Anar al contingut

Germans Lumière

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lumière brothers.jpg
Germans Lumière

Auguste Marie Louis Nicolas Lumière (Besanzón, 19 d'octubre de 1862-Lió, 10 d'abril de 1954) i Louis Jean Lumière (Besanzón, 5 d'octubre de 1864-Bandol, 6 de juny de 1948) varen ser dos germans francesos, inventors del cinematógraf.[1][2]

La seua proyecció del 22 de març de 1895 per a uns doscents membres de la "Societat per al Desenroll de l'Indústria Nacional" en París va ser provablement la primera presentació d'una película proyectada.[3] La seua primera proyecció pública comercial el 28 de decembre de 1895 para al voltant de 40 espectadors i parents invitats està considerada tradicionalment com el naiximent del cine. Tant les tècniques com els models comercials dels cineaste anteriors varen demostrar ser menys viables que les innovadores presentacions dels Lumière.[4]

Biografia

[editar | editar còdic]

Fills de Antoine Lumière i de Jeanne Joséphine Costille, Auguste i Louis varen nàixer en Besançon (França), pero varen créixer en Lió. Abdós treballaven en el taller fotogràfic del seu pare, Louis com a físic i Auguste com a administrador. Louis va fer les primeres millores en el procés de fotografies estàtiques.[5] Antoine Lumière havia tingut cert èxit com a fotógraf retratiste, de modo que va tractar de incursionar en el negoci de fabricar plaques de gelatina. El seu fill Louis va conseguir crear una placa de millor calitat i notablement més sensible que les que es coneixien fins a llavors. Esta innovació va tindre gran acolliment entre els fotógrafs i en 1882 Louis i Auguste varen impulsar junts el negoci ideat pel seu pare: la fabricació massiva de plaques fotogràfiques. En 1894, els germans Lumière fabricaven al voltant de 50 000 plaques fotogràfiques diàries i 4000 metros de paper fotogràfic, per ad açò tenien entre 280 i 300 treballadors amprats.[6]

El cinematógraf

[editar | editar còdic]

De tornada d'un viage a París, Antoine Lumière va dur un kinetoscopio. Els seus fills ho varen examinar atentament i pronte varen concebre un proyecte que realisarien a partir d'invents ya existents. Varen crear un aparat que servia com cambra i com proyector: el cinematógraf, que es basava en l'efecte de la persistència retiniana de les imàgens en l'ull humà. Al començ, ells mateixos carregaven les peces de la cambra filmadora en un caixó per a transportar-ho. El cinematógraf va ser patentat el 13 de febrer de 1895. Eixe mateix any, els Lumière varen rodar la seua primera película, La sortie dones ouvriers dones usines Lumière à Lió Monplaisir (Eixida dels obrers de la fàbrica Lumière en Lió Monplaisir). Va ser presentada el 22 de març,[7] tres dies despuix del rodage, en una sessió de la Société d'Encouragement à l'Industrie Nacional en París.[8]

Archiu:Poster Cinematographe Lumiere.jpg
El primer cartell de cine de l'història, el de la película El regador regat dels germans Lumière (1895).

Despuix de diverses presentacions en societats científiques, en l'Universitat de la Sorbona, en Brusseles i atres llocs, els Lumière varen decidir fer una exhibició comercial de les seues películes en el Salon indien du Grand Café, un sòtol en el número 14 del Boulevard dones Capucines, el 28 de decembre de 1895. Es varen proyectar la Eixida de la fàbrica Lumière, Arribada d'un tren a l'estació de la Ciotat i El regador regat, en la que treballa el jardiner Jean-François Clerc. Aixina, el cine va començar a modo de documental de la vida quotidiana.[9][10]

Archiu:Institut Lumière - caps block 2 Camera.jpg
Cambra cinematogràfica dels germans Lumière en l'Institut Lumière en Lió

A pesar de que els Lumière havien dit que el cine era "una invenció sense cap futur", varen aprofitar tot lo que l'invent els oferia per a montar un negoci rendable: enviaven un cinematógraf i un operador a on fora requerit, per eixemple, a la coronació de Nicolás II de Rússia.[11] No obstant, la seua posició econòmica i el seu interés per la ciència els va fer menysprear les possibilitats comercials del seu invent, per lo que finalment varen abandonar la producció cinematogràfica.

