L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bisont

(Redirigit des de «Bisonte»)

El bisont (del grec βίσων, bisōn, que significa «bou salvage»[1]) és un mamífer vacú de gran tamany, pertanyent al gènero Bison, dins de la tribu Bovini. Actualment es reconeixen dos espècies vivents i numeroses espècies extintes. El gènero també és conegut popularment en el nom de cíbolo.[2]

Bisont americà (Bison bison)

El bisont (del llatí bisônte) és un animal mamífer de la família dels bòvits, que en l'actualitat es troba dividit en no més dos espècies, el bisont americà i i el bisont europeu en algunes àrees protegides de l'Europa de l'est.

Es caracterisa per la seua corpulència i per la prominència de la part posterior de l'esquena que sol estar recoberta de llana.

El bisont americà (Bison bison) és un símbol nacional oficial dels Estats Units, designat llegalment en 2016 com el Mamífer Nacional del país. Més allà de la seua importància ecològica, representa l'història, la força i l'immensitat del paisage nortamericà, consolidant-se com un ícono de l'identitat cultural del país, present en monedes, sagells oficials i en la memòria de les nacions originàries.[3]

De les dos espècies supervivents, el bisont americà (B. bison), que es troba solament en Amèrica del Nort, és el més numerós. Encara que coloquialmente se li crida búfalo en Estats Units i Canadà,[4] solament està distantemente relacionat en els búfalos verdaders (gèneros Bubalus i Syncerus). L'espècie nortamericana es compon de dos subespècies: el bisont de planura (B. b. bison) i el bisont de bosc (B. b. athabascae), generalment més al nort. Una tercera subespècie, el bisont oriental (B. b. pennsylvanicus) ya no es considera un tàxon vàlit, sent un sinònim menor de B. b. bison.[5] Les referències històriques a "bisonts dels boscs" ("woods bison" o "wood bison") de l'Est d'Estats Units es referixen a este animal sinònim (i al seu hàbitat de bosc oriental), no a B. b. athabascae, que no es trobava en la regió. El seu parent europeu, el bisont europeu (B. bonasus) o wisent —també cridat 'zubr' o coloquialmente 'búfalo europeu'— es troba en Europa i el Caucas, reintroducido despuix d'haver-se extint en estat salvage. Encara que tradicionalment les espècies de bisonts s'han classificat en el seu propi gènero, la genètica moderna indica que estan anidades dins del gènero Bos, que inclou, entre uns atres, al ganado vacú, els yaks i els gaurs, estant més estretament relacionats en els yaks. El gènero sembla tindre el seu orige en el sur d'Àsia durant el Plioceno, a on varen sorgir una série d'espècies en formes gráciles, en pates llargues, cap chicotet i joroba poc pronunciada, que despuix es varen expandir pel restant del continent i Europa. L'aparició de formes robustes similars a les actuals es va produir en Àsia Central durant les glaciacions del Pleistoceno, les que al final d'esta época eixirien des d'Eurasia a colonisar Amèrica del Nort. Els canvis climàtics posteriors varen terminar per extinguir als bisonts d'Àsia (en l'excepció del Caucas, a on va sobreviure una subespècie endèmica fins a començos d'el XX) i es va crear una espècie ramoneadora pròpia del bosc en Europa, el bisont europeu (B. bonasus), i una atra en Amèrica, el bisont o búfalo americà (B. bison). El gènero més pròxim és Bos, en el que pot aplegar a generar híbrits en captivitat com el beefalo (Bison sp. x Bos taurus) i el yakalo (Bison bison x Bos mutus). Les dos espècies del gènero Bison també poden creuar-se entre sí, generant normalment individus fèrtils.

Descripció

 
Bisonte Magdaleniense en placa, 17,000–9,000 AC, cova de Bédeilhac, Arièja.
 
Exhibició de museu que mostra l'esquelet complet d'un bisont americà mascle adult.

El bisont americà i el bisont europeu (wisent) són els animals terrestres supervivents més grans d'Amèrica del Nort i Europa, respectivament. Són ungulats artiodàctils (en piteus hendidas) típics i tenen una apariència similar a atres vacuns com el ganado vacú i els búfalos verdaders. Són amples i musculosos, en pelajes hirsutos de pèllarc. Els adults creixen fins a 2 metros (2.2 yd) d'altura i Error de Lua: expandTemplate: template "es:ftin" does not exist. de llongitut en el cas del bisont americà[6] i fins a Error de Lua: expandTemplate: template "es:ftin" does not exist. d'altura[7] i Error de Lua: expandTemplate: template "es:ftin" does not exist. de llongitut per al bisont europeu.[8] El bisont americà pot pesar entre Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).[6][9] i el bisont europeu pot pesar entre Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[8] Els bisonts europeus tendixen a ser més alts que els bisonts americans. Encara que superficialment similars, existixen diferències físiques i de comportament entre el bisont americà i l'europeu. L'espècie americana té 15 costelles, mentres que el bisont europeu té 14. El bisont americà té quatre vèrtebres lumbars, mentres que l'europeu té cinc.[10] (La diferència en este cas és que lo que seria la primera vèrtebra lumbar té costelles adherides en el bisont americà i, per lo tant, es conta com la 15.ª vèrtebra toràcica, en comparació a les 14 vèrtebres toràciques del wisent.) Els bisonts americans adults són menys esvelts i tenen pates més curtes.[11] Els bisonts americans tendixen a pastar més i ramonear menys que els seus parents europeus. Les seues anatomia reflectixen esta diferència de comportament; el cap del bisont americà penja més baixa que la de l'europeu. El cos del bisont americà és típicament més pelut, encara que la seua coa té menys pèl que la del bisont europeu. Les banyes del bisont europeu apunten a través del pla de les seues cares, lo que els fa més hàbils per a lluitar entrellaçant les banyes de la mateixa manera que el ganado domèstic, a diferència del bisont americà, que preferix envestir.[12] Els bisonts americans són més fàcils de domesticar que els seus cosins europeus i es creuen en ganado domèstic més fàcilment.[13]

Les qualitats físiques característiques del bisont li proporcionen ventages per a sobreviure, com en trobar-se rodejat de neu, utilisa el seu voluminós cap per a separar-la i aixina trobar la pastura o per a obrir-se pas. També és dels pocs animals, si no l'únic, que soporta les tormentes en lloc de fugir d'elles. Açò era més ventajós encara quan en el passat migraba estacionalmente llargues distàncies, estant ara els seus desplaçaments llimitats.

