Luxúria
La luxúria (del llatí luxuria «excés, vida extravagant, profusió; exquisitez»,[1] de luxus «abundància», «exuberància», «excés, extravagancia; magnificencia», provablement un us figurat de l'adjectiu luxus, «dislocat», que està relacionat en luctari «lluitar, esforçar-se»[1]), en el marc de la moral sexual, és el desig sexual desordenat i incontrolat. La Real Acadèmia la definix com un desig excessiu del plaure sexual,[2]un desig o gana sexual intensa.
Existix un sentit no sexual de la luxúria, que es referix a un desig apassionat d'alguna cosa,[3]o un «excés o demasía en algunes coses».[2]
La lascivia és la gana o desig excessiucita requerida de plaers sexuals i, des d'un punt de vista anglosaxó, s'assimila a la luxúria i es definix com un comportament sexual desenfrenat o un inclinament habitual a dit comportament,[4] mentres que en térmens del diccionari de la Real Acadèmia, la lascivia és el «clim a les #delectació carnals»,[5] diferenciant-se, per tant, de la luxúria.
Concepte sicològic i social
[editar | editar còdic]La luxúria, en contraposició en les conductes sexuals considerades normals o acceptades socialment, és la exacerbación, desorde o falta de control dels desijos sexuals que es manifesta en lo que podria calificar-se com a conducta sexual patològica. cal distinguir la luxúria de la hipersexualidad, la qual és l'aument repentí o la freqüència extrema en la libido o en l'activitat sexual. Encara que la hipersexualidad pot presentar-se per alguns problemes mèdics, al consum d'alguns medicaments i a l'ingesta de drogues, en la majoria dels casos la causa és desconeguda. Trastorns de la salut tals com el trastorn bipolar poden donar lloc a la hipersexualidad,[6] i el consum d'alcohol i d'algunes substàncies adictivas pot afectar el comportament sexual en algunes persones. S'han usat varis models teòrics per a explicar o per a tractar la hipersexualidad. El més comú, en particular en els mijos de comunicació, és l'enfocament que presenta a la hipersexualidad com una adicció, pero els sexólogos no han aplegat a un consens. Hi ha explicacions alternatives com, per eixemple, la d'un comportament obsessiu i la d'un comportament compulsivo.
La consideració llegal, ètica i moral dels comportaments considerats lujuriosos té característiques personals i socials. Aixina, cal distinguir el comportament sexual humà que pot considerar-se delicte, segons la llegislació de distints països (la violació, la pedofilia, l'incesto, l'adulteri, la prostitució o la pornografia infantil), d'aquells comportaments sexuals individuals o colectius que poden practicar-se llegalment i poden ser considerats inadequats o lujuriosos per atres individus.
En general, els comportaments lujuriosos tenen la exacerbación i el descontrol sexual com a característica fonamental que pot manifestar-se en qualsevol comportament sexual. Açò té la seua explicació en el fet de que casi tot comportament que involucre estimulació sexual, depenent de la seua intensitat, genera un goge la magnitut del qual difícilment pot comparar-se en el goge generat per atres activitats, per lo que, baix el supòsit de que es comprenga el funcionament del mecanisme que origina dit goge, sorgix naturalment (la qual cosa a la seua volta depén del grau d'egoisme del subjecte que experimenta el goge) el desig d'experimentar un goge igual, o a ser possible superior, per mig de la repetició, constant o no, de dit estímul, sent en conseqüència la codícia per dit goge lo que impulsa o pot impulsar a abandonar la responsabilitat de controlar-se en l'eixercici de l'activitat sexual, darrere de prolongar el goge experimentat.cita requerida
Luxúria i revolució sexual
[editar | editar còdic]La revolució sexual desenrollada durant la segona mitat de el XX en numerosos països del món occidental va desafiar els còdics tradicionals relacionats en la concepció de la moral sexual, el comportament sexual humà i les relacions sexuals. Els comportaments sexuals anteriorment considerats condenables no solament per les religions sino també socialment, varen començar a considerar-se acceptats sempre i quan es produïxquen en el consentiment dels participants i que es complixca l'edat de consentiment sexual. Des d'este punt de vista, la luxúria deixa de ser considerada un desorde sexual si no incomplix cap dels llímits anteriorment indicats.cita requerida
