Zona d'exclusió de Chernóbil
La Zona d'alienació de la Planta Nuclear de Chernóbil, també coneguda com a zona de Chernóbil, zona dels 30 quilómetros, zona morta, zona d'alienació, quarta zona o simplement La Zona (designació oficial en ucranià: Зона відчуження Чорнобильської АЕС, zona vidchuzhennya Chornobyl's'koyi AES, coloquialmente: Чорнобильська зона, Chornobyl's'ka zona о Четверта зона, Chetverta zona) és la zona d'exclusió de 30 km al voltant del lloc del accident de Chernóbil. Geogràficament, inclou les parts més septentrionals del óblast de Kiev i del óblast de Zhytomyr, en Ucrània, junt a la frontera en Bielorússia.
Propòsit i estat
[editar | editar còdic]
La Zona va ser establida ràpidament despuix del Accident de Chernóbil en 1986, para evacuar a la població local i per a evitar que la gent entrara en la zona contaminada. L'àrea junt al lloc del desastre va ser dividida en 4 zones concèntriques, de les quals la quarta (la més propenca, en un radi de 30 km) és la més perillosa.
El territori de la zona està fortament contaminat en radiactivitat. Punts en contaminació extremadament alta varen ser creats no solament pel vent que va transportar pols radiactiva en el moment de l'accident, sino també per numerosos enterrament de materials i equipament contaminats. Les autoritats de la zona posen molta atenció en protegir eixos punts dels turistes, recogedores de ferralla i incendis forestals, pero admeten que alguns enterrament continuen sense ser localisats i coneguts sol per les recopilacions dels "liquidadores".
Qualsevol activitat residencial, civil o de negocis en la zona està llegalment prohibida i és punible. L'única excepció oficialment reconeguda va ser el funcionament de la central nuclear de Chernóbil fins al 2000, i les instalacions científiques relacionades en els estudis per a la seguritat nuclear.
La zona està parcialment exclosa de les lleis civils. Està controlada per l'Administració de la Zona d'Alienació, dins del Ministeri d'Emergències i Assunts de Protecció a la Població de les Conseqüències de la Catàstrofe de Chernóbil. El territori de la zona està patrullado per unitats especials del MVS i (a lo llarc de la frontera) el Servici de Guardes Fronteriços d'Ucrània.
Qualsevol empleat dins de la zona està solament permés que treballe allí per un cert temps (des d'un dia fins a un més). La duració de les tandes està estrictament contada observant els aspectes de la salut i la pensió de la persona. El personal de les instalacions nuclears residix principalment en Slavútich, una ciutat especialment construïda en el óblast de Chernígov. L'accés a la zona per a visites curtes és possible; hi ha disponibles visites d'un dia per al públic des de Kiev.
Història
[editar | editar còdic]Històrica i geogràficament, la zona és el cor de la regió de Polesia, d'a on són originaris els Eslaus orientals. Esta àrea boscosa, predominantment rural, va ser una volta llar per a 120.000 persones, vivint en 90 comunitats (incloent les ciutats de Chernóbil i Prípiat, les quals es varen desenrollar molt ràpidament), pero ara està principalment deshabitada.
Quan les autoritats varen permetre visites turístiques curtes a la zona, alguns residents evacuats de Prípiat i Chernóbil varen establir una tradició per al recort, que inclou visites anuals a les antigues cases o escoles, ademés de llocs Web descrivint el passat i el present dels llocs de la seua infància.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona de exclusión de Chernóbil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.