Evolució i història genètica

 
Cràneus de bisont europeu (esquerra) i bisont americà (dreta)

La tribu vacuna (Bovini) es va separar fa uns 5 a 10 millons d'anys en els búfalos (Bubalus i Syncerus) i un grup que va conduir als bisonts i al ganado taurí.[14] L'evidència genètica del ADN nuclear indica que els parents vius més propencs dels bisonts són els yaks, estant els bisonts anidados dins del gènero Bos, lo que fa que Bos sense incloure als bisonts siga parafilético. Mentres que l'ADN nuclear indica que abdós espècies de bisonts existents són els parents vius més propencs entre sí, l'ADN mitocondrial del bisont europeu està més estretament relacionat en el del ganado domèstic i els uros (mentres que l'ADN mitocondrial del bisont americà està estretament relacionat en el dels yaks). Se sugerix que esta discrepància és el resultat d'una classificació incompleta delinaje o una introgresión antiga.[15][16] Es creu àmpliament que els bisonts varen evolucionar a partir d'un linaje pertanyent al gènero extint Leptobos durant el Plioceno tardà fins al Pleistoceno primerenc en Àsia. Els membres més primerencs delinaje dels bisonts, coneguts des del Plioceno tardà fins al Pleistoceno primerenc del subcontinent indi (Bison sivalensis) i China (Bison palaeosinensis), fa aproximadament 3,4-2,6 millons d'anys (Ma), s'ubiquen en el subgénero Bison (Eobison). Els restants més antics de Eobison en Europa són els de Bison georgicus trobats en Dmanisi, Geòrgia, datats al voltant d'1,76 Ma. Membres més derivats del gènero s'ubiquen en el subgénero Bison (Bison), que va aparéixer per primera volta cap a finals del Pleistoceno primerenc, al voltant d'1,2 Ma, en membres primerencs del subgénero com l'estés Bison schoetensacki.[17]

El bisont d'estepa (Bison priscus) va aparéixer per primera volta durant mediats del Pleistoceno Mig en Eurasia oriental, i posteriorment es va distribuir àmpliament per Eurasia.[17] Durant el Pleistoceno Mig tardà, fa uns 195.000-135.000 anys, el bisont d'estepa migró a través del pont terrestre de Bering cap a Amèrica del Nort, convertint-se en el ancestro de les espècies de bisonts nortamericans, incloent el gran Bison latifrons i el més chicotet Bison antiquus, que es va extinguir al final del Pleistoceno tardà.[18] Es creu que el bisont americà modern va evolucionar a partir de B. antiquus durant la transició del Pleistoceno tardà al Holoceno per mig de la forma intermija Bison occidentalis.[19] El bisont europeu, Bison bonasus, va aparéixer per primera volta en Europa durant el Pleistoceno Mig tardà, a on va coexistir en simpatría en el bisont d'estepa. La seua relació en atres espècies de bisonts extintes no està clara, encara que sembla estar sol distantemente relacionat en els bisonts d'estepa i americans, en possiblement algun mestiçage entre els dos linajes durant el Pleistoceno Mig.[15] El bisont d'estepa va sobreviure fins a principis o mediats del Holoceno en Alaska-Yukon i Siberia oriental, abans d'extinguir-se.[20][21]

En 2021, la American Society of Mammalogists va considerar a Bison com un subgénero i va tornar a colocar abdós espècies de bisont en Bos.[22]

Relacions dels vacuns basades en ADN nuclear, segons Sinding, et al. 2021.[23]

Comportament

 
Un grup d'imàgens d'Eadweard Muybridge, animades per a ilustrar el moviment del bisont.
 
Un bisont carrega contra un wapití en el parc nacional de Yellowstone.
 
Un bisont i un wapití mascle pastando junts en el parc nacional de Yellowstone.

Els bisonts són pastadores nómades i viagen en manadas. Els mascles abandonen les manades de femelles als dos o tres anys d'edat i s'unixen a una manada de machos, que solen ser més chicotetes que les manades de femelles. Els mascles madurs rara volta viagen sols. Cap al final de l'estiu, per a la temporada reproductiva, els sexes es mesclen necessàriament.[24]

  • Revolcarse és un comportament comú dels bisonts. Un revolcadero de bisont és una depressió poc profunda en el sol, ya siga humida o seca. Els bisonts roden en estes depressió, cobrint-se de fanc o pols. Les possibles explicacions sugerides per al comportament de revolcarse inclouen el acicalamiento associat en la muda, l'interacció macho-macho (típicament comportament de celosia), el comportament social per a la cohesió del grup, el joc, el consol de l'irritament de la pell per insectes picadores, la reducció de la càrrega d'ectoparásitos (garrapatas i polls) i la termorregulación.[25] En el procés de revolcarse, els bisonts poden infectar-se en la maltia fatal del ántrax (carbonc), que pot ocórrer naturalment en el sol.[26]

