Anar al contingut

Bison latifrons

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bison latifrons (Bison latifrons)


Bison latifrons és una espècie extinta de la família dels bóvidos, que va viure en Norteamérica durant el Pleistoceno. També conegut com el bisont jagant, o bisont de l'era de gèl,[1] alcançava unes dimensions superiors a les dels bisonts moderns.

Descripció

B. latifrons alcançava una altura als muscles de 2.5 metros i pesava uns 2000 quilograms. Competix en el "búfalo jagant" Pelorovis pel títul del major bóvido que haja existit. Els banyes de B. latifrons aplegaven a medir 213 centímetros de punta a punta, en comparació als a penes 66 centímetros en el bisont americà actual.[2] Estes dimensions són molt majors que les de qualsevol bóvido modern, incloent als bisonts actuals — el bisont americà i el bisont europeu. Basant-se en la comparació dels ossos de les extremitats entre B. latifrons i B. bison, s'estima que la massa del primer era entre 25 % a 50 % major que la de l'últim.[3] De fet, B. latifrons és possiblement el major bóvido conegut en el registre fòssil.[4]

Evolució

Es pensa que B. latifrons va evolucionar en la zona mija continental de Norteamérica a partir del bisont de estepa, Bison priscus, una atra espècie prehistòrica de bisont la qual migró a través del pont terrestre de Beringia fa entre 240 000 a 220 000 anys.[5][6][7] B. latifrons va ser una de les moltes espècies de la megafauna nortamericana la qual es va extinguir durant la transició del Pleistoceno al Holoceno (un event conegut com l'extinció del Cuaternario). Es considera que va desaparéixer fa uns 33 000 a 21 000 anys, a finals de la glaciació de Wisconsin.[2] Esta espècie va ser reemplaçada pel menor Bison antiquus, la qual a la seua volta va evolucionar en l'encara menor Bison bison — el bisont americà — fa uns 10 000 anys.[8][9]

Hàbitat i comportament

Es creu que este gran herbívor vivia en chicotets grups familiars, pasturant en les Grans Planures i també devorant fulls en els boscs de Norteamérica. Els grans i grosses banyes dels mascles poden haver segut amprats com un element dissuasori contra els grans carnívors com el felino dents de sabre Smilodon[10] i l'orso de cara curta,[11] i també per a establir la jerarquia en baralles en atres mascles pel dret a aparearse.

Referències

  1. ↑ John W.Hoganson. North Dakota Industrial Commission Ocurrence of The Giant Ace Age Bison Bison latifrons In Nort Dakota
  2. ↑ 2,0 2,1 Kurten, B; Anderson, I (1980). «Order Artiodactyla», Pleistocene mammals of North America, 1st edició, Nova York: Columbia University Press, pp. 295–339. ISBN 0-231-03733-3.
  3. ↑ Hoganson, JW(2002).«Occurrence of the Giant Isse Age Bison, Bison latifrons, in North Dakota».NDGS Newsletter.29(2): 1–3.ISSN 0889-3594.Consultat el 30 de setembre de 2010.
  4. ↑ «Bison Latifrons - Characteristics, Behavior and Habitat of Bison Latifrons, the Giant Bison». Dinosaurs.about.com (18 de decembre de 2010). Archivat des de l'original, el 10 de novembre de 2013. Consultat el 13 de maig de 2012.
  5. ↑ Bell CJ (2004). «The Blancan, Irvingtonian, and Rancholabrean mammal ages», Woodburne, M.O. (ed.). Clapix Cretaceous and Cenozoic Mammals of North America: Biostratigraphy and Geochronology, Nova York: Columbia University Press, pp. 232–314. ISBN 0-231-13040-6.
  6. ↑ Scott I, Cox SM (2008). «Clapix Pleistocene distribution of Bison (Mammalia; Artiodactyla) in the Mojave Desert of Southern Califòrnia and Nevada», Wang X, Barnes LG (ed.). Geology and Vertebrate Paleontology of Western and Southern North America, Los Angeles: Natural History Museum of Los Angeles County, pp. 359–82.
  7. ↑ Sanders AE, Weems, RE, Albright III LB (2009). «Formalization of the mid-Pleistocene "Tingues Mile Hill beds" in South Carolina with evidence for placement of the Irvingtonian–Rancholabrean boundary», Albright III LB (ed.). Papers on Geology, Vertebrate Paleontology, and Biostratigraphy in Honor of Michael O. Woodburne, Flagstaff: Museum of Northern Arizona, pp. 369–75.
  8. ↑ Wilson, M.C., L.V. Hills, and B. Shapiro(2008).«Clapix Pleistocene northward-dispersing Bison antiquus from the Bighill Creek Formation, Gallelli Gravel Pit, Alberta, Canada, and the fate of Bison occidentalis».Canadian Journal of Earth Sciences.45(7): 827–59.doi:10.1139/I08-027.
  9. ↑ Roberto Díaz Sibaja, Eduardo Jiménez Hidalgo, Ma. Luisa García Zepeda(2018).«Una nova localitat fosilífera en Oaxaca (Mèxic) i el registre més austral de Bison latifrons: Implicacions paleobiogeográficas, paleoecológiques i paleoambientales».Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.70: 201-222.
  10. ↑ Carbone, C; Maddox, T; Funston, PJ; Mills, MG(2009).«Parallels between playbacks and Pleistocene tar seeps suggest sociality in an extinct sabretooth cat, Smilodon».Biological letters.5(1): 81–5.doi:10.1098/rsbl.2008.0526.
  11. ↑ Cassiliano ML(1999).«Biostratigraphy of Blancan and Irvingtonian mammals in the Fish Creek-Vallecito Creek section, southern Califòrnia, and a review of the Blancan-Irvingtonian boundary».Journal of Vertebrate Paleontology.19(1): 169–86.Consultat el 22 de giner de 2013.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bison_latifrons&oldid=1628559»