La revolució sexual va supondre l'igualtat entre els sexes i la generalisació en l'us de métodos anticonceptius, que va supondre una separació clara de reproducció i sexualitat. Molts dels canvis revolucionaris en les normes sexuals d'este periodo s'han convertit, en el pas dels anys, en normes acceptades, llegítimes i llegals en el comportament sexual.[7] La lliberació sexual va supondre la reivindicació i recuperació plena del cos humà i el seu desnudez, de la sexualitat com a part integral de la condició humana individual i social, i va qüestionar el paper tradicional otorgat a la dòna i, per tant, també al del home i al matrimoni.[7][8] La revolució sexual ha propiciat la generalisació de tot tipo de relacions sexuals i l'acceptació general de les relacions sexuals prematrimonials, el reconeiximent i normalisació de la homosexualitat i atres formes de sexualitat. Aixina mateix, s'ha produït un aument de les parelles de fet –unions sense matrimoni–, el retart en l'edat de contraure matrimoni, el reconeiximent igualitario de fills fora del matrimoni, de les unions civils i del matrimoni entre persones del mateix sexe, aixina com l'aparició de nous tipos de famílies (famílies monoparentals i famílies homoparentales).[9]
Concepte religiós
[editar | editar còdic]Conceptes pagans
[editar | editar còdic]Un Íncubo és un dimoni, en la creència i mitologia popular europea de l'Edat Mija que se supon es posa damunt de la víctima femenina durmiente, per a tindre relacions sexuals en qui dorm, d'acort en una àmplia cantitat de tradicions mitològiques i llegendàries. El seu contraparte femenina es diu súcubo. Un íncubo pot buscar tindre relacions sexuals en una dòna per a convertir-se en el pare d'un chiquet, com en la llegenda de Merlín.[10] Algunes fonts indiquen que pot ser identificat pel seu antinatural fret pene.[11] La tradició religiosa sosté que tindre relacions sexuals en un íncubo o súcubo pot provocar una deterioració en la salut, o inclús fins a la mort.[12] Les víctimes viuen l'experiència com un somi sense poder despertar d'est.
En general, la moral sexual religiosa és molt restrictiva en el comportament sexual humà considerat acceptable. Aixina califica moltes pràctiques i comportaments sexuals com a desordenats i lujuriosos. No obstant, moltes religions tenien i tenen deidades de la luxúria -a voltes de l'amor i la bellea-, sense que foren moralment reprobables.cita requerida
Els següents són deeses i deus del sexe, l'amor i la luxúria de distintes cultures, mitologias i religions:[13]
| Afrodita | Mitologia grega, deesa del amor, la luxúria, la bellea i la reproducció. | |
| Anuket | Mitologia egipcíaca, deesa del Nilo, deesa de la luxúria. | |
| Cupido | Mitologia romana, deu del desig amorós, també cridat Amor, fill de Venus i Mart. Equivalent al grec Eros. | |
| Dioniso | Mitologia grega, deu del vi, inspirador de la locada ritual i l'èxtasis. | |
| Eros | Deu primordial de la mitologia grega, responsable de l'atracció sexual, l'amor i el coit, venerat també com un deu de la fertilitat. | |
| Freyja | Mitologia nòrdica, deesa del amor, la bellea i fertilitat. La gent l'invocava per a obtindre felicitat en l'amor, per a assistir en els parts i per a tindre bones estaciones. | |
| Huitaca | Mitologia muisca, deesa d'orige llunar, s'oponia a les ensenyances de Bochica i, a causa de la seua hermosura, predicava la desobediència, les borracheres i els plaers carnals. | |
| Kāmadeva | Deu hindú de l'amor. El seu nom, kāma, significa ‘desig sexual’ (segons alguns monges hindús: ‘luxúria’, més pijoratiu) i deva: ‘deu’. El conegut lliure Kama Sutra (‘#aforisme de Kāma’ o ‘màximes sobre l'amor’), de Vātsyāyana, està inspirat en este deu hindú. | |
| Lilith | Figura llegendària del folclore judeu, d'orige mesopotámico. Li la considera la primera esposa d'Adán, anterior a Eva. Va abandonar l'Edén per pròpia iniciativa i es va instalar junt al Mar Rojo, unint-se allí en Asmodeo, que seria el seu amant, i en atres dimonis. En atres versions, és parella de Samael o Lucifer. | |
| Pa | Semidiós dels pastors i raberes en la mitologia grega. Deu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada. | |
| Tlazoltéotl | Mitologia mexica, deesa de la terra, el sexe i l'immoralitat.[14] | |
| Venus | Mitologia romana, deesa relacionada en l'amor, la bellea i la fertilitat. | |
| Kawillaka | Mitologia i religió preincaicas, una deesa d'Huarochirí, lligada a la bellea i a la sexualitat.[15] |
La luxúria en la Torá (Antic Testament)
[editar | editar còdic]En el llibre del Levítico es condendan certes conductes sexuals considerades com pecaminosas, tals com l'incesto, la zoofilia i la homosexualitat:
Actes d'immoralitat prohibits
- Va parlar Deu a Moisés, dient:
- Parla als fills d'Israel, i digues-los: Yo soc Deu vostre Deu.
