Estació de treball

Estació de treball

Eixemple d'una estació de treball.

En informàtica, una estació de treball (del anglés workstation) és un ordenador d'alt rendiment dissenyat principalment per a tasques tècniques, científiques, d'ingenieria o de creació de contingut professional. Encara que històricament es diferenciaven dels ordenadors personals per la seua potència i capacitat d'expansió, hui moltes estacions de treball es basen en arquitectura similars a PCs de gama alta, pero optimisades per a fiabilitat, rendiment sostingut i compatibilitat en software professional exigent, com CAD, simulació, modelat 3D, anàlisis de senyes i edició multimèdia.

En un entorn de ret, una estació de treball proporciona als usuaris accés a servidors, almagasenament centralisat i atres recursos compartits, garantisant una conectivitat estable i de baixa latencia per mig d'interfaços cablejats (Ethernet d'alta velocitat) o, en alguns casos, conexions inalàmbriques alvançades. Els seus components, com una CPU de múltiples núcleus, GPU professionals, memòria ECC i almagasenament de grans volums estan dissenyats per a oferir fiabilitat, escalabilitat i compatibilitat en arquitectura multiproceso i sistemes distribuïts, mantenint estabilitat inclús baix càrregues de treball intensives durant periodos prolongats.

En l'actualitat, els ordenadors de consum general superen en freqüència en rendiment a les estacions de treball professionals de generacions anteriors. Açò ha dut a que el mercat d'estacions de treball es torne més especialisat, centrat en tasques crítiques que requerixen estabilitat, precisió i capacitat de processament sostingut que els PCs convencionals no poden garantisar de forma confiable. Encara que moltes operacions complexes poden eixecutar-se en ordenadors de propòsit general, les estacions de treball mantenen ventages significatives: el seu hardware està optimisat per a càrregues de treball prolongades i exigents, en tolerància a fallos, memòria ECC, refrigeració alvançada i components certificats per a software professional, assegurant que permaneixquen operatives en escenaris a on un PC convencional podria fallar o degradar el seu rendiment ràpidament.

Actualment, les estacions de treball solen ser comercialisades per grans fabricants d'ordenadors com Lenovo, HP o Dell, i ampren CPU x86-64 d'alt rendiment, com Intel Xeon o AMD EPYC, eixecutant sistemes operatius com Microsoft Windows o distribucions de GNU/Linux. Apple continua oferint estacions de treball basades en la seua arquitectura Apple Silicon en macOS, optimisades per a tasques creatives i professionals, mentres que atres fabricants han reduït o abandonat les seues llínees tradicionals d'estacions de treball UNIX, com va ser el cas de Sun Microsystems, la tecnologia del qual va ser absorbida per Oracle despuix de l'adquisició.

Diferències de filosofia de disseny entre computadores personals i estacions de treball

Sun SPARCstation 1+,processador a 25 MHz RISC de principis dels 90.

Sony NEWS, processador a 2x 25 MHz 68030 de principis dels 90.

Les estacions de treball varen ser un tipo popular de computadores per a ingenieria, ciència i gràfics durant les décades de 1980 i 1990. Últimament li les associa en CPU RISC, pero inicialment estaven basades casi exclusivament en la série de processadors Motorola 68000.

Les estacions de treball han seguit un camí d'evolució diferent al de les computadores personals o PC. Varen ser versions de baix cost de minicomputadoras com són les de la llínea VAX, la qual havia segut dissenyada per a traure senyes de tasques de còmput més chicotetes de la molt cara computadora mainframe de l'época. Ràpidament varen adoptar un sol chip microprocessador de 32 bits, en oposició als més costosos processadors multichip prevalecientes en aquell llavors. Posteriorment, les generacions d'estacions de treball varen usar processadors RISC de 32 bits i 64 bits, que oferien un rendiment més alt que els processadors CISC usats en els computadores personals.

