Commodore PET
Els Commodore PET (Personal Ilectronic Transactor: en castellà Transactor electrònic personal) i CBM varen ser llínees d'ordenadors domèstics produïdes per Commodore International a partir de 1977. En bones vendes en els mercats educatius de Canadà, Estats Units i Anglaterra, va ser la primera computadora completament equipada de Commodore i la que posteriorment va formar la base de la seua llínea de productes de 8 bits, incloent al Commodore 64. El primer model, denominat PET 2001, va ser la primera computadora personal disponible per al consumidor final.
Història
Orígens i els primers models
Series PET 2001, 2001-N & 2001–B i CBM 3000
En els anys 1970 Texas Instruments (TU) era el proveïdor principal de CPUs per a l'us en calculadores. Moltes companyies venien dissenys de calculadores basats en els seus jocs de chips, incloent Commodore.
No obstant, en 1975, TU va incrementar el preu del joc de chips solts, al punt que costaven més que el preu en que venien les seues calculadores sanceres (que usaven els chips), i l'indústria que ells havien desenrollat es va congelar i va eixir fòra del mercat.
Commodore va respondre buscant un joc de chips de la seua propietat que poguera comprar sense restriccions, i ràpidament va trobar l'empresa MOS Technology, Inc., que oferia el seu disseny del microprocessador 6502 al mercat, i la va comprar.
Junt en la companyia va vindre el KIM-1, un chicotet kit de computadora basat en el 6502 dissenyat per Chuck Peddle. En Commodore, Peddle va convéncer a Jack Tramiel de que les calculadores eren un atzucac i de que en lloc d'això deurien enfocar-se en la fabricació d'una màquina "real" basada en el KIM-1 i vendre-la per a tindre beneficis molt més alts.
El resultat va ser el PET, el primer computador personal "tot en un". El primer model va ser el PET 2001, que venia en dos versions, el 2001-4 que incloïa 4 KB RAM i el 2001-8 en 8 KB RAM.
El computador era essencialment el KIM-1 en un nou chip controlador de video, el MOS 6545, que manejava un chicotet monitor incorporat en blanc i negre en una resolució de text i caràcters semigráficos de 40×25 caràcters.
La màquina també va incloure un Datassette per a l'almagasenage de senyes situat en el front de la carcassa que deixava poc espai per al teclat. El PET 2001 va ser anunciat en 1977 i va escomençar a vendre's al voltant de setembre. No obstant, seguien demanats pendents (backorders) per mesos, i per a facilitar les entregues varen cancelar la versió de 4K a principis de l'any següent.
Encara que la màquina va ser prou exitosa, casi tot lo món es queixava pel minúscul teclat. Açò va ser tractat en les versions millorades "-N" i "-B" del PET 2001, que varen posar l'unitat de cassets fòra de la carcassa i varen incloure un teclat més gran que se sentia millor.
Internament va ser utilisada una targeta mare nova i més simple, junt en una actualisació en memòria de 8K, 16K o 32K, conegudes com el 2001-N-8, 2001-N-16, o 2001-N-32, respectivament.
Les vendes de les noves màquines varen ser fortes, i Commodore llavors va introduir els models en Europa. No obstant ya hi havia, per a la venda en Europa, una màquina anomenada PET de l'enorme companyia neerlandesa Philips, i el nom va tindre que ser canviat. El resultat va ser la série CBM 3000 (Commodore Business Machines 3000), que va incloure els models 3008, 3016 i 3032. Els models PET 2001-N-8, i CBM 3008, en 8 KB de RAM, varen ser retirats ràpidament.
Educació, negoci, i ciències de la computació
Series PET 4000 i CBM 8000
La série PET 4000 va ser la versió final de lo que podria ser cridat com el PET "clàssic". Est va ser essencialment l'últim model de la série 2000, pero en un monitor més gran en image en "vert i negre" i una nova versió del llenguage de programació Commodore BASIC. En este punt el Commodore havia notat que molts clients estaven comprant les versions en poca memòria de les màquines i instalaven els seus propis chips de RAM, aixina que als computadors 4008 i 4016 se'ls varen llevar els zócalos extra per a la memòria en la targeta mare.
El 4032 va ser un enorme èxit en les escoles, en a on la seua resistent construcció tota de metal i el seu disseny "tot en un" li varen fer capaç de soportar millor els rigors de l'us en la sala de classes. Important en este paper va ser també el port IEEE 488, d'una atra manera poc utilisat, del PET. Usat sabiamente, el port podia treballar com una simple "ret" i permetre compartir les impressores i les unitats de disc, llavors molt costosos, entre totes les màquines de la sala de classes.
Atres dos màquines de la série PET varen ser llançades. El CBM 8000 va incloure per a la pantalla un nou chip que manejava una resolució de 80×25 caràcters, pero açò va resultar en un número d'incompatibilitats de software en programes dissenyats per a la pantalla de 40 columnes, i com a resultat sembla haver segut impopular.
El 8032 es fabricava en 32K estàndar pero permetia agregar atres 64K externament. Després esta millora va ser instalada de fàbrica creant aixina el 8096. Els últims models, coneguts com els SK i els Execudesk, varen usar una carcassa millorada en un teclat separat i un montage giratori per al monitor.