El temperament del bisont és a sovint impredictible. Solen semblar pacífics, despreocupados o inclús pereosos, pero poden atacar sense previ avís ni motiu aparent. Poden moure's a velocitats de fins a 56 km/h (34.8 mph) i cobrir llargues distàncies a un galop pesat.[27]

Les seues armes més òbvies són les banyes que porten tant mascles com a femelles, pero els seus enormes caps poden usar-se com a ariets, utilisant eficaçment l'impuls produït per lo que és un pes típic de 900 a 1200 kilogramos (1984 a 2646 lb) movent-se a 50 km/h (31.1 mph). Les pates atrasseres també poden usar-se per a matar o mutilar en un efecte devastador. En paraules dels primers naturalistes, eren animals perillosos i salvages que no temien a cap atre animal i, en òptimes condicions, podien véncer a qualsevol enemic llevat a un orso pardo o una manada de llops.[27][24][28]

La temporada de celosia, o emparellament, dura de juny a setembre, en màxima activitat en juliol i agost. En este moment, els mascles majors es reincorporen a la manada i a sovint es produïxen baralles entre ells. La manada mostra molta inquietut durant la temporada de cria. Els animals són beligerants, impredictibles i molt perillosos.[27]

Hàbitat

Plantilla:Stack

El bisont americà viu en valls fluvials i en praderies i planures. L'hàbitat típic són pasturages oberts o semiabiertos, aixina com zones d'artemisa, terres semiáridas i xares. Històricament, també se sap que algunes àrees llaugerament boscoses han albergat bisonts. També pastan en àrees montanyoses o accidentades a on les pendents no són pronunciades. Encara que no se'ls coneix particularment com a animals de gran altitut, els bisonts de la manada de bisonts del parc de Yellowstone es troben freqüentment en elevació superiors als 8000 pies (2438 m). La manada de bisonts de les Montanyes Henry es troba en les planures al voltant de les Montanyes Henry, Utah, aixina com en les valls montanyoses de les Montanyes Henry fins a una altitut de 10000 pies (3048 m).[29]

El bisont europeu viu més comunament en àrees llaugerament boscoses o completament boscoses, aixina com en àrees en major presència d'arbustos i xares. A voltes també es poden trobar bisonts europeus vivint en pasturages i planures.[30][31]

Restriccions

En la major part de la seua àrea de distribució històrica, els terratinents han buscat restriccions per als bisonts en llibertat. Les manades en terrenys privats deuen estar cercades.[32]

En l'estat de Montana, els bisonts en llibertat en terrenys públics són abatuts llegalment, per la transmissió de malties al ganado i danys a la propietat pública.[33]

En 2013, es varen propondre i varen aprovar mides llegislatives en Montana relatives al bisont, pero les tribus natives americanes es varen opondre perque invadien els drets tribals sobirans. Tres d'estos proyectes de llei varen ser vetats per Steve Bullock, el governador de l'estat. La situació del bisont seguix sent un tema de controvèrsia entre les tribus natives americanes i els terratinents privats.[34]

Dieta

Els bisonts són rumiants, capaces de fermentar la celosa en un estòmec especialisat abans de la digestió. Antigament es pensava que els bisonts consumien casi exclusivament gramíneas i ciperáceas, pero ara se sap que consumixen una àmplia varietat de plantes, incloses plantes leñosas i eudicotiledóneas herbáceas.[35][36] A lo llarc de l'any, els bisonts canvien les plantes que seleccionen en la seua dieta basant-se en quines plantes tenen les majors concentracions de proteïna o energia en un moment donat i consumiran de manera fiable les mateixes espècies de plantes any rere any.[35] Les concentracions de proteïna de les plantes que mengen tendixen a ser més altes en primavera i disminuïxen posteriorment, alcançant el seu nivell més baix en hivern.[35] En el parc nacional de Yellowstone, els bisonts ramoneaban sauces i àlbers, no solament en hivern quan poques atres plantes estan disponibles, sino també en estiu.[37] Es creu que els bisonts migran per a optimisar la seua dieta,[38] i concentrarà la seua alimentació en àrees recentment cremades pel forraje de major calitat que torna a créixer despuix de l'incendi.[39] Els wisents tendixen a ramonear arbustos i arbres de branques baixes en més freqüència que els bisonts americans, que preferixen l'herba als arbustos i arbres.[40]

Reproducció

 
Un vedell de bisont descansant en la seua mare.

Les femelles de bisont ("vaques") solen reproduir-se despuix dels tres anys d'edat[41] i poden continuar més allà dels 19 anys.[42] Les vaques produïxen vedells anualment sempre que la seua nutrició siga suficient, pero no despuix d'anys en els que l'aument de pes és baix. La reproducció depén de la massa i l'edat de la vaca.[42] Les vaques més pesades produïxen vedells més pesats (pesats en autumne al desmame), i els pesos dels vedells són menors per a les vaques majors (despuix dels 8 anys).[42]

Depredadors

 
Llops caçant bisonts en el parc nacional de Yellowstone.

Pel seu tamany, els bisonts tenen pocs depredadors. Cinc excepcions són els humans, els llops grisos, els pumas, els orsos grizzly i els coyots.[43] Els llops generalment derriben a un bisont en manada, pero s'han reportat casos d'un sollop matant bisonts.[28] Els orsos grizzly també consumixen bisonts, a sovint aüixant a la manada i consumint l'assut dels llops.[24] Els orsos grizzly i els coyots també depredan vedells de bisont. Històrica i prehistóricamente, lleóés, lleons de les cavernes, tigres, llops jagants, Smilodon, Homotherium, hienes de les cavernes i neandertals representaven amenaces per als bisonts.

