Laboratori Lincoln

Erro al crear miniatura:

Laboratori Lincoln

El Laboratori Lincoln és un centre de desenroll i investigació federal gestionat per l'universitat privada Institut Tecnològic de Massachusetts en Cambridge, i finançat principalment pel Departament de Defensa dels Estats Units, en finançament sobre la base de fondos federals per a l'aplicació de tecnologia alvançada a problemes de seguritat nacional. Les activitats d'investigació i desenroll se centren en el desenroll de tecnologia a llarc determini, aixina com en la creació ràpida de prototips i demostracions de sistemes. Les seues competències bàsiques són sensors, detecció integrada, processament de senyals per a la extracció d'informació, respal a la presa de decisions i comunicacions. Estos esforços estan alineats dins de dèu àrees de missió. Elaboratori també manté varis llocs de camp en tot el món. Elaboratori transferix gran part de la seua tecnologia alvançada a agències governamentals, l'indústria i l'acadèmia, i ha llançat més de 100 noves empreses. És un dels llocs considerats “sensibles” tenint les seues imàgens per satèlit censurades en Google Maps.

Història

En el estiu de 1950, el Institut de Tecnologia de Massachusetts va portar a terme un estudi, denominat Proyecte de Charles, per a explorar la viabilitat d'establir un important laboratori centrat en defensa aérea, motivat per l'informe del comité d'ingeniers de sistemes de la defensa aérea a on concloïen que els EE. UU. no estaven preparats davant un atac aéreu. Davant este fet, la força aérea va considerar que l'Institut de Tecnologia podria proporcionar l'investigació necessària per a desenrollar una defensa aérea que podria detectar, identificar i finalment interceptar les amenaces aérees. L'estudi va recomanar l'establiment d'un laboratori, cridat Proyecte Lincoln, el qual seria dirigit pel Institut de Tecnologia de Massachusetts per a l'eixèrcit, l'Armada i la Força Aérea. El nom de "Proyecte de Lincoln" va ser elegit degut a que el laboratori es troba prop de les ciutats de Bedford, Lexington, i Lincoln i els noms "Proyecte Lexington" i "Proyecte de Bedford" ya existien en el Departament de Defensa. Una volta establit el laboratori, dos reptes crucials se li varen plantejar al sistema de defensa: En primer lloc, la transmetre informació des d'un gran número de radars a una computadora central capaç de guardar les senyes; i en segon lloc, analisar les senyes en temps real en la finalitat de respondre eficaçment als objectes identificats. Basant-se en la tecnologia digital Whirlwind del Institut de Tecnologia de Massachusetts, inicialment elaboratori Lincoln va abordar el disseny i desenroll de prototips d'una ret de terra a pur de radars i aeronaus dels centres de control de la defensa aérea. Gràcies a açò, es varen donar importants alvanços tècnics donant lloc al primer processament computacional en temps real de tractament de senyes de radar i al desenroll de núcleus magnètics d'almagasenament que aumenta la fiabilitat del sistema. Elaboratori Lincoln va ser la mare d'una revolució en la informàtica moderna en 1956, la computadora CH-0. El CH-0 va nàixer en elaboratori Lincoln, creat com un desenroll militar i enviat al campus del Institut de Tecnologia de Massachusetts com a préstam a llarc determini. Este préstam va ser incalculable en térmens del seu valor cap a l'equip de programació com per a Peter Samson, científic computacional pioner en la creació de software i Jack Dennis, ingenier elèctric, que varen utilisar la computadora per a donar bots jagants en els programes de desenroll. Este préstam per a l'institut és provablement el de més valor que mai podria haver aplegat d'una institució militar. En els primers anys, el desenroll més important que va eixir delaboratori Lincoln va ser SAGE (Semi-Automatic Ground Environment), una ret nacional de radars i armes antiaèrees vinculades a computadores digitals dissenyada pel professor George I. Valley, i el DEW Line (Distant Early Warning Line), un sistema de radars de vigilància colocats a lo llarc del círcul polar àrtic d'Estats Units. En els 80, elaboratori va explorar com compensar els efectes de la turbulència atmosfèrica per mig de l'us d'òptica adaptativa i desenrollar un sistema de radars per làser. Elaboratori té un llarc historial en les computadores i sistemes informàtics. Lincoln va ser el primer en desenrollar un computador en temps real que es va utilisar per a processar les senyes d'un radar. Per a fer estos sistemes més fiables, elaboratori va desenrollar un núcleu magnètic d'almagasenament. Alguns dels primers gràfics per computadora i la interfaç d'usuari de l'investigació es va portar a terme en elaboratori. La investigació en "paquets de veu", (actualment VoIP) realisada en colaboració en atres investigadors, va conduir a la creació del UDP (User Datagram Protocol, protocol del nivell de transport basat en l'intercanvi de datagrama). Més recentment, baix el patrocini de DARPA (Defense Advanced Research Projects Agency, Agència d'Investigació de Proyectes Alvançats de Defensa), Lincoln va portar a terme una de les més grans evaluacions de sistemes de detecció d'intrusos. Elaboratori Lincoln va establir ràpidament una reputació pionera en electrònica alvançada en els sistemes de defensa aérea. Molts dels alvanços tècnics (millora de sistemes de suspensió en l'aire, detecció i el seguiment d'aeronaus i vehículs terrestres... ) han constituït la base per a l'investigació actual. Elaboratori també ha fet contribucions significatives en els principis de desenroll de gràfics moderns per computadora, la teoria de processament de senyals digitals i el disseny i construcció en processament de senyals digitals d'alta velocitat en les computadores. El tractament de la senyal seguix sent un element clau de molts programes de laboratori, inclosos els fins especials d'alt rendiment dels processadors. Va ser en elaboratori Lincoln a on Larry Robert disseny la conmutación de paquets de la ret ARPAnet. La relació del Institut de Tecnologia de Massachusetts en elaboratori Lincoln ha segut objectiu d'intenses crítiques en vàries ocasions.

