L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ordinador

(Redirigit des de «Computadora electrònica»)

Una computadora, computador o ordenador[1][2][3] és una màquina programable que eixecuta una série de comandos per a processar els senyes d'entrada, obtenint convenientment informació que posteriorment s'envia a les unitats d'eixida. Una computadora està composta per numerosos i diversos circuits integrats i varis elements de respal, extensió i accessoris, que en conjunt poden eixecutar tasques diverses en suma rapidea i baix el control d'un programa (software).

La constituïxen dos parts essencials, el hardware, que és la seua estructura física (circuits electrònics, cables, gabinet, teclat, rata, etc.), i el software, que és la seua part intangible (programes, senyes, informació, documentació, etc).

Des del punt de vista funcional és una màquina que posseïx, a lo manco, una unitat central de processament (CPU), una unitat de memòria i una atra d'entrada/eixida (perifèric). Els perifèrics d'entrada permeten l'ingrés de senyes, la CPU s'encarrega del seu processament (operacions aritmètic-llògiques) i els dispositius d'eixida els comuniquen als mijos externs. És aixina, que la computadora rep senyes, els processa i emet l'informació resultant, la que després pot ser interpretada, almagasenada, transmesa a una atra màquina o dispositiu o senzillament impresa; tot això a criteri d'un operador o usuari i baix el control d'un programa de computació.

El fet de que siga programable li permet realisar una gran varietat de tasques sobre la base de senyes d'entrada ya que pot realisar operacions i resoldre problemes en diverses àrees de l'activitat humana (administració, ciència, disseny, ingenieria, medicina, comunicacions, música, etc).

Bàsicament, la capacitat d'una computadora depén dels seus components hardware, mentres que la diversitat de tasques radica majorment en el software que admeta eixecutar i continga instalat.

Si be esta màquina pot ser de dos tipos, computadora analògica o sistema digital, el primer tipo és usat per a pocs i molt específics propòsits; la més difosa, utilisada i coneguda és la computadora digital (de propòsits generals); de tal modo que en térmens generals (inclús populars), quan es parla de «la computadora» s'està referint a una computadora digital. Les hi ha d'arquitectura mixta, cridades computadores híbrides, sent també estes de propòsits especials.

En la Segona Guerra Mundial es varen utilisar computadores analògiques mecàniques, orientades a aplicacions militars, i durant la mateixa época es va desenrollar la primera computadora digital, que es va cridar ENIAC; ella ocupava un enorme espai i consumia grans cantitats d'energia, que equivalen al consum de centenars de computadores actuals (PC).[4] Les computadores modernes estan basades en circuits integrats, mils de millons de voltes més veloces que les primeres màquines, i ocupen una chicoteta fracció del seu espai.[5]


Computadores simples són lo suficientment chicotetes per a residir en els dispositius mòvils. Les computadores portàtils, tals com tabletas, netbooks, notebooks, ultrabooks, poden ser alimentades per chicotetes bateries. Les computadores personals en les seues diverses formes són icons de la cridada era de l'informació i són lo que la majoria de la gent considera com a «computadora». No obstant, els sistemes embebidos també constituïxen computadores, i es troben en molts dispositius actuals, tals com electrodomèstics, teléfons inteligents, avions de combat, joguets, robots industrials, etc.

Etimologia

Computadora/Computador

En l'espanyol que es parla en Amèrica s'utilisen térmens derivats del anglés computer i este a la seua volta del llatí computara 'calcular'. A partir de la raïl llatina, també varen sorgir computator (lit., «computador»; c. 1600), ‘el que calcula’, i computist («computista»; finals de el XIV), ‘expert en còmput calendárico o cronològic’.[6]