Infeccions i malties

Per al bisont americà, una maltia principal és la febra catarral maligna,[44] encara que la brucelosis és una preocupació séria en la manada de bisonts del parc de Yellowstone.[45] Els bisonts en la manada de bisonts d'Antelope Island són vacunats regularment contra la brucelosis, paràsits, infecció per Clostridium, rinotraqueítis infecciosa vacuna i vibriosis vacuna.[46]

Les principals malties en el bisont europeu són la glosopeda (febra aftosa) i la balanopostitis.[47] l'endogàmia d'una població chicoteta juga un paper en varis defectes genètics i reduïx l'immunitat a les malties, lo que representa un major risc per a la població.[47]

Nom i etimologia

El nom 'bisont' es va usar per primera volta per a l'espècie europea. Els autors de l'Antiga Grècia, Pausanias i Opiano, en el II, varen escriure sobre ells en grec com βίσων bisōn;[48] també ho varen fer els autors de l'Antiga Roma, Plinio el Vell i Gayo Juliol Solino (com llatí bĭsón).[48] El nom germànic 'wisent' és un cognado, lo que significa que les dos paraules compartixen un orige comú.[49] Ellatí bĭsón va ser convertit en nom de gènero per Charles Hamilton Smith en 1827.[50]

Encara que cridat "buffalo" (búfalo) en anglés americà, solament estan distantemente relacionats en els dos "búfalos verdaders", el búfalo d'aigua asiàtic i el búfalo africà. Samuel de Champlain va aplicar el terme francés buffle al bisont en 1616 (publicat en 1619), despuix de vore pells i un dibuix que li varen mostrar membres de la Nipissing First Nation, els qui varen dir que viajaven 40 dies (des de l'est dellac Furó) per a comerciar en una atra nació que caçava els animals. Encara que "bisont" podria considerar-se científicament més correcte, "búfalo" també es considera correcte com a resultat de l'us estàndar en anglés americà, i figura en molts diccionaris com un nom acceptable per al búfalo americà o bisont. "Buffalo" té una història molt més llarga que "bison", que es va registrar per primera volta en 1774. En espanyol, el terme cíbolo també s'utilisa, derivat del nom que li donaven els exploradors espanyols.[2]

El bisont i la cultura humana

 
Foto d'un diorama de Caça de Bisontes per Natius Americans ubicat en el Museu Públic de Milwaukee en Wisconsin.
 
Foto de 1892 d'una pila de cràneus de bisont americà esperant ser mòlts per a fertilisant.

El bisont va ser un recurs significatiu per als pobles indígenes d'Amèrica del Nort per a l'alimentació i matèries primeres fins a casi la seua extinció a finals d'el XIX. Per als pobles indígenes de les Planures, era la seua principal font d'aliment. Els natius americans valoraven molt la seua relació en el bisont i ho veen com a sagrat, tractant-ho en respecte per a assegurar la seua abundància i longevitat. En la seua biografia, el mestre i vell Lakota John Fire Llepa Deer descriu la relació aixina:[51]

El búfalo nos va donar tot lo que necessitàvem. Sense ell no érem res. Els nostres tipis estaven fets de la seua pell. El seu cuiro era nostra llit, la nostra manta, el nostre abric d'hivern. Era el nostre tambor, clapint durant la nit, viu, sagrat. De la seua pell féyem les nostres bosses d'aigua. La seua carn nos enfortia, es convertia en carn de la nostra carn. No es desperdiciava ni la part més chicoteta. El seu estòmec, en una pedra al roig viu dins, es convertia en el nostre gorc de sopa. Les seues banyes eren nostres culleres, els ossos els nostres gavinets, les leznas i agulles de les nostres dònes. Dels seus tendons féyem les cordes dels nostres arcs i el fil. Les seues costelles es convertien en trineus per als nostres fills, els seus piteus en sonajeros. El seu poderós cràneu, en la pipa recolzada en ell, era el nostre altar sagrat. El nom del més gran de tots els Sioux era Tatanka Iyotake—Bou Assentat. Quan varen matar al búfalo també varen matar a l'indi—l'indi real, natural, "salvage".

Els colon europeus varen ser casi exclusivament responsables de la casi extinció del bisont americà en el XIX. A principis de sigle, decenes de millons de bisonts vagaven per Amèrica del Nort. Els colon varen massacrar aproximadament 50 millons de bisonts durant el XIX,[52] encara que les causes del decliu i les sifres de morts són objecte de disputa i debat.[53][54] Els ferrocarrils anunciaven la "caça per tren", a on els trens trobaven grans manades junt a les vies o creuant-les. Els hòmens a bordo disparaven des del sostre o les finestres del tren, deixant incontables animals podrint-se a on morien.[55] Esta caça excessiva va ser motivada en part pel desig del govern d'EE. UU. de llimitar l'alcanç i el poder dels indígenes de les planures les dietes de les quals i cultures depenien de les manades de búfalos. La caça excessiva del bisont va reduir la seua població a uns pocs centenars.[56]

El punt més baix del bisont americà va aplegar en 1889, en una població estimada de sol 1.091 animals (tant salvages com a captius). Els intents de repoblament per mig de la protecció forçada de manades governamentals i la ganaderia extensiva varen escomençar en 1910 i han continuat (en excelent èxit) fins al dia d'hui, en algunes salvetat. La crío extensiva ha aumentat la població de bisonts a casi 150.000, i oficialment ya no es considera una espècie en perill d'extinció.[56] No obstant, des d'un punt de vista genètic, la majoria d'estos animals són en realitat híbrits en ganado domèstic i solament dos poblacions en el parc nacional de Yellowstone en els Estats Units i el parc nacional Elk Island en Canadà permaneixen com bisonts genèticament purs. Estos animals genèticament purs representen solament 5% de la població actual de bisonts americans, lo que reflectix la pèrdua de la major part de la diversitat genètica de l'espècie.[57]