Série SuperPET 9000
L'últim en la série va ser el SP9000, conegut com el SuperPET o el MicroMainframe. Esta màquina va ser dissenyada en l'Universitat de Waterloo per a ensenyar programació. En adició a l'hardware bàsic del CBM 8000, els 9000 varen agregar un segon CPU, el Motorola 6809, i varen incloure un número de llenguages de programació com el BASIC en ROM per al 6502 i l'APL, COBOL, FORTRAN, PASCAL i un ensamblador 6809 en discs blans per al 6809. També va incloure un programa de terminal que va permetre que la màquina fora usada com "smart terminal" (terminal inteligent), aixina que esta màquina sola podia reemplaçar moltes de les "caixes" corrientemente en us en l'universitat. Ademés la màquina es va convertir en un ambient de desenroll remot en a on l'usuari podia pujar la seua creació (el seu programa) a un mainframe despuix de completar, en el SuperPET, el desenroll i les proves.
El problema dels gràfics
Com a computadora casera, pronte va ser sobrepassada per màquines que varen incloure gràfics a color i sò, principalment pel Apple II, la família Atari de 8 bits i el TRS-80. Encara que el color va ser proporcionat més alvance en el Commodore VIC-20 i el Commodore 64, el problema dels gràfics podria haver segut molt manco molest si el joc de caràcters no haguera estat fix ("hard wired") en el ROM. En els seus rivals la localisació de la descripció dels caràcters gràfics es podia canviar i apuntar a la RAM, a on nous caràcters podien ser dibuixats per a crear gràfics. En el costat positiu, els PET varen usar un joc de caràcters gràfics prou bo, (en la seua variació del ASCII, conegut com PETSCII), que varen permetre que anaren creats alguns jocs rudimentaris. En 1982 es va llançar una expansió, una interfaç gràfica basada en Thomson EF936x, en 512x512 pixels.
La revista Cursor
A finals de la década de 1970, els usuaris del PET podien subscriure's a una "revista" publicada regularment cridada Cursor. En lloc d'imprimir-se en el paper, Cursor va ser publicada com una cinta de casset de senyes compatible en el PET que contenia al voltant d'una mija dotzena de jocs i programes utilitaris.
Sumari de models
Serie PET 2001 / Série 2001-N & -B, série CBM 3000
- CPU: 6502, 1MHz
- RAM: 4K, 8K, o 16K / 8K, 16K, o 32K
- @ROM: 18K, incloent BASIC 1.0 / 20K, incloent BASIC 2.0 (la majoria dels CBM en 3.0)
- Video: MOS 6545, monitor monocromàtic de 9", resolució de pantalla 40×25 caràcters
- Sò: Cap / Simple brunzidor ("beeper") piezoelèctric
- Ports: MOS 6520 PIA, MOS 6522 VIA, 2 Datassette (1 usat / un d'atrasser), 1 IEEE-488
- Notes: teclat tipo chiclet de 69 tecles i Dattassette integrat / Teclat de tamany complet, sense unitat Dattassette integrada
Série PET 4000 / Série CBM 8000.
- CPU: MOS 6502, 1MHz
- RAM: 8K, 16K o 32K / 32K o 96K
- @ROM: 20K, incloent BASIC 4.0
- Video: MOS 6545, monitor monocromàtic de 9" / 12", resolució de pantalla 40×25 / 80×25 caràcters
- Sò: Simple brunzidor ("beeper") piezoelèctric/generador de sò en un canal i altoparlante
- Ports: MOS 6520 PIA, MOS 6522 VIA, 2 Ports Datassette (un d'atrasser), 1 IEEE-488
- Notes: Bàsicament una millora del 2001 / Bàsicament un 4000 en 80 columnes i un teclat llaugerament diferent, en un teclat numèric més chicotet (11 tecles)
Série SuperPET 9000
- CPU: 6502 i Motorola 6809, 1MHz
- RAM: 96K
- @ROM: 48K, incloent BASIC 4.0 i atres llenguages de programació
- Video: MOS 6545, monitor monocromàtic de 12", resolució de pantalla 80×25 caràcters
- Sò: Simple brunzidor ("beeper") piezoelèctric
- Ports: MOS 6520 PIA, MOS 6522 VIA, MOS 6551 ACIA, 1 RS-232, 2 Ports Datassette (un d'atrasser), 1 IEEE-488
- Notes: Bàsicament un 8000 en ROMs per a llenguages de programació, també tenia tres jocs de caràcters, i un RS-232 per a usar com un terminal.
Perifèrics
Commodore Business Machines va fer una varietat d'unitats de disc disponibles per al PET, usant la interface IEEE 488, incloent:
- Commodore 2031 Unitat simple de disc
- Commodore 4040 Unitat doble de discs
- Commodore 8050 Unitat doble de discs
- Commodore 8250 Unitat doble de discs de "cuádruple densitat"
- Commodore 8280 Unitat doble de discs de 8"
- Commodore SFD-1001 Unitat simple de disc de "cuádruple densitat"
- Commodore D9060 Disc de disc dur de 5 MB
- Commodore 9090 Unitat de disc dur de 7.5 MB
Vore també
Primers computadors de Commodore usant gràfic en color
- Commodore VIC-20 (1980)
- Commodore 64 (1982)
Atres "computadors personals" de l'época
Atres
- KIM-1, l'antecessor del Commodore PET (1976)
- Commodore International
- Història dels computadors personals
- Este artícul conté una traducció derivada de «Commodore PET» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.