Segons el Oxford English Dictionary, el primer us conegut de la paraula computer en la llengua anglesa es troba en el llibre The Yong Mans Gleanings (1613), de l'escritor Richard Braithwait, per a referir-se a un arithmetician (aritmètic): «I haue [sic] read the truest computer of Claves, and the best Arithmetician that euer [sic] breathed, and he reduceth thy dayes into a short number». Este terme aludia a un “computador humà”, una persona que realisava càlculs o #còmput. Computer va continuar en el mateix significat fins a mediats de el XX.[7] A finals d'este periodo, es contractaven a dònes com a computadores perque se'ls podien pagar menys que als seus colegues masculins.[8] En 1943, la majoria de les computadores humanes eren dònes;[9] per a referir-se a elles existia la forma femenina computress (“computadora”), que en el temps es va canviar a programmer (“programadora”).[10]


El Oxford English Dictionary registra que, a finals de el XIX, computer va escomençar a utilisar-se en el significat de «màquina calculadora».[7] L'us modern del terme per a «computador electrònic digital programable» data de 1945, basant-se en el concepte teòric de màquina de Turing publicat en 1937. ENIAC (1946), sigla de «computador i integrador numèric electrònic» (Electronic Numerical Integrator And Computer), generalment es considera el primer d'este tipo.[6]

Ordenador

En l'espanyol que es parla en Espanya és predominant l'us del vocable «ordenador», que prové del terme francés ordinateur i este a la seua volta del terme llatí ordinator.[11] La paraula «ordenador» va ser introduïda per IBM França en 1955, en acabant de que François Girard, llavors cap del departament de publicitat de l'empresa va tindre l'idea de consultar al seu antic professor de lliteratura en París, Jacques Perret. Junt en Christian de Waldner, llavors president d'IBM França, varen demanar al professor Perret que sugerira un nom en francés per a la seua nova màquina electrònica de tractament de l'informació (IBM 650), evitant la traducció lliteral de la paraula anglesa computer (‘calculadora’ o ‘calculatriz’[12]), que en aquella época estava reservada per a les màquines científiques.

En 1911, una descripció de la màquina analítica de Babbage utilisava la paraula ordonnateur per a descriure la seua força motriu:[13]

«Pour aller prendre et reporter els nomenes… et pour els soumettre à l’opération demandée, il faut qu'il i ait dans la machine un organe spécial et variable : c'est l'ordonnateur. Cet ordonnateur est constitué simplement parell dones feuilles de carton ajourées, analogues à celle dones métiers Jacquard…». «Per a prendre i transferir els números... i sometre'ls a l'operació requerida, deu haver un orgue especial i variable en la màquina: est és el ordenador. Este ordenador es compon simplement de làmines de cartó en forats, similars als que s'utilisen en els telers de Jacquard...».
Manual de la màquina Babbage (en francés)


Perret va propondre una paraula composta centrada en el ordonnateur: ‘el que posa orde‘[14] i té la noció del orde eclesiàstic en l'Iglésia catòlica (ordinant).[11] Va sugerir, més precisament, ordinatrice électronique, de manera que el femení, segons ell, poguera distinguir millor l'us religiós de l'us contable de la paraula.[15] IBM França va conservar la paraula ordinateur i inicialment va tractar de protegir este nom com marca registrada, pero, com els usuaris varen adoptar fàcil i ràpidament la paraula ordinateur, l'empresa va decidir deixar-la en el domini públic.[16]

En 1984, acadèmics francesos, en el debat Els jeunes, la technique et nous, que l'us del sustantiu ordonnateur és incorrecte, perque la funció de l'aparat és processar senyes, no donar órdens.[17] Mentres que uns atres —com també el creador del terme, Jacques Perret— coneixedors de l'orige religiós del terme, ho consideren el més correcte; es va parlar del fet de que la paraula «ordenador» guarda més relació en la funció ordenar que en donar órdens lo que seria més correcte per a la funció moderna d'estos aparats.[11] L'us de la paraula «ordenador» s'ha exportat als idiomes d'Espanya: l'aragonés, l'asturià, el gallec, el castellà, el català i el vasc.

Història

Artícul principal → Anexe:Història de la computació.