També existixen manades remanentes de bisonts americans de raça pura en terres públiques d'Amèrica del Nort. Ademés de Yellowstone i Elk Island, es troben manades importants en el parc nacional Wind Cave en Dakota del Sur, el parc estatal Blue Mounds en Minnesota, i el parc nacional Grasslands en Saskatchewan. En 2015, es va identificar una manada de raça pura de 350 individus en terres públiques en les Montanyes Henry del sur d'Utah per mig de proves genètiques d'ADN mitocondrial i nuclear.[58] Este estudi, publicat en 2015, també va mostrar que la manada de bisonts de les Montanyes Henry estava lliure de brucelosis, una maltia bacteriana importada en ganado domèstic no natiu a Amèrica del Nort.[59]

El bisont de bosc figura en la llista d'espècies en perill d'extinció en Canadà[60] i figura com amenaçat en els Estats Units, encara que els criadors de beefalo han fet numerosos intents per a eliminar-ho per complet de la Llista d'Espècies en Perill.[61]

El wisent (bisont europeu) en part deu la seua supervivència al desastre de Chernóbil, ya que la Zona d'exclusió de Chernóbil s'ha convertit en una espècie de reserva de vida selvada per al wisent i una atra megafauna rara com el cavall de Przewalski, encara que la caça furtiva s'ha convertit en una amenaça en el XXI.[62] El bisont americà de planura ya no figura com en perill, pero açò no significa que l'espècie estiga segura. Els B. b. bison genèticament purs actualment sumen solament uns 20.000, separats en manades fragmentades, totes les quals requerixen mides actives de conservació.[63]

A juliol de 2015, s'estimava que 4.900 bisonts vivien en el parc nacional de Yellowstone, la major població de bisonts d'EE. UU. en terrenys públics.[64] Durant 1983–1985, els visitants varen experimentar 33 lesions relacionades en bisonts (ranc = 10–13/any), per lo que el parc va implementar campanyes educatives. Despuix d'anys d'èxit, varen ocórrer cinc lesions associades en trobades en bisonts en 2015, perque els visitants no varen mantindre la distància requerida de 75 peus (23 m) dels bisonts mentres caminaven o prenien fotografies.[65]

Hibridació i genètica

Durant el coll de botella poblacional causat per la gran matança de bisonts americans en el XIX, el número de bisonts que varen quedar vius en Amèrica del Nort va disminuir fins a 541. Durant eixe periodo, un grapat de rancheros va reunir restants de les manades existents per a salvar a l'espècie de l'extinció. Estos rancheros varen creuar alguns dels bisonts en ganado vacú en un esforç per produir "cattleo"[66] (hui cridat "beefalo"). També se sap que varen ocórrer creus accidentals. Generalment, els bous domèstics mascles es creuaven en vaques bisont, produint descendència de la qual solament les femelles eren fèrtils. Els animals creuats no varen demostrar cap forma de vigor híbrit, per lo que es va abandonar la pràctica. Els híbrits wisent-bisont americà es varen experimentar breument en Alemània (i es va descobrir que eren completament fèrtils) i es manté una manada de tals animals en Rússia. Es manté una manada de creus de ganado-wisent (zubron) en Polònia. Els creus de primera generació no ocorren naturalment, requerint part per cesàrea. Els mascles de primera generació són infértiles. L'O. S. National Bison Association ha adoptat un còdic d'ètica que prohibix als seus membres creuar deliberadament bisonts en qualsevol atra espècie. En Estats Units, molts rancheros ara estan utilisant proves d'ADN per a eliminar la genètica residual del ganado de les seues manades de bisonts. La proporció d'ADN vacú que s'ha medit en individus introgresados i manades de bisonts hui en dia és típicament prou baixa, oscilant entre 0,56 i 1,8%.[66][67]

Nutrició

El bisont és una excelent font de proteïna completa i una font rica (20% o més del Valor Diari, VD) de múltiples vitamines, incloent riboflavina, niacina, vitamina B6 i vitamina B12, i també és una font rica de minerals, incloent ferro, fòsfor i zinc. Ademés, el bisont és una bona font (10% o més del VD) de tiamina. Plantilla:Stack begin

Plantilla:Stack end

Ganaderia

 
Bisontes americans de bosc (B. b. athabascae) en Califòrnia.

Els relats més antics plausibles de bisonts captius són els d'el zoològic de Tenochtitlan, la capital del Imperi asteca, que albergava un animal que els espanyols cridaven "el bou mexicà". En 1552, Francisco López de Gómara va descriure als indis de les planures pastoreando i guiant bisonts com a ganado en el seu controvertit llibre, Història general de les Índies. Gómara, que mai va visitar les Américas, provablement malinterpretó els primers relats etnogràfics com la relació pastoril més familiar del Vell Món. Hui en dia, els bisonts es crían cada volta més per a obtindre carn, cuiro i productes de llana. La majoria dels bisonts del món es crían per a consum humà o per a roba de pell. La carn de bisont generalment es considera de sabor molt similar a la de res, pero és més baixa en greix i colesterol, encara que més alta en proteïnes que la carn de res. Inclús existix un mercat per a la carn de bisont kosher; estos bisonts se sacrifiquen en un dels pocs matadors de mamífers kosher en EE. UU. i Canadà, i la carn es distribuïx despuix en tot lo món.[68][69][70] S'han publicitado els beefalo com una raça híbrida entre bisont i ganado, pero molts beefalos, inclosa la manada fundadora original de la raça, no tenen ascendència de bisont detectable.[71]