Investigació

Les despeses en investigació anuals delaboratori en el 2006 varen ser $ 625,3 millons, (superant als del Institut de Tecnologia de Massachusetts). L'investigació delaboratori està en gran part classificada com defensa nacional, pero també contribuïx a les comunicacions en tot lo món civil i el control del tràfic aéreu. Una característica de la relació entre elaboratori Lincoln i el Institut de Tecnologia de Massachusetts és que la propietat intelectual generada en elincoln és propietat del Institut de Tecnologia de Massachusetts i gestionat per la Oficina de Llicències de Tecnologia (TLO). Açò afecta a la indústria o la pràctica comercial de les aplicacions de l'investigació i el desenroll en elaboratori Lincoln i el procés de creació d'empreses secundàries.

Direcció

• F. Wheeler Loomis, 26 de juliol de 1951 – 9 de juliol de 1952
• Albert G. Hill, 9 de juliol de 1952 – 5 de maig de 1955
• Marshall G. Holloway, 5 de maig de 1955 – 1 de febrer de 1957
• Carl F. J. Overhage, 1 de febrer de 1957 – 1 de febrer de 1964
• William H. Radford, 1 de febrer de 1964 – 9 de maig de 1966
• C. Robert Wieser, director interí, 10 de maig de 1966 – 1 de giner de 1967
• Milton O. Clauser, 1 de giner de 1967 – 1 de juny de 1970
• Gerald P. Dinneen, 1 de juny de 1970 – 1 d'abril de 1977
• Walter I. Morrow Jr., 1 d'abril de 1977 – 30 de juny de 1998
• David L. Briggs, 1 de juliol de 1998 – 30 de juny de 2006
• Eric D. Evans, 1 de juliol de 2006 – present

Enllaços externs

ll. mit. edu Pàgina oficial