Llunt de ser un invent d'una persona en particular, la computadora és el resultat evolutiu d'idees de moltes persones relacionades en àrees tals com l'electrònica, la mecànica, els materials semiconductors, la llògica, l'àlgebra i la programació.[18]

Cronologia

Les principals fites en l'història de la computació, des de les primeres ferramentes manuals per a fer càlculs fins a les modernes computadores de bojaca.[19]

  • 500 a. C.: s'utilisa l'àbac en antigues civilisacions com la China o la Sumer, la primera ferramenta per a realisar sumes i restes.
  • Cap a 830: el matemàtic i ingenier persa Musa al-Juarismi va desenrollar la teoria del algoritme, és dir, la resolució metòdica de problemes d'àlgebra i càlcul numèric per mig d'una llista ben definida, ordenada i finita d'operacions.
  • 1614: l'escocés John Napier inventa el logaritme neperiano, que va conseguir simplificar el càlcul de multiplicacions i divisions reduint-ho a un càlcul en sumes i restes.
  • 1620: l'anglés Edmund Gunter inventa la regla de càlcul, instrument manual utilisat des de llavors fins a l'aparició de la calculadora electrònica per a fer operacions aritmètiques.
  • 1623: l'alemà Wilhelm Schickard inventa la primera màquina de calcular, el prototip de la qual va desaparéixer poc despuix.
  • 1642: el científic i filòsof francés Blaise Pascal inventa una màquina de sumar (la pascalina), que utilisava rodes dentadas, i de la que encara es conserven alguns eixemplars originals.
  • 1671: el filòsof i matemàtic alemà Gottfried Wilhelm Leibniz inventa una màquina capaç de multiplicar i dividir.
  • 1801: el francés Joseph Jacquard inventa per a la seua màquina de teixir brocats una targeta perforada que controla el patró de funcionament de la màquina, una idea que seria amprada més alvance pels primers computadors.
  • 1833: el matemàtic i inventor britànic Charles Babbage dissenya i intenta construir la primera computadora, de funcionament mecànic, a la que va cridar la «màquina analítica». No obstant, la tecnologia de la seua época no estava lo suficientment alvançada per a fer realitat la seua idea.
  • 1841 : la matemàtica Ada Lovelace comença a treballar junt a Charles Babbage en lo que seria el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina, per lo que li la considera com la primera programadora de computadors.
  • 1890: el nortamericà Herman Hollerith inventa una màquina tabuladora aprofitant algunes de les idees de Babbage, que es va utilisar per a elaborar el cens d'Estats Units. Hollerith va fundar posteriorment la companyia que despuix es convertiria en IBM.
  • 1893: el científic suís Otto Steiger desenrolla la primera calculadora automàtica que es va fabricar i va amprar a escala industrial, coneguda com la Millonària.
  • 1936: el matemàtic i computólogo anglés Alan Turing formalisa els conceptes d'algoritme i de màquina de Turing, que serien claus en el desenroll de la computació moderna.
  • 1938: l'ingenier alemà Konrad Zuse completa la Z1, la primera computadora que es pot considerar com a tal. De funcionament electromecànic i utilisant relés, era programable (per mig de cinta perforada) i usava sistema binari i llògica booleana. A ella li seguirien els models millorats Z2, Z3 i Z4.
  • 1944: en Estats Units l'empresa IBM construïx la computadora electromecànica Harvard Mark I, dissenyada per un equip encapçalat per Howard H. Aiken. Va ser la primera computadora creada en Estats Units.
  • 1944: en Regne Unit es construïxen els computadors Colossus (Colossus Mark I i Colossus Mark 2), en l'objectiu de dessifrar les comunicacions dels alemans durant la Segona Guerra Mundial.
  • 1946: en l'Universitat de Pennsilvània es posa en funcionament l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator), que funcionava a vàlvules i va ser la primera computadora electrònica de propòsit general.
  • 1947: en Bell Labs, John Bardeen, Walter Houser Brattain i William Shockley inventen el transistor.
  • 1948: en Regne Unit es construïx el primer computador del món en programa almagasenat, el Manchester Baby, dissenyat per Frederic C. Williams, Tom Kilburn i Geoff Tootill, de l'Universitat de Mánchester.
  • 1949: el MESM va ser la primera computadora en Rússia i la segona programable en Europa continental, creada per un equip de científics baix la direcció de Serguéi Alekseevich Lébedev.
  • 1950: Kathleen Booth, crea el Llenguage ensamblador per a fer operacions en la computadora sense necessitat de canviar els cables de conexió, sino a través de targetes perforadora (programa o operació guardada per a usar-la quan siga necessari) les quals eren propenses a danyar-se per esta raó, a finals d'enguany es comença a desenrollar el llenguage de programació.
  • 1951 BESM El desenroll de les màquines BESM va començar en l'Institut de Mecànica de Precisió i Ciències de la Computació de l'URSS (ITM i VT) en Moscou baix la supervisió de Serguéi Alekseevich Lébedev en 1950 com una continuació dels seus treballs en Kiev en la computadora MESM. Esta série de màquines es varen deixar de fabricar en 1987.