Les estacions de treball també corrien el mateix sistema operatiu multi-usuari/multi-tasca que les microcomputadoras usaven, comunament Unix. També usaven rets per a conectar-se a computadores més potents per a anàlisis d'ingenieria i visualisació de dissenys. El baix cost relatiu a minicomputadoras i mainframes va permetre una productivitat total major a moltes companyies que usaven computadores poderoses per al treball de còmput tècnic, ya que ara cada usuari individual contava en una màquina per a tasques chicotetes i mijanes, lliberant aixina a les computadores més grans per als tractaments per lots.

Les computadores personals, en contrast en les estacions de treball, no varen ser dissenyades per a dur el rendiment de la minicomputadora a l'escritori d'un ingenier, sino que varen ser previstes originalment per a l'us en casa o la productivitat d'oficina; la sensibilitat al preu va ser un aspecte de consideració primària. Les primeres computadores personals comercialment exitoses usaven chips de processador de 8 bits, especialment el processador Intel 8080 i més vesprada MOS Technology 6502 i Zilog Z80, en els dies d'Altair 8800, Apple II, Atari 800, Commodore PET i TRS-80. L'introducció del IBM PC en 1981, basat en el disseny de processador Intel x86, finalment va canviar l'indústria.

Els primers sistemes operatius de PC varen ser dissenyats per a ser d'una sola tasca (MS-DOS), despuix varen incloure una llimitada multitarea cooperativa (Windows 3.1) i últimament han inclós multitarea en prioritat (Windows 95, Windows NT, GNU/Linux). Cada u d'estos diferents tipos de sistemes operatius varia en el habilitat per a utilisar la potència total inherent del hardware per a realisar múltiples tasques simultàneament.

Història de les estacions de treball

Tal volta la primera computadora que podria ser calificada com a estació de treball va ser l'IBM 1620, una chicoteta computadora científica dissenyada per a ser usada interactivament per una sola persona assentada en la consola. Va ser introduïda en 1959. Una característica peculiar de la màquina era que caria de qualsevol tipo de circuit aritmètic real. Per a realisar l'adició, requeria una taula almagasenada en la memòria central en regles decimals de l'adició. Lo que permetia aforrar en costs de circuits llògics, permetent a IBM fer-ho més econòmica. El nom còdic de la màquina va ser CADET, el qual algunes persones dien que significava "No pot sumar, ni tan sols ho intenta (Ca't Add, Doesn't Even Try)". No obstant, es va llogar inicialment per uns $1000 per més.

Posteriorment varen aplegar l'IBM 1130 (successor del 1620 en 1965), i el minicomputador PDP-8 de Digital Equipment Corporation.

Les primeres estacions de treball basades en microordenadors destinats a ser utilisats per un únic usuari varen ser màquina Lisp del MIT al començament de la década de 1970, seguides dels Xerox Alt (1973), PERQ (1979) i Xerox Star (1981).

En els anys 1980 es varen utilisar estacions de treball basades en CPU Motorola 68000 comercialisades per noves empreses com Apollo Computer, Sun Microsystems i SGI. Posteriorment aplegarien NeXT i unes atres.

L'era RISC

Des de finals dels anys 1980 es varen ser substituint per equips generalment en CPU RISC dissenyada pel fabricant de l'ordenador, en el seu sistema operatiu propietari, casi sempre una variant de UNIX (en excepcions no basades en UNIX, com OpenVMS o les versions de Windows NT per a plataformes RISC). Encara que també va haver estacions de treball en CPU Intel x86 eixecutant Windows NT com les Intergraph ViZual Workstation Zx i varis models Compaq i Dell.

Llista no exhaustiva de les estacions de treball RISC més famoses dels anys 90:

Fabricant	Models	Arquitectura CPU	Sistema operatiu	Anys
DEC/Compaq/HP	AlphaStation	DEC Alpha	Tru64, OpenVMS	1994-2006
HP	9000	PA-RISC	HP-UX	1991-2007
IBM	RS/6000 p-series IntelliStation POWER	IBM POWER	AIX	1993-2009
Silicon Graphics	IRIS 4D Indigo, Indy Octane, O2 etc	MIPS	IRIX	1986-2006
Sun Microsystems	SPARCStation Ultra Blade	SPARC	Solaris	1986-2008

Vore també

• Hardware