La cambra cinematogràfica

[editar | editar còdic]

En 1894, Antoine Lumière, pare de Auguste i Louis, va assistir en París a una demostració de kinetoscopio i també, molt prop d'allí, a una proyecció de Émile Reynaud en la seua Teatre Òptic. Va vore l'image en moviment com un possible negoci per a la família, destinat a la seua clientela habitual d'aficionats adinerats, sempre que combinara l'image fotogràfica en moviment en la proyecció en una gran pantalla. Convençut a la seua volta, Auguste Lumière[12] va començar una investigació en un mecànic, Charles Moisson, pero este va fracassar i Louis va prendre el relleu. Durant 1894, en la fàbrica Lumière de Lió-Monplaisir, va desenrollar un mecanisme que diferia dels del kinetógrafo i el kinetoscopio. De la mateixa manera que Edison, va adoptar el format 35 mm, pero per a no fer en la película huit perforació rectangulars al voltant de cada fotograma, patentada per l'inventor i industrial nortamericà, va optar per un disseny en dos perforació redones per fotograma, encara que despuix ho va abandonar.

L'invent de Louis es basava en un procés mecànic preexistente, el principi del qual va adaptar al moviment intermitent de la película que permetia expondre les imàgens una despuix d'una atra. No obstant, una idea va permanéixer en la ment dels germans: Louis tenia febra i, durant una nit d'insomni, va imaginar donar a "un bastidor en garres un moviment alternatiu, de funcionament similar al del prensatelas d'una màquina d'coser: en la part superior del recorregut, les garres penetrarien en les perforació fetes en les vores de la película portadora de l'image, per a impulsar-la, i es retirarien en la part inferior del recorregut, lo que deixava la película immòvil mentres el sistema d'accionament es movia cap a dalt. Va ser una revelació". El kinetógrafo també utilisava el moviment intermitent de la película, també gràcies a un mecanisme preexistente: el d'alvanç intermitent elèctric, unit a un tambor dentado que accionaba la película. De la mateixa manera que en el kinetógrafo, un obturador giratori impedia que la llum aplegara a la capa fotosensible quan la película es movia un pas.

Archiu:Mécanisme du cinématographe des frères Lumière.gif
Mecanisme Lumière: leva excèntrica i garres, película en perforació redones.

El 26 de decembre de 1894, es va publicar en el periòdic Lió républicain que els germans Lumière "estaven treballant en la construcció d'un nou kinetógrafo, no menys notable que el de Edison i que creem que els lioneses seran pronte els primers en vore".[13] En este mecanisme, encara que no realisaren les primeres películes (rodades per William Kennedy Laurie Dickson), Louis Lumière i, per associació, Auguste, és generalment considerat l'inventor del cine com a espectàcul fotogràfic en moviment proyectat davant un públic. El mecanisme en garfios, accionado per un atre d'alvanç intermitent, va supondre una millora considerable sobre el del kinetógrafo, en el que la película era accionada per un tambor dentado (encara utilisat en les cambres de proyecció d'argent), pero accionado bruscament per una roda de trinquet elèctrica, més vesprada substituïda per una roda de Ginebra. Al principi, varen presentar el seu aparat com kinetógrafo Lumière o kinetoscopio Lumière, pero finalment ho varen cridar "cinématographe".[14] Va ser l'ingenier parisenc Jules Carpentier, a qui Louis havia enviat totes les seues proves sobre el desenroll del prototip de la primera proyecció, el que va finalisar el mecanisme del cinematógraf, en particular en empaquetar-ho en una caixa de la que només eixien una manivela, l'objectiu i un magazine per a contindre la película verge, precedent de la seua producció en chicotetes séries per a vendre a aficionats pudientes.

Des de de decembre de 1895, els germans Lumière varen eixercitar un paper clau en el desenroll del cine, indústria que després desenrollaria Charles Pathé.

Paper en el naiximent del cine com a espectàcul

[editar | editar còdic]

Se sol senyalar als germans Lumière entre els principals inventors del cine, en la mida en que el seu cinematógraf combinava en un sol aparat les funcions d'atres invents com la cambra, la copiadora o el kinetoscopio. A diferència d'este últim, que solament deixava vore imàgens individualment a través d'un visor, el cinematógraf permetia la proyecció davant un públic reunit en una mateixa sala.[15]

La sessió del 28 de decembre de 1895 al Salon indien du Grand Café, considerada la primera proyecció pública i comercial de películes en entrada de pagament, és a sovint citada com "el naiximent oficial del cine com a espectàcul colectiu". A pesar de que atres inventors com Max Skladanowsky o Louise Li Prince havien realisat abans proyeccions o filmacions d'imàgens en moviment, l'historiografia i la divulgació han consolidat l'idea dels germans Lumière com els grans pioners del cine com una experiència colectiva.[16]

Fotografia en color

[editar | editar còdic]

En 1903, varen patentar un procés per a realisar fotografies en color, l'Autochrome Lumière, que va eixir al mercat en 1907.