Components

Artícul principal → Arquitectura de computadores.


Les tecnologias utilisades en computadores digitals han evolucionat molt des de l'aparició dels primers models en els anys 1940, encara que la majoria encara utilisa l'Arquitectura de von Neumann, publicada per John von Neumann a principis d'eixa década, que atres autors atribuïxen a John Presper Eckert i John William Mauchly.[20]

L'arquitectura de Von Neumann descriu una computadora en quatre (4) seccions principals: l'unitat aritmètic llògica, l'unitat de control, la memòria primària, principal o central, i els dispositius d'entrada i eixida (I/S). Estes parts estan interconectadas per canals de conductors denominats busos.[21][21]

Unitat central de processament

Artícul principal → unitat central de processament.


l'unitat central de processament (CPU, per les seues sigles de l'anglés: Central Processing Onit) consta de manera bàsica dels següents tres elements:[22]


  • l'unitat aritmètica llògica (ALU: Arithmetic Logic Onit) és el dispositiu dissenyat i construït per a portar a terme les operacions elementals com les operacions aritmètiques (suma, resta), operacions llògiques (AND, OR, XOR, inversions, desplaçaments i rotacions).
  • l'unitat de control (UC: Control Onit) seguix la direcció de les posicions en memòria que contenen l'instrucció que el computador va a realisar en eixe moment; recupera l'informació posant-la en la ALU per a l'operació que deu desenrollar. Transferix després el resultat a ubicacions corresponents en la memòria. Una volta que ocorre lo anterior, l'unitat de control va a la següent instrucció, podent ser la següent físicament (procedent del Contador de Programa) o una atra (a través d'una instrucció de bot).
  • Els registres: no accessibles (d'instrucció, de bus de senyes i bus de direcció) i accessibles, us específic (contador programa, punter pila, acumulador, flags, etc.) o d'us general.

Memòria primària

La memòria principal, coneguda com memòria d'accés aleatori (RAM, per les seues sigles de l'anglés: Random-Access Memory), és un conjunt de celes d'almagasenament organisades de tal forma que es poden accedir numèricament a la direcció de memòria. Cada cela correspon a un bit o unitat mínima d'informació. S'accedix per seqüències de 8 bits. Una instrucció és una determinada acció operativa, una seqüència que indica a l'ALU l'operació a realisar (suma, resta, operacions llògiques, etc). En els bytes de memòria principal s'almagasenen tant les senyes com els còdics d'operació que es necessiten per a portar a terme les instruccions. La capacitat de la memòria ve donada pel número de celes que conté, medit en bytes o múltiples. Les tecnologies amprades per a fabricar les memòries han canviat prou; des dels relés electromecànics de les primeres computadores, tubos en mercuri en els que es formaven els polsos acústics, matrius d'imans permanents, transistors individuals fins als actuals circuits integrats en millons de celes en un sol chip. Es subdividen en memòries estàtiques (SRAM) en sis transistors integrats per bit i la molt més utilisada memòria dinàmica (DRAM), d'un transistor i un condensador integrats per bit.[23] La memòria RAM pot ser reescrita varis millons de voltes; a diferència de la memòria ROM, que solament pot ser gravada una única volta.[24]