En Amèrica, l'indústria comercial del bisont ha tardat en desenrollar-se a pesar d'individus, com Ted Turner, que han comercialisat la carn de bisont durant molt temps. En la década de 1990, Turner va tindre un èxit llimitat en restaurants per a corts de carn d'alta calitat, que inclouen filetes i llom de bisont.[72] Els corts de menor calitat adequats per a hamburguesas i hot dogs han segut descrits com "casi inexistents".[72] Açò va crear un problema de màrqueting per a la cria comercial perque la major part de la carn utilisable, al voltant de 400 lliures (uns 180 kg) per cada bisont, és adequada per a estos productes.[72] En 2003, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va comprar $10 millons en excedents congelats per a salvar l'indústria, que despuix es recuperaria per mig d'un millor us del màrqueting al consumidor.[73] Els restaurants han jugat un paper en la popularisació de la carn de bisont, com Ted's Montana Grill, que va afegir bisont als seus menús.[74] Ruby Tuesday va oferir bisont per primera volta en els seus menús en 2005.[73]

En Canadà, la cria comercial de bisonts va escomençar a mitan de la década de 1980, en un número desconegut d'animals llavors.[70] El primer cens de bisonts es va realisar en 1996, registrant 45.235 bisonts en 745 granges, i va créixer a 195.728 bisonts en 1.898 granges per al cens de 2006.[70]

Vàries companyies d'aliments per a mascotes utilisen bisont com a alternativa de carn roja en aliments per a gossos. Les companyies que produïxen estes fòrmules inclouen Natural Balanç Pet Foods, Freshpet, the Blue Buffalo Company, Solid Gold, Canidae i Taste of the Wild (fet per Diamond Pet Foods, Inc., propietat de Schell and Kampeter, Inc.).[75]

