IBM 1620
El IBM 1620 va ser anunciat per IBM el 21 d'octubre de 1959, i es va comercialisar com un "equip científic econòmic", molt usat en universitats i centres de formació, dins de la llínea d'equips econòmics com l'ordenador per a us empresarial IBM 1401. Va ser llogat per 3.000 dólars mensuals inicialment, encara que despuix el seu preu va baixar a menys de 1620 dólars mensuals. Es va deixar de fabricar el 19 de novembre de 1970, despuix de haver-se produït d'al voltant de dos mil màquines. Versions modificades del 1620 varen ser utilisats com CPU del Sistema Industrial de Control de Processos IBM 1710 (va ser la primera computadora digital considerada lo suficientment confiable per a la computació en temps real, i aixina poder ser utilisada com controlador de processos per a equips industrials) i la seua variant l'IBM 1720.
Característiques Generals
Usava paraula de llongitut decimal, en lloc de la llongitut binaria, lo que la va fer especialment atractiva per a deprendre sobre computació, i centenars de mils d'estudiants varen tindre les seues primeres experiències en este equip. El cicle del núcleu de memòria durava 20 micro segons per al Model I, 10 microsegons per al Model II (al voltant de 1000 voltes més llenta que la memòria de l'ordenador típic principal en 2006).
El 1620 no disponia de circuits aritmètics, usava una taula en memòria per a sumar/restar i una atra per a multiplicar, i per mig de hardware adicional dividia per restes successiva, el seu nom de desenroll era CADET, acrònim de "Computer with ADvanced Economic Technology“ (Ordenador en Tecnologia Econòmica Alvançada), pero en els països anglosaxons es va usar com a acrònim de «Cannot Add, Doesn't Even Try !» (¡No pot sumar, ni tan sols ho intenta!). En el model II es va afegir circuits per a sumar/restar, pero mantenint la taula per a les multiplicacions.
Ademés del còdic màquina, disponia d'un compilador de FORTRAN i d'un chicotet intérpret del mateix usat en depuració.
Usos
Va ser expost en París a finals de la década de 1960, en el Palais de la Découverte, a on efectuava exhibicions com el càlcul del factorial.
Se sap que el IBM 1620 va ser utilisat per al càlcul d'estructures durant la construcció del World Trade Center.[1]
El primer extrapolació per a televisió sobre les eleccions en Alemània Federal de 1965, varen ser desenrollades per l'Institut de Ciències Socials Aplicades, usant un IBM 1620.
En la película de ficció Colossus: el proyecte Forbin (en Espanya va ser Colossus: El proyecte prohibit) de 1970, es varen usar vàries consoles del 1620.
Jacques-Yves Cousteau va usar un IBM 1620 en l'Institut de Mónaco per a càlculs i anàlisis de senyes dins del proyecte Conshelf[2] (Continental Shelf Station, Estació Plataforma Continental), per a la creació de hàbitats submarins presentats en el seu documental de 1964 "El món sense Sol".[3] L'ordenador apareix en el documental de Cousteau "Tres semanes en la ciutat baix l'aigua", curt de 1966.
Va ser la primer computadora adquirida per l'Institut Tecnólogico d'Estudis Superiors de Monterrey (ITESM)
Referències
- ↑ Plantilla:Article
- ↑ «Proyecte CONSHELF I-II-III» (en anglés/francés). Portal web de la Societat Cousteau. Archivat des de l'original, el 9 de juny de 2014. Consultat el 26/06/17.
- ↑ Jacques-Yves Cousteau. «El món sense Sol». Internet Movie Database. Consultat el 26/06/17.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «IBM 1620» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.