Perifèrics d'entrada, d'eixida o d'entrada/eixida

Els dispositius d'entrada permeten l'ingrés de senyes i informació mentres que els de eixida són els encarregats d'exteriorisar l'informació processada per la computadora. Hi ha perifèrics que són al mateix temps d'entrada i d'eixida. Com a eixemple, un dispositiu típic d'entrada és el teclat, un d'eixida és el monitor, un d'entrada/eixida és el disc rígit. Hi ha una gama molt extensa de dispositius I/S, com teclat, monitor, impressora, rata, unitat de disc flexible, càmara web, etc.[25]


Busos

Les tres unitats bàsiques en una computadora, la CPU, la memòria i l'element d'I/S, estan comunicades entre sí per busos o canals de comunicació:[26]

  • Bus de direccions : permet seleccionar la direcció de la senya o del perifèric al que es vol accedir,
  • Bus de control : controla el funcionament extern i intern de la CPU.
  • Bus de senyes :conté l'informació (senyes) que circula pel sistema.

Atres senyes i conceptes

En els computadors moderns, un usuari té l'impressió de que els computadors poden eixecutar varis programes «al mateix temps», açò es coneix com multitarea. En realitat, la CPU eixecuta instruccions d'un programa i despuix despuix d'un breu periodo de temps, canvia l'eixecució a un segon programa i eixecuta algunes de les seues instruccions. Ya que este procés és molt ràpit, crea l'ilusió de que s'estan eixecutant varis programes simultàneament; en realitat s'està repartint el temps de la CPU entre els programes, un al mateix temps. El sistema operatiu és el que controla el repartiment del temps. El processament realment simultàneu es realisa en computadores que posseïxen més d'un CPU, lo que dona orige al multiprocesamiento.[27]

El sistema operatiu és el programa que gestiona i administra tots els recursos de l'ordenador, controla, per eixemple, quins programes s'eixecuten i quàn, administra la memòria i els accessos als dispositius I/S, proveïx les interfases entre dispositius, inclús entre el computador i l'usuari.[28]

Actualment se sol incloure en les distribucions del sistema operatiu alguns programes molt usats; com a navegadors d'Internet, processadors de text, programes de correu electrònic, interfaços de ret, reproductors de películes i atres programes que abans es tenien que conseguir i instalar separadament.[29]

Els primers computadors digitals, de gran tamany i cost, s'utilisaven principalment per a fer càlculs científics. ENIAC es va crear en el propòsit de resoldre els problemes de balística de l'eixèrcit d'Estats Units. El CSIRAC, el primer ordenador australià, va permetre evaluar patrons de precipitacions per a un gran proyecte de generació hidroelèctrica.[30]


En la fabricació comercial de computadores, els governs i les empreses varen sistematisar moltes de les seues tasques de recolecció i processament de senyes, que abans eren realisades manualment. En el món acadèmic, els científics de tots els camps varen escomençar a utilisar els computadors per a fer els seus anàlisis i càlculs; el descens continuat dels preus d'estos aparats va permetre el seu us per empreses cada volta més menudes. Les empreses, les organisacions i els governs varen escomençar a amprar un gran número de chicotets ordenadors per a realisar tasques que abans eren fetes per computadors centrals grans i costosos.[31]

En l'invenció del microprocessador en 1970, va ser possible fabricar ordenadors cada volta més barats. Va nàixer el microcomputador i després va aparéixer la computadora personal, estos últims es varen fer populars per a portar a terme tasques rutinàries com escriure i imprimir documents, calcular provabilitats, realisar anàlisis i càlcul en hoja, comunicar-se per mig de correu electrònic i Internet. La gran disponibilitat de computadors i la seua fàcil adaptació a les necessitats de cada persona, han fet que s'utilisen per a una varietat de tasques, que inclouen els més diversos camps d'aplicació.[32]