Posteriorment, Louis va continuar en els seus experiments i va inventar el fotorama (un método per a prendre fotografies en 360° i després reproduir-les) i la fotografia en relleu. Va ser nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Berna. Auguste, per la seua banda, va seguir en els seus estudis de bioquímica i fisiologia. La seua cambra es troba en el Musée du Cinéma Henri Langlois de París, en la de Georges Méliès.

Respal a Mussolini en 1935 i al mariscal Pétain durant l'ocupació

[editar | editar còdic]

El 22 de març de 1935, Louis Lumière va assistir a una gala oferida per l'Itàlia fascista per a celebrar el quadragèsim aniversari de l'invenció del cine, en la que el govern volia combatre el predomini del cine nortamericà. Eixe dia, Louis va dedicar la seua foto "A la seua Excelència Benito Mussolini en l'expressió de la meua profunda admiració" i va sumar al seu germà en "la profunda gratitut" cap als organisadors. Esta foto i la dedicatòria es varen publicar en un llibre editat per a l'ocasió per l'Imprenta Nacional Italiana. En esta mateixa obra, editada per la secretaria dels Grups Universitaris Fascistes, evocava "l'amistat que unix als nostres dos països i que una comunitat d'orige no pot deixar d'aumentar en el futur".[17]

A pesar d'açò, Louis Lumière va ser nomenat president d'honor del Festival del Món Lliure, la primera edició del Festival de Cannes, i la Copa Lumière, precursora de la Palma d'Or a la millor película, es va cridar aixina en oposició a la Copa Mussolini de la Mostra de Venècia.[18][19] En novembre de 1940, en unes declaracions a l'agència de notícies Inter-France, va recolzar el proyecte de colaboració del règim de Vichy:

Seria un gran error rebujar el règim de colaboració del que parlava el Maréchal Pétain en els seus admirables mensages. Auguste Lumière, el meu germà, en pàgines en les que exalta el prestigi incomparable, el valor indomable, l'ardor jovenil del mariscal Pétain i el seu sentit de les realitats que deuen salvar a la pàtria, va escriure: "Per a que aplegue l'anhelada era de la concòrdia europea, és evidentment necessari que les condicions impostes pel vencedor no deixen contra ell un ferment d'hostilitat irreductible. Pero ningú podria alcançar este objectiu millor que el nostre admirable Cap d'Estat, ajudat per Pierre Laval que ya nos ha donat tantes proves de la seua clarividencia, la seua habilitat i la seua devoció pels verdaders interessos del país. Compartixc esta opinió. Subscric plenament esta declaració[20]

Louis va ser nomenat membre del Conseil national creat pel règim de Vichy en 1941 i Auguste va formar part del Consell municipal de Lió establit pel règim eixe mateix any.[21] i va formar part del comité d'honor de la LVF entre 1941 i 1942. Abdós germans varen rebre la condecoració de la Francisque.[22]


L'historiador Pascal Ory indica que el respal dels germans al govern de Vichy no va passar de "la fase d'una o dos declaracions de prensa", explotades per la propaganda.[23]

En 1995, per a celebrar el centenari de l'invenció del cinematógraf, el Banc de França va voler imprimir un billet de 200 francs en el retrat dels germans Lumière, pero La Amicale dones Réseaux Action de la France Combattante va protestar: "Els germans Lumière nos inspiren un profunt despreci. No se'ls pot homenajar sense insultar a les víctimes de la colaboració". En el ple de l'Ajuntament de Lió del 24 de juliol de 1995, Bruno Gollnisch, professor de l'Université Lió-III, en representació del Front national, va declarar: "Despuix d'Alexis Carrel [...], s'ataquen d'esta manera noves figures que ilustren el geni de Lió". El proyecte també va repercutir en la prensa,[21] l'impressió va ser cancelada pel Banc de França i el billet es va emetre finalment en l'image de Gustave Eiffel. En 2012, no obstant, quan els germans Lumière varen ser elegits per a representar a Rhône-Alps en la moneda d'argent de 10 euros emesa per la Monnaie de Paris dins de la colecció Els euros de les Regions, no va haver objeccions.