- No fareu com fan en la terra d'Egipte, en la qual vàreu morar; ni fareu com fan en la terra de Canaán, a la qual yo vos conduïxc, ni anireu en els seus estatuts. Els meus ordenances posareu per obra, i els meus estatuts guardareu, anant en ells. Yo Deu vostre Deu. Per tant, guardareu els meus estatuts i els meus ordenances, els quals fent l'home, viurà en ells. Yo Deu.
Cap varó s'aplegue a parienta pròxima alguna, per a descobrir la seua desnudez. Yo Deu. (Es condena l'incesto)
La desnudez del teu pare, o la desnudez de la teua mare, no descobriràs; la teua mare és, no descobriràs la seua desnudez.
La desnudez de la dòna del teu pare no descobriràs; és la desnudez del teu pare.
La desnudez de la teua germana, filla del teu pare o filla de la teua mare, naixcuda en casa o naixcuda fòra, la seua desnudez no descobriràs.
La desnudez de la filla del teu fill, o de la filla de la teua filla, la seua desnudez no descobriràs, perque és la desnudez teua.
La desnudez de la filla de la dòna del teu pare, engendrada del teu pare, la teua germana és; el seu desnudez no descobriràs.
La desnudez de la germana del teu pare no descobriràs; és parienta del teu pare. La desnudez de la germana de la teua mare no descobriràs, perque parienta de la teua mare és.
La desnudez del germà del teu pare no descobriràs; no aplegaràs a la seua dòna; és dòna del germà del teu pare.
La desnudez de la teua nora no descobriràs; dòna és del teu fill, no descobriràs el seu desnudez.
La desnudez de la dòna del teu germà no descobriràs; és la desnudez del teu germà.
La desnudez de la dòna i de la seua filla no descobriràs; no prendràs la filla del seu fill, ni la filla de la seua filla, per a descobrir la seua desnudez; són parientas, és maldat.
No prendràs dòna juntament en la seua germana, per a fer-la el seu rival, descobrint el seu desnudez davant d'ella en la seua vida.
I no aplegaràs a la dòna per a descobrir la seua desnudez mentres estiga en la seua impurea menstrual.
Ademés, no tindràs acte carnal en la dòna del teu pròxim, contaminant-te en ella. (Es condena l'adulteri)
I no dones fill teu per a oferir-ho per fòc a Moloc; no contamines aixina el nom del teu Deu. Yo Deu.
No et tiraràs en varó com en dòna; és abominació.(Es condena la homosexualitat masculina)
Ni en cap animal tindràs ajuntament amancillándote en ell, ni dòna alguna es posarà davant d'animal per a ayuntarse en ell; és perversió. (Es condena la zoofilia)
En cap d'estes coses vos amancillaréis; puix en totes estes coses s'han corrompido les nacions que yo tire de davant de vosatres, i la terra va ser contaminada; i yo vaig visitar la seua maldat sobre ella, i la terra va vomitar les seues moradores. Guardeu, puix, vosatres els meus estatuts i els meus ordenances, i no feu cap d'estes #abominació, ni el natural ni l'estranger que mora entre vosatres (perque totes estes #abominació varen fer els hòmens d'aquella terra que varen anar abans de vosatres, i la terra va ser contaminada); no siga que la terra vos vomite per haver-la contaminat, com va vomitar a la nació que la va habitar abans de vosatres. Perque qualsevol que fera alguna de totes estes #abominació, les persones que les feren seran tallades d'entre el seu poble. Guardeu, puix, el meu ordenança, no fent les costums abominables que varen practicar abans de vosatres, i no vos contamineu en elles. Yo vostre Deu. Lev. 18.
En Lev. 19,29 es condena la prostitució: »No degraden a la seua filla fent d'ella una prostituta, per a que tampoc es prostituïxca la terra ni s'òmpliga de perversidad.