Al mateix temps, els computadors chicotets de programació fixa (sistemes embebidos) varen escomençar a obrir-se camí entre les aplicacions per a la llar, els automòvils, els avions i la maquinària industrial. Estos processadors integrats controlaven el comportament dels aparats més fàcilment, permetent el desenroll de funcions de control més complexes, com per eixemple els sistemes de fre antibloqueo (ABS). A principis de el XXI, la majoria dels aparats elèctrics, casi tots els tipos de transport elèctric i la majoria de les llínees de producció de les fàbriques funcionen en un computador.[33]


Cap a finals de el XX i començos de el XXI, els computadors personals són usats tant per a l'investigació com per a l'entreteniment (videojocs), mentres que els grans computadors s'utilisen per a càlculs matemàtics complexos, tecnologia, modelació, astronomia, medicina, etc.[34]

Com a resultat del creuament entre el concepte de la computadora personal i els cridats «supercomputadores» sorgix l'estació de treball; este terme, originalment utilisat per a equips i màquines de registre, gravació i tractament digital de sò, ara fa referència a estacions de treball, que són sistemes de gran capacitat de còmput, normalment dedicats a llabors de càlcul científic o processos en temps real.[35] Una estació de treball és, en essència, un equip de treball personal en capacitat elevada de càlcul, rendiment i almagasenament, superior als computadors personals convencionals.

