Copa Warren
La copa Warren és un antic recipient d'argent que data del Imperi romà. És única per estar decorada en dos representacions homoeróticas —dos actes sexuals explícits entre hòmens— de gran calitat artística. És coneguda pel nom del seu primer amo en l'época moderna, el coleccioniste i escritor nortamericà Edward Perry Warren, qui la va comprar a un venedor de la ciutat de Jerusalem en 1911.
Dit comerciant va dir que l'objecte havia segut trobat junt a monedes de la dinastia Juliol-Claudia, del sigle i d. C. Des de 1999, la copa ha estat en mans del Museu Britànic. En 2004, el Departament de Conservació, Documentació i Ciència del museu va expondre en dos informes les conclusions obtingudes sobre les característiques químiques de la copa, aixina com el seu estat de conservació.
En 2008, M. T. Marabini Moevs, en un artícul del Bollettino d'Art, va qüestionar la seua autenticitat[1] i va afirmar que es tracta d'un objecte fet per orfebres moderns a demanat del arqueòlec i comerciant Fausto Benedetti.
Història
[editar | editar còdic]Manufactura
[editar | editar còdic]La copa Warren provablement va ser l'encàrrec d'un client romà a un artesà grec del primer sigle d. C., potser durant el regnat d'influència helenística de Nerón. El recipient constava de cinc parts:
- El bol exterior principal, finament repujado des de dins i posteriorment cincelado en les figures en baix relleu.
- Un bol interior pla d'una làmina d'argent més gros en una vora massiça, que fa més fàcil tant l'us com la neteja de la copa.
- Un peu buit soldat a la base d'argent massiç.
- Dos torres que ara estan perdudes, pero que poden intuir-se en observar atres skyphos similars que han permaneixcut intactes.[2]
Este tipo de copes era usat en convits i festes. Segons pareix, s'elaboraven per parelles segons un disseny comú per a que foren empleades per matrimonis o amants; en este cas, solament es conserva una. La copa presenta signes de haver segut usada durant molt temps, com el ya citat extraviament de les torres i la pèrdua del dorat que s'havia aplicat a alguns dels detalls. No obstant, aixina i tot, l'estat de conservació de la peça és òptim.
Iconografia
[editar | editar còdic]
La representació d'actes sexuals en l'art romà és molt corrent, encara que han conservat moltes més escenes heterosexuals que homosexuals, lo que aumenta la singularitat d'esta peça.
Un dels costats té la representació d'una parella practicant el sexe anal, en la qual un home en barba (erastés, sodomita o participant actiu) està recostado en un jove (erómenos, catamita o participant passiu) assentat sobre ell, usant una corda que penja del sostre per a mantindre l'equilibri. Mentres que un chic, possiblement un esclau, observa clandestinament despuix d'una porta. La presència d'algú espiant emfatisa la privacitat de l'acte; l'acció del voyeurisme implica un estatus inferior d'esclau segons la mentalitat romana.
L'atre costat de la copa té una atra representació de còpula anal, en la qual un home jove sense barba penetra per darrere a un chic més jove que es troba tombat lateralment.
Abdós escenes inclouen llits, teles plegades en el fondo i instruments musicals, una lira en la primera i un aulos en la segona. Açò, unit a la cuidadosa delimitació de papers sexuals segons les edats i al fet de que els hòmens duguen sengles corones de llorer, indica convencions gregues, lo que fa pensar que va ser utilisada per una èlit romana culturalment helenizada.
Aparició
[editar | editar còdic]Warren va adquirir la copa a un comerciant en Roma en 1911 per 2.000 £. Es diu que va ser trobada en Bittir (antiga Bethther), junt a Jerusalem, en monedes de l'emperador Claudio. Si és aixina, és provable que fora amagada durant la primera guerra judeo-romana pel seu antic propietari com a depòsit secret i que mai fora recobrada, i no perduda o depositada en una tomba.
Controvèrsia
[editar | editar còdic]La copa no va rebre anàlisis d'experts fins a 1993 per la controvèrsia del tema representat, encara que açò no ha segut infreqüent. Durant sigles, a lo manco des del temps dels escrits de Johann Joachim Winckelmann, els objectes artístics en representacions homoerótiques que varen sobreviure a la censura solament varen ser objecte de tràfic en mercats clandestins per a coleccions privades d'interessats en el tema.
En els anys 1950, l'aduana d'Estats Units va denegar el permís per a l'entrada de la copa i varis museus, inclós el Museu Britànic, varen rebujar comprar-la per considerar-l'inexhibible.
En els anys 1980, degut a que va haver un canvi general en l'actitut social cap a el homosexualitat i que ademés l'epidèmia del sida va matar a alguns dels més destacats coleccionistes d'este tipo d'objectes, vàries d'estes obres d'art varen eixir a la llum, ya no en mercats clandestins, sino exhibides en museus i exposicions públiques. La copa va ser prestada pel seu propietari per a la seua exhibició en exposicions del Museu d'art antic de Basilea i el Museu Metropolità de Nova York, a on va ser admirada pel gran públic per primera volta en sigles. Aixina l'expectació causada per estes obres en ser exhibides i la necessitat dels mercats d'art per taxar estes peces varen incrementar l'atenció dels estudiosos per elles.
Museu Britànic
[editar | editar còdic]La copa va ser adquirida pel seu actual propietari, el Museu Britànic, en 1999 per 1 800 000£, en aportes dels fondos Heritage Lottery Fund i el National Art Collections Fund, per a evitar que ixquera a l'estranger.[3] Est ha segut el major desembós produït per un sol objecte i el més alt dels oferits des dels anys 1950.
Va ser exhibida en la sala 3 del museu des de l'11 de maig fins al 2 de juliol de 2006 en l'exposició titulada La copa Warren: Sexe i societat en les antigues Grècia i Roma.[4] El conservador del museu, Dyfri Williams, va dir de l'exposició: «Volem mostrar este fantàstic objecte en un context en el que pugam entendre les actituts cap a la sexualitat en l'época en la que va ser fabricat. Estos objectes nos semblen extraordinaris ara, pero va haver molts objectes aixina d'us comú, aixina com pintures i mosaics en els banys de les cases particulars ensenyant imàgens similars».
Des de l'1 de decembre de 2006 fins al 21 de giner de 2007, va ser cedida per a una exposició en el Museu de Yorkshire.
Des de 2010, ha segut exposta en la sala 70 (Roman Empire, 'Imperi romà') del Museu Britànic formant part de l'exposició A History of the World in 100 objects, 'Una història del món en 100 objectes'.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mary Beard. «A History of the World in 100 Objects by Neil MacGregor – review» (en anglés). The Guardian. Consultat el 23 de març de 2013.
- ↑ Skyphos en els seus torres
- ↑ Museu britànic
- ↑ Exposició en el British Museum
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Clarke, John R. Looking at Lovemaking: Constructions of Sexuality in Roman Art 100 BC–AD 250. University of Califòrnia Press, 1998. ISBN 0-520-20024-1.
- Polloni, John. "The Warren Cup: homoerotic love and symposial rhetoric in silver [1] archivat en Wayback Machine.". Art Bulletin, March 1999. (Full text)
- Sox, David. Bachelors of Art: Edward Perry Warren & the Lewes House Brotherhood. Fourth Estigues, 1991.
- Williams, Dyfri. The Warren Cup. British Museum Objects in Focus séries. British Museum Press, 2006. ISBN 978-0-7141-2260-1 .
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Copa Warren» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.