Espècies

Fòssils

Actuals

Vore també

Referències

  1. ↑ «Glossary. American Museum of Natural History» (en en). Archivat des de l'original, el 2021-11-20.
  2. ↑ 2,0 2,1 Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Rep. Clay, Wm Lacy [D-MO-1 (2016-05-09). «H. R.2908 - 114th Congress (2015-2016): National Bison Legacy Act». www. congress. gov. Consultat el 2026-08-22.
  4. ↑ Olson, Wes. «Bison}», (en en).
  5. ↑ «BIson americanus pennsylvanicus» (en en). ITIS. Archivat des de l'original, el 2017-03-14. Consultat el 2017-03-13.
  6. ↑ 6,0 6,1 «American Bison | National Wilife Federation» (en en). National Wilife Federation. Archivat des de l'original, el 29 de decembre de 2024. Consultat el 2025-03-28.
  7. ↑ Semenov O. A. of WWF-Russia, 2014, "The Wisents of Karachay-Cherkessia", Proceedings of the Sochi National Park (8), pp.23-24, ISBN 978-5-87317-984-8, KMK Scientific Press |language=en.
  8. ↑ 8,0 8,1 Hendricks, Kassondra. «Bison bonasus (European bison)» (en en). Animal Diversity Web. Consultat el 2025-03-28.
  9. ↑ (June 1994) Bison: mating and conservation in small populations (en en), Columbia University Press, p. [1]. ISBN 978-0-231-08456-7.
  10. ↑ The Penny Cyclopædia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge by Society for the Diffusion of Useful Knowledge (Great Britain), published by C. Knight, 1835 |language=en.
  11. ↑ Sapp, Rick (2006). Trophy Bowhunting: Pla the Hunt of a Lifetime and Bag One for the Record Books, illustrated edició (en en), Stackpole. ISBN 978-0-8117-3315-1.
  12. ↑ Lott, Dona-li F. (2003). American Bison: A Natural History (en en), University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-24062-9.
  13. ↑ (1859).«Notice of the Various Species of Bovine Animals».The Zoologist.17: 6362.(en en)
  14. ↑ Verkaar, Edward L. C.; Nijman, Isaäc J.; Beeke, Maurice; Hanekamp, Eline(2004-01-22).«Maternal and Paternalineages in Cross-Breeding Bovine Species. Has Wisent a Hybrid Origin?».Molecular Biology and Evolution.21(7): 1165–1170.doi:10.1093/molbev/msh064.(en en)
  15. ↑ 15,0 15,1 Grange, Thierry; Brugal, Jean-Philip; Flori, Laurence; Gautier, Mathieu(September 2018).«The Evolution and Population Diversity of Bison in Pleistocene and Holocene Eurasia: Sex Matters».Diversity.10(3): 65.doi:10.3390/d10030065.(en en)
  16. ↑ Zver, Lars; Toškan, Borut; Bužan, Elena(September 2021).«Phylogeny of Clapix Pleistocene and Holocene Bison species in Europe and North America».Quaternary International.595: 30–38.doi:quaint.2021.04.022 10.1016/j. quaint.2021.04.022.(en en)
  17. ↑ 17,0 17,1 Plantilla:Cite journalast1=Sorbelli
  18. ↑ Froese, Duane; Stiller, Mathias; Heintzman, Peter D.; Reis, Alberto V.(2017-03-28).«Fossil and genomic evidence constrains the timing of bison arrival in North America».Proceedings of the National Academy of Sciences.114(13): 3457–3462.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1620754114.(en en)
  19. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Wilson
  20. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Boeskorov
  21. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Zazula
  22. ↑ «ASM Mammal Diversity Database» (en en). www. mammaldiversity. org. Archivat des de l'original, el 4 de febrer de 2025. Consultat el 2025-03-28.
  23. ↑ Sinding, M.-H. S.; Ciucani, M. M.; Rams-Madrigal, J.; Carmagnini, A.(2021).«Kouprey (Bos sauveli) genomes unveil polytomic origin of wild Asian Bos».iScience.24(11): 103226.doi:isci.2021.103226 10.1016/j. isci.2021.103226.(en en)
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Brink, Jack W. (2008). Imagining Head-Smashed-In: Aboriginal Buffalo Hunting on the Northern Plains (en en), Athabasca University Press. ISBN 978-1-897425-09-1.
  25. ↑ McMillan, B. R.; Cottam, M. R.; Kaufman, D. W.(2000).«Wallowing Behavior of American Bison (Bos bison)».American Midland Naturalist.144(1): 159–167.doi:[0159:wboabb2.0. co;2 10.1674/0003-0031(2000)144[0159:wboabb]2.0. co;2].(en en)
  26. ↑ «Anthrax kills bison in southern N. W. T.», CBC. CA, 2006-07-08 (en en).
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «Bison». web. archive. org (2010-03-03). Archivat des de l'original, el 17 de març de 2010. Consultat el 2025-03-28.
  28. ↑ 28,0 28,1 (1993) Wolves, bison and the dynamics related to the Peace-Athabasca Delta in Canada's Wood Buffalo National Park (en en), Canadian Circumpolar Institute. ISBN 978-0-919058-83-5. Consultat el 2012-07-10.
  29. ↑ van Vuren, Dirk; Bray, Martin P.(1986).«Population Dynamics of Bison in the Henry Mountains, Utah».Journal of Mammalogy.67(3): 503–511.doi:10.2307/1381282.(en en)
  30. ↑ Kuemmerle(April 2010).«European Bison habitat in the Carpathian Mountains».Biological Conservation.143(4): 908–916.doi:biocon.2009.12.038 10.1016/j. biocon.2009.12.038.Consultat el 2023-09-26.(en en)
  31. ↑ «European Bison» (en en). Rewilding Britain (2023-09-26). Consultat el 2023-09-26.
  32. ↑ Robbins, Jim. «On the Montana Range, Efforts to Restore Bison Meet Resistance», The New York Claves, 2013-04-01. Consultat el 2013-04-02 (en en).
  33. ↑ Jawort, Adrian. «Shot, Left to Rot: Montana Officials Kill Bison Bull Wandering Outside Yellowstone National Park», Indian Country Today, 2013-04-17. Consultat el 2013-04-18 (en en).
  34. ↑ Hansen, Terri (2013-05-12). «Montana Governor Vetoes Three Anti-Bison Bills, Lets the Hunt Stand» (en en). Indian Country Today Mija Network. Archivat des de l'original, el 2013-05-22. Consultat el 2013-06-17.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Plantilla:Cite journalast1=Craine
  36. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Leonard
  37. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Painter
  38. ↑ Frank, Douglas A.; McNaughton, Samuel J.; Tracy, Benjamin F.(1998-07-01).«The Ecology of the Earth's Grazing Ecosystems».BioScience.48(7): 513–521.ISSN 0006-3568.doi:10.2307/1313313.(en en)
  39. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Allred
  40. ↑ Baskin, Leonid; Danell, Kjell (2013-04-17). Ecology of ungalates (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 9783662068205. Consultat el 2017-01-15.
  41. ↑ Plantilla:Cite journalast=Craine
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 Plantilla:Cite journalast=Hamel
  43. ↑ Newell, Toni Lynn. «ADW: Bison bison: Information» (en en). Animal Diversity Web at the University of Michigan. Archivat des de l'original, el 2013-06-24. Consultat el 2013-06-21.
  44. ↑ Durham, Sharon(2010).«Figuring out puzzling animal diseases».Agricultural Research.58(4): 12–13.(en en)