La luxúria en l'Iglésia catòlica
[editar | editar còdic]Per a l'Iglésia catòlica, la luxúria és un pecat capital.[16]
D'acort en l'Iglésia catòlica, els humans són sers sexuals, l'identitat sexual dels quals s'estén més allà del cos, involucrant també la ment i l'ànima. Els sexes estan destinats per designi diví per a que siguen diferents i complementaris, abdós en igual dignitat i fets a l'image i semblança de Deu.[17] Els actes sexuals"[nota 1] són sagrats dins del context de la relació conjugal, que reflectix un "dò mutu total i temporalment illimitat de l'home i de la dòna".[19][20] Els pecats sexuals, per lo tant, no violen solament el cos, sino també tot el ser de la persona.[20] En el seu llibre de 1995 Creuant el Llindar de l'Esperança, Juan Pablo II va fer una reflexió sobre este assunt:
"Al final, els jóvens estan sempre en busca de la bellea en l'amor. Ells volen que el seu amor siga bell. Si ells caigueren en la debilitat, seguint els models de comportament que poden ser considerats exactament com un "escàndal en el món contemporàneu" (i estos són, infelizmente, models àmpliament difosos), en les profunditat dels seus cors ells encara poden desijar un amor lindo i pur. Açò és tan verdader com per als chicons com per a chicones. En última anàlisis, ells saben que solament Deu pot donar-los eixe amor. Com a resultat, ells estan disposts a seguir a Crist, si es preocupen pels sacrificis que açò pot tindre."[21]
En els Dèu Manaments en el catolicisme, el sext manament enuncia: "No cometràs actes sexuals impuros".
En el poema L'Infern de la Divina Comèdia, es troben aquells que han pecat de luxúria en el segon círcul de l'Infern . Dante condena a estos "malefactores carnals"[22] per deixar que les seues ganes sobrepassaren la seua raó. Ells són els primers en ser verdaderament castigats en l'Infern. Estes ànimes estan condenades a ser impelidas per un fort vent que les envist contra sol i parets, les agita i les fa chocar entre elles sense descans, de la mateixa forma que en vida es varen deixar dur pels vents de la passió.
En el poema El Purgatori de la Divina Comèdia, la sèptima grada correspon a la luxúria, la qual té una immensa paret de flames a través del com tots deuen passar. Ànimes arrepenedint-se del seu desig sexual mal dirigit s'eixecuten a través de les flames cridant eixemples de la luxúria (Sodoma i Gomorra i Pasífae) i de la castitat i la fidelitat marital. Com una oració, canten l'himne Sumixques Deus Clementiae (Deu de la Suprema Clemència) de la Llitúrgia de les Hores (Vores XXV i XXVI).
La religió, ademés, sosté que el desig sexual no és mal de per sí. La luxúria –el mal us del sexe– és una deformació de la llegítima apetencia sexual humana, igual que el càncer de fege és una alteració del fege, orgue que res té de innoble. La moral cristiana entén a la luxúria com La luxúria és un desig o un goge desordenats del plaure venéreo. El plaer sexual és moralment desordenat quan és buscat per sí mateixa, separat de les #finalitat de procreació i d'unió. (Catecisme 2351) https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p3s2c2a6_sp.html
Confondre el desig sexual en la luxúria seria com confondre un orgue en el tumor que ho està destruint. De la mateixa manera que un tumor destruïx un orgue quan les seues pròpies cèlules tenen un desenroll alié a la seua funció natural, pot dir-se que la busca del plaure sexual anara de les seues lleis naturals produïx una alteració en la funció sexual natural de l'home. Per a mantindre el respecte i l'honor en la relació de parella, deguera eixercir cada qui autocontrol i mitigar desijos.[23]
En 1589, Peter Binsfeld, basant-se lliurement en fonts anteriors, va associar a la Luxúria en el dimoni Asmodeo.
La castitat és una de les Sèt Virtuts que formen part del catecisme, la qual servix per a que el cristià sàpia cóm afrontar la tentació de la luxúria.
La luxúria en l'islam
[editar | editar còdic]l'islam, obliga el matrimoni, a on únicament poden donar-se les relacions sexuals. A diferència del cristianisme, no recomana ni el monacato ni el celibat.[24] Si les relacions sexuals estan prohibides fòra del matrimoni, l'islam condena les relacions prematrimonials, considerant-les en tot cas adulteri (zina); també condena la masturbació. També condena la satisfacció de les relacions entre persones del mateix sexe (homosexualitat i lesbianisme). L'únic camí acceptable fora del matrimoni és l'abstinència o castitat; aixina, la luxúria s'inscriuria en tots els comportaments condenats -tota relació sexual fora del matrimoni.[25]
La luxúria en el hinduismo i budisme
[editar | editar còdic]La luxúria pot incloure's en vàries dels #afligiment o mals causants del dolor, a lo manco en la yoidad i l'apego.[26]
En la filosofia hindú els #afligiment són les causes del dolor i misèria humans. Es distinguixen cinc:
- L'ignorança: és l'absència de coneiximent i per lo tant no és alguna cosa consistent, sino que és la falta de saber.
