La Llibertat guiant al poble

La Llibertat guiant al poble (en francés: La Vaig llibertar guidant li peuple) és un quadro pintat per Eugène Delacroix en 1830, conservat en el Museu del Louvre de París i un dels més famosos de l'història.

La Llibertat guiant al poble

El llenç simbolisa els francesos durant la Revolució de 1830 del dia 28 de juliol, una escena en la que el poble de París s'alça en armes contra el rei Carlos X de França. Este últim havia suprimit el parlament per decret i tenia l'intenció de restringir la llibertat de prensa. Els disturbis es varen convertir en un alçament que va desembocar en un tumult de ciutadans francesos. No va existir un cabecilla; l'interés pel tumult va ser de classe, en la mida en que la burguesia es vea beneficiada del moviment. No obstant, Delacroix representa a la Llibertat com a guia que conduïx al poble, el qual és mostrat com multiforme, és dir, en membres de les classes socials mija i baixa. Aixina, la Llibertat és alegorizada com una dòna de suma bellea.

L'espectador solament té dos possibilitats, l'unir-se a la massa, o el ser arrasat per ella. El poble és l'unió de classes: es representa al burgués en el seu capell de copa i empunyant l'escopeta, al costat un andrajoso i un ferit que demana clemència a França. Al fondo apareixen brumas i fums de la batalla que diluïxen un barri francés prou realiste. Als peus de la Llibertat un moribunt la mira fix indicant-nos que ha valgut la pena morir per ella.

L'escena que representa el quadro, s'ubica en l'accés sur, des del pont de Arcole, a la plaça de l'ajuntament parisenc. Al fondo, a la dreta, es veuen les torres de la catedral de París.

El quadro va ser comprat pel Estat francés en 1831, pero davant les crítiques rebudes sembla ser que va ser tornat a l'autor en 1839. No obstant, en 1848 el director dels museus nacionals ho va reclamar, sent entregat per l'autor a l'any següent. Quan es va instaurar el Segon Imperi la tela va passar a formar part de la reserva del Louvre, fins que va quedar expost en 1863, despuix de la mort de l'autor. L'obra s'ha convertit en un icon universal de la lluita per la llibertat.

He mamprés un tema modern, una barricada, i si no he lluitat per la pàtria, a lo manco pintaré per a ella.

Eugène Delacroix

Quadre

El tema de l'obra és l'insurrecció burguesa que va tindre lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 («les Tres jornades glorioses»). És una de les revolucions burgueses, la que va posar fi al terror blanc despuix dels setze anys de restaurada la monarquia borbònica, encarnada en el ultraconservador Carlos X, expulsat del tro i substituït per Luis Felipe d'Orleans, el Rei burgués, en lo que es va consumar l'accés al poder de la burguesia lliberal, encara que no es va instaurar la república. Delacroix va estar del costat dels revolucionaris, ell mateixa s'ha representat en el quadro com qui du el capell de copa negre i que es troba entre els combatents, en primera fila.

El tumult es va iniciar el 27 de juliol com a protesta contra una série d'ordenances que restringien llibertats ciutadanes. En eixa nit jóvens republicans es varen posar al front de l'insurrecció i de dia es varen elevar barricades (el quadro es coneix també com La Barricada). El 29, els revolucionaris eren amos de la ciutat. El tumult va reglotar les fronteres de França i va donar lloc a alçament similars, de lluita contra els monarques reaccionaris o de lliberació nacional (com els belgues sublevats contra els holandesos), en varis països europeus.

Segons G. C. Argan nos trobem davant el primer quadro polític de la pintura moderna, puix en la seua opinió el història contemporànea és la lluita política per la llibertat. Llibertat que, segons este autor, estava lligada en aquella época al concepte de Pàtria. D'ahí que la figura central de la dòna, que és alegoria de la llibertat, lo siga també de la nació. Hem de recordar que la lluita per la llibertat i per la nació (el nacionalisme) és una constant en els romàntics. El mateix autor tracta idèntic tema en obres com La matança de Quíos i Grècia sobre les ruïnes de Missolonghi, quadro en el que la nació apareix representada per una atra dòna.

Tema

Es veu una estructura en posició de piràmide en els morts per la Llibertat en la base i està en el cim una dòna sostenint en la mà dreta la bandera de França i en l'extremitat oposta un fusil. El llauger pinzell de Delacroix i la força lluminosa dels seus colors exalten la vitalitat dels seus quadros. Per a aumentar la tensió i el moviment va afegir contrasts complementaris junt a l'oposició dels claroscuros. El color per a Delacroix no solament tenia un valor de representació, sino un significat emocional propi, en el que intentava plasmar sobre el llenç el sentiment i la disposició d'ànim de les persones. De fondo es veu el cel de París tormentoso (una atra característica romàntica). Utilisa colors pàlits en tons ocres i en pinzellades soltes destacant el blau, el roig i el blanc de la bandera.

Personages

El personage del capell és un burgués, en el que es autorretrata Delacroix a pesar de que no va participar en els fets. En una carta datada el 18 d'octubre de 1830 va escriure al seu germà: "He començat un quadro de tema modern, una barricada... i, si no he lluitat per la pàtria, per lo manco pintaré per a ella". Encara que, com era habitual en els romàntics, Delacroix criticava a la chicoteta burguesia per la seua estrechez de mires, ell mateixa procedia d'una família de l'alta burguesia i freqüentava els salons i els ambients de les altes esferes burgueses. Per una atra part, aixina com va ser revolucionari en 1830, va adoptar una postura contrarrevolucionaria en 1848, en la que comença a emergir la classe obrera (eixe any Marx publica el seu Manifest Comuniste). En qualsevol cas com va ocórrer en David, va anar un autor políticament compromés.

