Roda de Ginebra
La roda de Ginebra, també coneguda com a creu de Malta, és un mecanisme que convertix un moviment circular continu en un moviment circular intermitent. Consistix en un engranage a on la roda motriu té un pivot que alcança un carril de la roda conduïda i llavors alvança un pas. La roda motriu dispon ademés d'un bloc circular que li permet completar el gir mantenint la roda conduïda bloquejada.
Introducció
[editar | editar còdic]El nom deriva del primer dispositiu usat en rellonges mecànics, sent Suïssa i Ginebra importants centres de manufactura relojera. També se li coneix com a mecanisme de la creu de Malta, per la seua semblança visual.
En la disposició més típica, la roda motriu té quatre carrils, per lo que la roda conduïda alvança un pas de 90° per cada gir de la roda motriu. Si té n raïls, alvança 360/n.º per cada rotació completa.
Degut a que el mecanisme deu estar molt ben lubricado, a sovint es troba tancat en una càpsula d'oli.
Usos i aplicacions
[editar | editar còdic]Una aplicació de la roda de Ginebra són els proyectores de cine. La película no corre contínuament en el proyector, sino que alvança fotograma a fotograma, permaneixent front a la lent 1/24 de segon. Este moviment intermitent es conseguix utilisant la roda de Ginebra. (Els proyectores moderns poden usar un mecanisme controlat electrònicament o un motor pas a pas, que permet el bobinado ràpit de la película.) Els primers usos de la roda de Ginebra en proyectores de cine es remonten a 1896, en els aparats d'Oskar Messter i Max Gliewe, i el teatrógrafo de Robert William Paul. Els proyectores anteriors, incloent el de Thomas Armat, comercialisat per Edison com Vitascopio, usaven un mecanisme rítmic, inventat per Georges Demenÿ en 1893, per a conseguir el transport intermitent de la película.
La roda de ginebra també ha segut usada en rellonges mecànics, no solament com a elements motors, sino també com a llimitadors de la tensió del moll, per a que opere en un ranc a on la seua elasticitat tinga un comportament llineal. Si un dels carrils de la roda es tanca, el número de regressos que la roda motriu pot donar és llimitat. En els rellonges, la roda motriu és la que enrolla el moll, i la roda de Ginebra en quatre carrils oberts i un de tancada és la que prevé el sobre-bobinado del moll. Este sistema, cridada desocupació de Ginebra, va ser invenció dels relojeros de el XVII o XVIII.
Atres aplicacions inclou el canvi de plomes en plotteres, dispositius de mostreig automàtic, taules de classificació i llínees d'ensamblage, carregadors per a màquines CNC, i similars. El rellonge d'anell d'acer usa un mecanisme de Ginebra que produïx moviments intermitents en un dels seus anells.
També va ser utilisada per a canviar els filtres en la cambra d'enquadrament de la missió Dawn utilisat per a l'image de l'asteroide Vesta 4 en 2011. Va ser seleccionat per a assegurar que si el mecanisme fallara a lo manco un filtre seria utilisable.[1][2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Multimèdia».Jet propulsion laboratory, Nasa..
- ↑ «[1]». Consultat el 23 d'abril de 2024.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rueda de Ginebra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.