- La yoidad: és la conseqüència de l'ignorança i és l'identificació d'un mateixa en els seus objectes d'experiència i dona lloc al sentiment de l'ego individual.
- El apego: és una conseqüència de la yoidad. Algunes experiències són agradables i açò provoca en la ment una impressió plaentera que provoca desig de tornar a repetir-la.
- L'aversió: pel contrari, si les experiències són desagradables, la ment també s'impressiona i provoca un desig de que això no es torne a produir.
- El desig d'aferrar-se a la vida: el apego i l'aversió fan que l'individu vullga seguir experimentant, i per lo tant vivint.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]- Abstinence, be faithful, use a condom
- Erotisme
- Hedoné
- Hímero
- Pecats capitals
- Plaure sexual
- Revolució sexual
- Voluptuosidad
- Delictes sexuals
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «luxury | Search Online Etymology Dictionary». www.etymonline.com. Consultat el 2024-03-27.
- ↑ 2,0 2,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ Richard Lazarus with Bernice N Lazarus, Passion and Reason: Making Sense of Our Emotions, 1994, New York: Oxford University Press ISBN 978-0-19-510461-5
- ↑ «Dictionary.com | Meanings & Definitions of English Words» (en en). Dictionary.com. Consultat el 2024-03-27.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «About.com Trastorn bipolar». Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2015. Consultat el 24 de març de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 [1]Mario Margulis, Joventut, cultura, sexualitat: la dimensió cultural en l'afectivitat i la sexualitat dels jóvens de Buenos Aires apartat 'La revolució sexual dels anys 60 i els seus efectes', Biblos, 2003, ISBN 950-786-365-6, pág. 38 i ss.
- ↑ ¿Vàrem tindre les dònes una revolució sexual?, en Raquel Osborne, La construcció sexual de la realitat, Càtedra, 1993, ISBN 84-376-1213-6, p. 191.]
- ↑ Jeffrey Escoffier. Sexual Revolution (en en), Running Press, p. 12. ISBN 978-1-56025-525-3.
- ↑ Merlin's father was said to be an incubus in Geoffrey of Monmouth's Història Regum Britanniae and many later tals. See Lacy, Norris J. (1991). "Merlin". In Norris J. Lacy, The New Arthurian Encyclopedia, pp. 322. (New York: Garland, 1991). ISBN 0-8240-4377-4.
- ↑ Russel, Jeffrey Burton (1972), Witchcraft in The Middle Ages, pp. 239, 235 Cornell University Press, Ithaca and London, ISBN 0-8014-0697-8
- ↑ Stephens, Walter (2002), Demon Lovers, p. 23, The University of Chicago Press, ISBN 0-266-77261-6
- ↑ «Artícul en la secció lacomunidad, periòdic espanyol El País, consultat el 16 de juny de 2013». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2013. Consultat el 16 de juny de 2013.
- ↑ [2]Fra Bernardino de Sahagún, Història general de les coses de Nova Espanya, volum 2, pág. 64.
- ↑ Ritos i tradicions de Huarochirí, de Gerald Taylor. ISBN 978-9972-623-70-7
- ↑ [3]Santiago José García Mall, El catecisme de la doctrina cristiana esplicado o Esplicaciones del Astete.
- ↑ Kreeft, p. 244
- ↑ «Catecisme de l'Iglésia Catòlica». Llibreria Editorial Vaticana. Consultat el 29 d'agost de 2011.
- ↑ «Catecisme de l'Iglésia catòlica». Llibreria Editorial Vaticana. Consultat el 29 d'agost de 2011.
- ↑ 20,0 20,1 Kreeft, p. 245
- ↑ Juan Pablo II, p. 123
- ↑ Inferno, Vora V, versos 38–39, Longfellow translation.
- ↑ Walter Rulle, Amar o dependre (2009).
- ↑ [4]Sayyid Muhammad Rizvi, Sexualitat en l'islam, p. 31, Biblioteca islàmica Ahlul Bait. Consultat el 16 de juny de 2013.
- ↑ [5]Sayyid Muhammad Rizvi, Sexualitat en l'islam, pp. 67 i ss., Biblioteca islàmica Ahlul Bait. Consultat el 16 de juny de 2013.
- ↑ El apego incontrolable, Bel Cessar. Consultat el 16 de juny de 2013
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Keeft, Peter (2014). Gebet (en alemà), Mija Mari. ISBN 9783981634402.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Luxúria.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Luxúria en el Viccionari. Archiu:Wikiquote-logo.svg Luxúria en Viquidites.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lujuria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>