La figura de la Llibertat (que recorda a alguns la Venus de Milo i a uns atres la Victoria alada de Samotracia) porta dos símbols revolucionaris: el gorro frigio i la bandera tricolor, que el nou règim —a pesar de ser monàrquic— va adoptar novament. En segon pla, a la dreta de l'espectador, trobem Notre-Dona'm de París, en una de les torres de la qual oneja la bandera revolucionària, potser per a afirmar la sumissió de l'iglésia, que havia segut un dels respals de la restauració borbònica. Esta figura s'ha convertit en una de les primeres representacions de la Marianne francesa més famoses.

Composició

La composició del quadro és clarament piramidal, presentant moltes coincidències en La bassa de la Medusa de Géricault, obra en la que tal volta s'inspira. Delacroix ha senyalat que de la mateixa manera que en la bassa, «el pla de respal és inestable, construït en voltons inestables (la barricada), i d'esta inestabilitat naix i es desenrolla in crescendo el moviment de la composició» que acaba culminant en una persona que agita alguna cosa, en el cas de la bassa un harapo i en est una bandera. Els dos morts en primer terme també guarden un cert paralelisme en els cossos sense vida en primer pla de l'obra de Géricault. Inclús, les cames alçades del difunt de l'esquerra semblen inspirar-se en les del mort del costat opost de La Bassa. No obstant, este mateix autor senyala que encara que hi ha similituts, també hi ha diferències, i aixina en mentres que en l'obra de Géricault el moviment és de davant cap a arrere, en la Llibertat és tot lo contrari (cap a l'espectador). Quadros de Goya com La càrrega dels mamelucos o Els fusilaments del 3 de maig, semblen també haver influït en esta obra, per les asimetria, les diagonals i els esclats de color.

Característiques formals

• Forma oberta.
• La sensació de perspectiva està present en l'obra gràcies als edificis del fondo i a la multitut, que es va alluntant i reduint en tamany al fondo del llenç.
• La llínea del horisó és alguna cosa inestable, seria la llínea imaginària entre els caps de la multitut al fondo del quadro, que es difuminan en el fum i els edificis del fondo del llenç.
• Els tres elements (bandera, camisa del mort de l'esquerra i vestimenta del ferit que s'alça front a la Llibertat) formen una llínea recta imaginària que forma un eix central.
• Les figures principals s'emmarquen dins d'una piràmide que ascendix en el vèrtiç de la qual l'eix central és la Llibertat i els dos morts en primer terme tanquen el triàngul.
• La llum del quadro és irreal, allumena la Llibertat en la bandera tricolor, una part del cos del chiquet que hi ha al seu costat, al moribunt de la jaqueta blava, al mort del marge inferior esquerre i les mans i mija del home del capell de copa. En este cas la llum i el color tenen un objectiu en comú: potenciar el moviment.
• Les pinzellades mostren una gran desenvoltura i ondulació. El roig i el blau de la bandera, de la vestimenta del ferit que s'alça davant de la Llibertat, i de la camisa del mort de l'esquerra resalten per damunt de tot el predomini de les tonalitats ocres i grisos del conjunt.

Un atre aspecte

Junt a la figura alegórica de la Llibertat, es donen atres detalls tremendament realistes com pot ser el pubis nuet de la persona morta que hi ha en primer pla, avall a l'esquerra (obrer de la camisa blanca). És un quadro alegórico o històric. No sembla que siga cap de les dos coses, por cuanto que lo únic alegórico és la figura de la dòna-lliberteu-pàtria i tampoc representa un fet concret real. Théophile Thoré va elogiar l'obra i referint-se a la dòna va dir: «¿És una chicona del poble? ¿És el geni de la llibertat? És abdós coses [...] La verdadera alegoria deu tindre el doble caràcter de ser una figura vivent i un símbol».

L'obra està impregnada de moviment no solament pels gests dramàtics dels personages, i per la composició en diagonals, sino perque els de el primer pla alvancen sobre la quietud dels morts que es troben en la base de la composició i totes les formes mostren ondulacions que posen de manifest l'admiració de l'autor per Rubens. Per una atra part la llum ho reforça, puix és una llum dramàtica i complexa, en zones allumenades i unes atres en penombra, pero l'orige de la qual no s'entreveu. Les figures del primer pla apareixen allumenades per un foc lateral, pero a la seua volta es retallen a contraluz sobre un fondo encés, humeante i núvol, que dota de més inquietut a la composició. No obstant, eixe tenebrisme aludit no dona com resultat figures homogénees en tons de bronze –com en Caravaggio–, puix incorpora en gran mestrage més força i varietat cromàtica, com per eixemple el blau de la bandera o de la camisa del personage que postrat mira fix a la Llibertat. Lo que posa de manifest que Delacroix domina també el color, del que va anar un fi estudiós.

La perfecta combinació de tema, moviment, llum i color, junt a una pinzellada solta que en els plans posteriors (per eixemple, els combatents de darrere de la dòna) recorden a Goya, determinen que nos trobem davant una obra i un autor d'una tremenda transcendència en la pintura contemporànea. Per una atra part el seu mestrage en ordenar grans composicions com La mort de Sardanápalo o la d'esta obra, és també evident. Delacroix, que va tindre una formació neoclàssica, va reaccionar contra l'academicisme i va aplegar a convertir-se en el culminador del romanticisme del que el seu amic Géricault tempranament mort- va ser iniciador. En Delacroix es produïx una ruptura en el herència clàssica a conseqüència de la qual, i com diu Argan, “l'art deixa de mirar cap a lo antic i escomença a plantejar-se el ser, a tota costa, del seu propi temps”.

Este quadro va servir com a portada del disc Vixca la Vida or Death and All His Friends, de la banda britànica Coldplay.