Filmografia

[editar | editar còdic]
  • La Mer (1895)
  • L'eixida de la fàbrica (1895)
  • Les calaveres (1895) inicia les películes de cine d'horror
  • Démolition d'un mur (1896), película en la que es varen utilisar els primers trucages de l'història del cine
  • El regador regat (1895), es pot considerar cine de comèdia
  • L'arribada del tren (1895). En esta película es va amprar la tècnica del pla fix en profunditat de camp.
  • L'arribada dels congressistes (Li débarquement dones congresistes). Esta película de 1895, en la que es mostra a congressistes baixant d'un barco i proyectada 24 hores despuix de la seua filmació, és considerada l'inici del noticiero modern.
  • La lluna a un metro (La lune à un métre) (1898). Els germans Lumière varen contribuir al desenroll del montage i l'edició en juntar quatre películes de la seua autoria (Sortie de la pompe, Mise en batterie, Attaque du feu i Li sauvetage). No obstant, el primer montage com a tal és La coronació del sar Nicolás II, dirigit per Perrigot en 1896.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Louis Lumière, 83, A Screen Pioneer. Credited in France With The Invention of Motion Picture..
  2. ↑ «Died».
  3. ↑ Lumière y Lumière, 1994, p. 37.
  4. ↑ «Els germans Lumière i el naiximent del cine». història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2024-01-25.
  5. ↑ «Auguste i Louis Lumière, una parella de germans inseparable». Molt Interessant. Consultat el 2024-01-25.
  6. ↑ Lavedrine, Bertrand; Gandolfo, {{{nom2}}} (2013). The Lumiere Autochrome. History, Technology and Preservation (en en), Los Àngeles: The Getty Conservation Institute, pp. 24-25. ISBN 978-1-60606-125-1.
  7. ↑ Abel (2005), p. 397
  8. ↑ «La primera película de l'història». història.nationalgeographic.com.és.
  9. ↑ «seua-cinematografo/ 28 de decembre de 1895: els germans Lumière oferixen la primera exhibició pública del seu cinematógraf». L'Orde Mundial.
  10. ↑ «inventar-el-cine/ L'apassionant història dels germans Lumière, els macs que varen inventar el cine». Infobae.
  11. ↑ Barnouw (1993), p. 11
  12. ↑ Auguste Lumière, Més travaux et més jours, Éditions La Colombe, Lió, 1953, pp. 32 i ss. Vore també Sadoul, 1964, p. 10 i Vigne, Paul (1942). La vie laborieuse et féconde d'Auguste Lumière (en francés), Lió: Durand-Girard.
  13. ↑ Aubert, Michelle (1996). La Production cinématographique dones frères Lumière, París: Bifi-éditions. ISBN 2-9509048-1-5.
  14. ↑ Waintrop, Édouard: Els Images animées de Monsieur Louis Lumière, Libération, número especial, n° 4306 de 22 de març de 1995, celebrant el 22 de març de 1895, any francés de l'invenció del cine, p. 2
  15. ↑ «El cine complix 120 anys». Cadena SER.
  16. ↑ {{Cita web|url=https://www.enciclopedia.cat/enciclopedia-tematica-proa/breu-història-del-cinema%7Ctítul=Breu història del cinema {{!}|fechaacceso=2025-12-20|sitioweb=www.enciclopedia.cat}}
  17. ↑ Taillibert, Christel. L'Institut international du cinéma éducatif - Regards sur li rôle du cinéma éducatif dans la politique internationale du fascisme italien, Éditions L'Harmattan, p. 401. ISBN 2-7384-7701-1.
  18. ↑ Forestier, François. “"Li Festival de Cannes est né en réponse aux fascistes"”. Li Nouvel Obs.
  19. ↑ «Juin 1939, unix "coupe Lumière" annoncée dans la presse azuréenne»..
  20. ↑ .La Gazette de Château-Gontier, 24 de novembre de 1940
  21. ↑ 21,0 21,1 Lecadre, Renaud; Bouzet, Ange-Dominique. «Li billet de 200 F Lumière rattrapé parell Vichy. Plantilla:Nobr de billets risquent de finir au pilon. Li «Eiffel» sent aussi li soufre».
  22. ↑ Randa, Philippe. L'Ordre de la Francisque et la Révolution nationaleeditorial= Déterna, p. 172. ISBN 2-913044-47-6..
  23. ↑ Ory, Pascal. Els Collaborateurs- 1940-1945, Seuil, p. 316. ISBN 2-02-004585-0.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Abel, Richard (ed.): Encyclopedia of Early Cinema. Taylor & Francis, 2005 ISBN 9780415234405

  • Barnouw, Erik: Documentary: A History of the Senar-fiction Film. Oxford University Press, 1993. ISBN 9780195078985
  • Sadoul, Georges: Història del cine mundial. Mèxic, Sigle XXI, 1972. ISBN 9789682305337
  • (1994) Correspondances: 1890-1953, 1ª edició (en fr), Cahiers du Cinéma, p. 37. ISBN 2866421515.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Germans_Lumière&oldid=813178»