtem, tabú, cerimònia, reencarnació, esperits guardians i societats secretes i art- s'expressaven en realitat de forma molt diferent entre Austràlia i la Columbia Britànica, i entre els distints pobles d'Austràlia i els distints pobles de la Columbia Britànica. A continuació amplia el seu anàlisis a atres grups per a demostrar que compartixen algunes de les costums associades al totemisme, sense tindre tòtems. Conclou oferint dos definicions generals de totemisme, una de les quals és: "El totemisme és la tendència d'unitats socials definides a associar-se en objectes i símbols de valor emocional".[10]
El fundador d'una escola francesa de sociologia, Émile Durkheim, va examinar el totemisme des d'un punt de vista sociològic i teològic, intentant descobrir una religió pura en formes molt antigues i va afirmar vore l'orige de la religió en el totemisme.[15] Ademés, sostenia que el totemisme també servia com a forma de cult colectiu, reforçant la cohesió social i la solidaritat.[16]
El principal representant de l'antropologia social britànica, A. R. Radcliffe-Brown, tenia una visió totalment distinta del totemisme. De la mateixa manera que Franz Boes, era escèptic sobre que el totemisme poguera descriure's de forma unificada. En açò s'oponia a l'atre pioner de l'antropologia social en Anglaterra, Bronisław Malinowski, que volia confirmar d'algun modo l'unitat del totemisme i enfocava l'assunt més des d'un punt de vista biològic i sicològic que etnològic. Segons Malinowski, el totemisme no era un fenomen cultural, sino el resultat d'intentar satisfer necessitats humanes bàsiques dins del món natural. Per a Radcliffe-Brown, el totemisme estava compost per elements presos de diferents àrees i institucions, i lo que tenen en comuna és una tendència general a caracterisar segments de la comunitat a través d'una conexió en una porció de la naturalea. En oposició a la teoria de la sacralisació de Durkheim, Radcliffe-Brown va adoptar el punt de vista de que la naturalea s'introduïx en l'orde social en lloc de ser secundària ad ell. Al principi, compartia en Malinowski l'opinió de que un animal es convertix en totemista quan és "bo per a menjar". Més tart va aplegar a opondre's a l'utilitat d'este punt de vista, ya que molts tòtems -com els cocodrils i les mosques- són perillosos i desagradables.[17]
En 1938, el Funcionalista estructural antropòlec A. P. Elkin va escriure Els aborigen australians: Cóm entendre'ls. Les seues tipologies del totemisme incloïen huit "formes" i sis "funcions".
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «totemism | religion | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2021-11-24.
- ↑ eliade, mircea (1949). El mito del eterno retorno (en francés), Éditions Gallimard, p. p. 25. ISBN 978-84-206-8253-4.
- ↑ Aldred, Lisa, "Plastic Shamans and Astroturf Sun Dances: New Age Commercialization of Native American Spirituality" in: The American Indian Quarterly 24.3 (2000) pp. 329–352. Lincoln: University of Nebraska Press.
- ↑ WiLLMoTT, C. (2016). Pictografías Anishinaabe Doodem: inscripciones narrativas e identidades. Juntos sobrevivimos: Intuiciones etnográficas, amistades y conversaciones.
- ↑ Bohaker, H. (2010). Anishinaabe Toodaims: Contexts for politics, kinship, and identity in the Eastern Great Lakes. Lugares de reunión: Aboriginal and fur trade histories.
- ↑ Viola E. Garfield and Linn A. Forrest (1961). El lobo y el cuervo: Totem Poles of Southeastern Alaska, Seattle: University of Washington Press, p. 1. ISBN 978-0-295-73998-4.
- ↑ Marius Barbeau(1950).«Totem Poles: Según crestas y temas».National Museum of Canada Bulletin.Dept. of Resources and Development, National Museum of Canada.Ottawa:119(1): 9.Consultat el 2014-11-24.
- ↑ Marshall Sahlins, « On the Ontological Scheme of Beyond Nature and Culture », dans HAU: Journal of Ethnographic Theory, 2014, 4, no. 1, p. 281-290.
- ↑ 10,0 10,1 Goldenweiser A., Totemism; An analytical study, 1910
- ↑ 11,0 11,1 MacLennan, J., The worship of animals and plants, Fortnightly Review, vol. 6-7 (1869-1870)
- ↑ Patrick Wolfe (22 de diciembre de 1998). Settler Colonialism, Continuum International Publishing Group, pp. 111-. ISBN 978-0-304-70340-1. Consultat el 4 de diciembre de 2012.
- ↑ 13,0 13,1 Andrew Lang A., Method in the Study of Totemism (1911)
- ↑ Totemisme i exogàmia. A Treatise on Certain Early Forms of Superstition and Society (1911-1915)
- ↑ Durkheim E., Totémisme (1910)
- ↑ Koto, Koray (2023-04-10). «¿Qué es el totemismo? El concepto de tótem en sociología» (en en-us). ULUKAYIN English. Consultat el 2023-04-10.
- ↑ Radcliffe-Brown A., Structure and Function in Primitive Society, 1952