  45. ↑ French, Brett (2023-03-14). «Bison carcasses cleaned up outside Yellowstone following heavy winter of hunting» (en en). Billings Gazette. Consultat el 2025-03-28.
  46. ↑ «Island Named for Antelope, the Bison» (en en). Utah. com. Archivat des de l'original, el 2013-06-03. Consultat el 2013-05-30.
  47. ↑ 47,0 47,1 «Actual, and Potential Threats» (en en). European Bison Conservation Center. Archivat des de l'original, el 2012-09-04. Consultat el 2013-06-17.
  48. ↑ 48,0 48,1 (2011) bison, n., online 2nd edició (en en). Consultat el 2021-01-11.
  49. ↑ Mallory, J. P.; Adams, D. Q. (1997). Encyclopedia of Indo-European Culture (en en), London [etc.]: Fitzroy Dearborn, pp. [2]-7. ISBN 1-884964-98-2.
  50. ↑ Palmer, T. S.(1904).«Index Generum Mammalium: a List of the Genera and Families of Mammals».North American Fauna.23: 137.doi:10.3996/nafa.23.0001.(en en)
  51. ↑ Llepa Deer, John (Fire) and Richard Erdoes. (1994). Llepa Deer, Seeker of Visions. Simon & Schuster. ISBN 978-0671888022 |language=en.
  52. ↑ Chadwick, Douglas H. (1996). The company we keep: America's endangered species, National Geographic Society. ISBN 978-0-7922-3310-7. Consultat el 2026-04-21.
  53. ↑ «American Bison, Bison bison» (en en). National Geographic (10 May 2011). Archivat des de l'original, el 2013-06-20. Consultat el 2013-06-16.
  54. ↑ Robbins, Jim. «Historians Revisit Slaughter on the Plains», The New York Claves, 1999-11-16. Consultat el 2019-12-26 (en en-us).
  55. ↑ «Where the Buffalo No Longer Roamed» (en en). Smithsonian. com. Archivat des de l'original, el 2017-03-10. Consultat el 2017-03-18.
  56. ↑ 56,0 56,1 «Llaure Bison an Endangered Species?» (en en). Fermilab Science Education Office. Leon M. Lederman Science Education Center, Fermilab. Archivat des de l'original, el 2013-09-27. Consultat el 2013-06-21.
  57. ↑ Cecco, Leyland. «The bison calf taking the first step to rewild the Canadian prairies», The Guardian, 2020-05-01. Consultat el 2025-03-28 (en en-gb).
  58. ↑ Ranglack, Dustin H.; Dobson, Lauren K.; du Toit, Johan T.; Derr, James(2015).«Genetic Analysis of the Henry Mountains Bison Herd».PloS One.10(12): i0144239.ISSN 1932-6203.doi:posa.0144239 10.1371/journal. posa.0144239.Consultat el 2025-03-28.
  59. ↑ Mary Meagher, Margaret I. Meyer(September 1994).«On the Origin of Brucellosis in Bison of Yellowstone National Park: A Review».Conservation Biology.8(3): 645–653.doi:x 10.1046/j.1523-1739.1994.08030645. x.(en en)
  60. ↑ «O. S. Fish and Wilife Service Species Report» (en en). Archivat des de l'original, el 2011-10-19. Consultat el 2009-06-03.
  61. ↑ «Wood Bison» (en en). O. S. Fish & Wilife Service ECOS Environmental Conservation Online System. Archivat des de l'original, el 2017-03-14. Consultat el 2017-03-13.
  62. ↑ «Chernobyl's Przewalski's horses llaure poached for meat» (en en). BBC. Archivat des de l'original, el 2016-12-31. Consultat el 2017-03-13.
  63. ↑ IUCN(2016-09-01).«Bison bison: Aüne, K., Jørgensen, D. & Gates, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i. T2815A123789863».International Union for Conservation of Nature.doi:uk.2017-3. rlts. t2815a45156541. en 10.2305/iucn. uk.2017-3. rlts. t2815a45156541. en.Consultat el 2025-03-28.(en en)
  64. ↑ Geremia C, Wallen R, White PJ. Population dynamics and adaptive management of Yellowstone bison.
    • Archivat el 28 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. Mammoth Hot Springs, WY: Yellowstone National Park, National Park Service; 2015. |language=en.
  65. ↑ Cherry, Cara; Leong, Kirsten; Wallen, Rick; Buttke, Danielle(2016-03-25).«Notes from the Field : Injuries Associated with Bison Encounters — Yellowstone National Park, 2015».MMWR. Morbidity and Mortality Weekly Report.65(11): 293–294.ISSN 0149-2195.doi:mm6511a5 10.15585/mmwr. mm6511a5.Consultat el 2025-03-28.
  66. ↑ 66,0 66,1 Halbert, N.; Gogan, P.; Hiebert, R.; Derr, J.(2007).«Where the buffalo roam: The role of history and genetics in the conservation of bison on O. S. federalands».Park Science.24(2): 22–29.(en en)
  67. ↑ Polziehn, R.; Strobeck, C.; Sheraton, J.; Beech, R.(1995).«Bovine mtDNA Discovered in North American Bison Populations».Conservation Biology.9(6): 1638–1643 (1642).doi:x 10.1046/j.1523-1739.1995.09061638. x.(en en)
  68. ↑ «Bison from Farm to Table» (en en). USDA. Archivat des de l'original, el 6 de giner de 2017. Consultat el 2017-01-06.
  69. ↑ «National Bison Association» (en en). Bisoncentral. com. Archivat des de l'original, el 2011-01-20. Consultat el 2011-02-19.
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 Terry Kremeniuk. "Bison Farming". Canadian Encyclopedia. Historica-Dominion. 2012. Consultat el 18 de juny de 2013, des d'HighBeam Research: «Bison Farming» (en en). Archivat des de l'original, el 2014-06-11. Consultat el 2013-06-18.
  71. ↑ Anonymous Reviewer; Pau-Garcia, David A.. eLife Assessment: Most Beefalo cattle have no detectable bison genetic ancestry. doi:sa3 10.7554/elife.102750.1. sa3. Consultat el 2025-03-28.
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 Haddad, Charles. "Bison Meat Slow to Catch On, But Turner Sees Promise". Knight Ridder/Tribune Business News. McClatchy-Tribune Information Services. 1999. Consultat el 18 de juny de 2013, des d'HighBeam Research: «Bison Meat Slow to Catch On, But Turner Sees Promise» (en en). Archivat des de l'original, el 2014-06-11. Consultat el 2013-06-18.
  73. ↑ 73,0 73,1 «Questia». web. archive. org (2021-04-26). Archivat des de l'original, el 26 d'abril de 2021. Consultat el 2025-03-28.
  74. ↑ Schontzler, Gail. «Citizen Turner: Billionaire makes homes in Montana, where the buffalo ca roam», Bozeman Daily Chronicle, 2011-10-30. Consultat el 2021-02-12 (en en).
  75. ↑ «Taste Of The Wild Dog Food Review & Analysis» (en en-us). Dog Food Insider (2014-12-12). Archivat des de l'original, el 1 de març de 2021. Consultat el 2025-03-28.
  76. ↑ Roberto Díaz Sibaja, Eduardo Jiménez Hidalgo, Ma. Luisa García Zepeda«Una nova localitat fosilífera en Oaxaca (Mèxic) i el registre més austral de Bison latifrons: Implicacions paleobiogeográficas, paleoecològiques i paleoambientals».Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.70: 201-222.

Bibliografia

  • Ward, T. J.; Bielawski, J. P.; Davis, S. K.; Templeton, J. W.(1999).«Identification of Domestic Cattle Hybrids in Wild Cattle and Bison Species: A General Approach Using mtDNA Markers and the Parametric Bootstrap».Animal Conservation.2(1): 51–57.doi:tb00048. x 10.1111/j.1469-1795.1999. tb00048. x.(en en)

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bisont&oldid=1629100»