Vore també

Història

Tipos de computadores

Components i perifèrics

Uns atres

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ En 1946, ENIAC requeria al voltant de 174 kW. En comparació, una laptop moderna consumix al voltant de 30 W; prop de sis mil voltes menys. «Approximate Desktop & Notebook Power Usage». University of Pennsylvania. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2009. Consultat el 29 de juliol de 2014.
  5. ↑ Les primeres computadores tals com Colossus i ENIAC eren capaces de processar entre 5 i 100 operacions per segon. Un modern microprocessador pot processar mils de millons d'operacions per segon, i moltes d'estes operacions són prou més complexes que en les seues predecessores.
  6. ↑ 6,0 6,1 «computer». Online Etymology Dictionary. Consultat el 24 d'abril de 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 «computer» (en en). Oxford English Dictionary. Oxford University Press. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2022. Consultat el 24 d'abril de 2021.
  8. ↑ Evans, Claire L (2018). Broad band: the untold story of the women who made the Internet (en en), New York: Portfolio/Penguin, p. 23. OCLC 1080385286. ISBN 978-0-735-21175-9.
  9. ↑ (2013).«Recognizing a collective inheritance through the history of women in computing».Purdue University Press.Lafayette:15(1)
    1-9.ISSN 1481-4374.doi:10.7771/1481-4374.1972.
  10. ↑ (1975) A history of engineering and science in the Bell System. Communications sciences (1925-1980) (en en), Nova York: Bell Telephone Laboratories, p. 367. OCLC 1070356364. ISBN 978-0-932-76406-5. «When they began using computers, their classification changed from computress to the more esteemed title of programmer. Computing expertise diffused throughout the company wherever it was needed. This arrangement, which differed markedly from what evolved in most commercial establishments, and even in some other research labs, sprang directly from the historically collaborative environment of Bell Labs.»
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Ordinateur». presse-francophone.org. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2009. Consultat el 2022-11-01.
  12. ↑ «[1]». Consultat el 2022-11-01 (en és).
  13. ↑ (1911).«Li Calcul Mécanique».Octave Doin et Fils.
  14. ↑ Napoléon Landais, Dictionnaire général et grammatical dones dictionnaires français, Didier - 1849.
  15. ↑ Plantilla:Lien web.
  16. ↑ Pierre Guiraud, Problèmes et méthodes de la statistique linguistique, (en francés) Springer, 1959, ISBN 9789027700254.
  17. ↑ L'us de la paraula ordenador. El Món.és.
  18. ↑ Prieto Espinosa, Alberto (2006). «1. Conceptes fonamentals i evolució històrica», Introducció a l'informàtica, 4.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-84-481-4624-5.
  19. ↑ Campbell-Kelly, Martin (2014). «1. From Desktop to Pocket», Computer: A History of the Information Machine, 3.ª edició, Westview Press. ISBN 978-0-8133-4590-1.
  20. ↑ Stern, Nancy (1981). «2. The EDVAC Report and the Von Neumann Controversy», From ENIAC to UNIVAC: An Appraisal of the Eckert-Mauchly Computers, Digital Press. ISBN 978-0-932376-14-5.
  21. ↑ 21,0 21,1 Von Neumann Model”, PDF educatiu, portal TSJ Tlaxcala.
  22. ↑ Stallings, William (2006). «1. Introducció», Organisació i arquitectura de computadors, 7.ª edició, Pearson Educació, pp. 11-13. ISBN 978-84-8966-079-3.
  23. ↑ Difference between SRAM and DRAM”, GeeksforGeeks, artícul tècnic, 2025.
  24. ↑ S. Yuvaraj, “Performance Analysis of SRAM and DRAM in Low Power Application”, I3S Web of Conferences, 2023.
  25. ↑ Patterson, David A. (2011). «1. Abstracció i tecnologia dels computadors», Estructura i disseny de computadors: l'interfaç hardware/software, 4.ª edició, Reverté, pp. 17-21. ISBN 978-84-291-2620-4.
  26. ↑ Tanenbaum, Andrew S. (2000). «3. El nivell de la llògica digital: Busos», Organisació de computadores: un enfocament estructurat, 4.ª edició, Pearson Educació. ISBN 978-970-17-0399-1.
  27. ↑ Silberschatz, Abraham (2006). «1. Introducció: Sistemes multiprogramados i de temps compartit», Fonaments de sistemes operatius, 7.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-84-481-4641-2.
  28. ↑ Tanenbaum, Andrew S. (2015). «1. Introducció: El sistema operatiu com a administrador de recursos», Sistemes operatius moderns, 4.ª edició, Pearson Educació. ISBN 978-607-32-3396-5.
  29. ↑ Stallings, William (2005). «2. Introducció als sistemes operatius: Evolució dels sistemes operatius», Sistemes operatius: aspectes interns i principis de disseny, 5.ª edició, Pearson Educació. ISBN 978-84-205-4462-5.
  30. ↑ Ifrah, Georges (2001). «9. The First Electronic Computers», The Universal History of Computing: From the Abacus to the Quàntum Computer, John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-39671-0.
  31. ↑ Castells, Manuel (2005). «1. La revolució de la tecnologia de l'informació», L'era de l'informació: economia, societat i cultura. Vol. 1: La societat ret, 3.ª edició, Aliança Editorial. ISBN 978-84-206-4752-4.
  32. ↑ Ceruzzi, Paul I. (2003). «7. The Microcomputer Revolution», A History of Modern Computing, 2.ª edició, MIT Press, pp. 207-242. ISBN 978-0-262-53203-7.
  33. ↑ Wolf, Wayne (2008). «1. Embedded Computing: Automotive electronics», Computers as Components: Principles of Embedded Computing System Design, 2.ª edició, Morgan Kaufmann. ISBN 978-0-12-374397-8.
  34. ↑ Winston, Brian (1998). «8. The Personal Computer and Beyond», Media Technology and Society: A History: From the Telegraph to the Internet, Routledge. ISBN 978-0-415-14230-4.
  35. ↑ Hennessy, John L. (1993). «1. Fonaments del disseny de computadors: Tipos de computadors i les seues tasques», Arquitectura de computadors: un enfocament quantitatiu, McGraw-Hill. ISBN 978-84-7615-996-5.

Enllaços externs

  Ordinador en el Viccionari.

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ordinador&oldid=1509268»