Anar al contingut

Herman Hollerith

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Herman Hollerith


Herman Hollerith (Buffalo, Nova York, 29 de febrer de 1860-Washington D. C., 17 de novembre de 1929) va ser un inventor que va desenrollar un tabulador electromagnètic de targetes perforades per a ajudar en el resum de l'informació i, més tart, la contabilitat. Va ser el fundador de la companyia de màquines de tabulació que es va fusionar (a través d'adquisició d'accions) en 1911 en atres tres companyies per a formar una quinta part de l'empresa, la Computing Tabulating Recording Company, més tart anomenada International Business Machines (IBM).

És considerat una de les figures clau en el desenroll del processament de senyes. La seua invenció de la màquina de tabulació en targetes perforades va marcar el començ de l'era dels sistemes de processament de senyes semiautomàtiques, un concepte que va dominar el panorama tecnològic durant casi un sigle. Està considerat com el primer informàtic, és dir el primer que conseguix el tractament automàtic de l'informació (Informàtica= Informació + automàtica). També està dins dels creadors de la primera computadora en el món.

Biografia de Herman Hollerith

[editar | editar còdic]

Herman Hollerith era fill de l'immigrant alemà Georg Hollerith, un mestre d'escola de Großfischlingen, Renania-Palatinado. Va nàixer en Buffalo, Nova York, en 1860, a on també va passar la seua primera infància.[1] En 1875, a la primerenca edat de quinze anys, Hollerith conseguix entrar en l'Universitat de Columbia, a on es graduaria en honors com a ingenier de mines.[2]

Despuix de passar uns estius treballant en la seua terra natal, un dels seus antics professors, William Petit Throwbridge, li va propondre ser l'encàrrec d'elaborar un cens sobre l'us del vapor i l'aigua.[3] Allí, va conéixer a Kate Sherman Billings, filla de John Shaw Billings, cap del departament d'estadístiques vitals de l'oficina de cens dels Estats Units (apartat que contabilisa i estudia els #naiximent, les #defunció, els #casament i els divorços). Aixina que, est li va inspirar i va ajudar en la seua creació, reconeiximent que li va otorgar poc abans de morir.

En 1882, Herman va escomençar a treballar per al Massachusetts Institute of Technology (MIT), a on va eixercir d'instructor d'ingenieria mecànica. Pero la seua estància en dit lloc de treball va ser curta, puix no li acabava d'agradar el món de l'educació. Despuix, va estar en Sant Luis, Misuri, a on va estudiar i va dissenyar ferrocarrils elèctrics. En 1884, va obtindre un càrrec en l'oficina de paleses de EE. UU. en Washington D. C.. Càrrec que va eixercitar durant els següents sis anys.[4]

Herman va observar que les preguntes contingudes en els censos es podien contestar en un "sí" o un "no". Llavors va idear una targeta perforada, una cartulina en la que, segons estiguera perforada o no en determinades posicions, es contestava este tipo de preguntes. La targeta tenia 80 columnes.


El Govern dels Estats Units va elegir la màquina tabuladora de Hollerith (considerada per alguns com la primera computadora) per a elaborar el cens de 1890. Es varen tardar només 3 anys en perforar uns 56 millons de targetes. Açò va permetre que el cens d'eixe país es poguera fer d'una manera més fàcil.

Hollerith va patentar la seua màquina en 1889. Un any despuix va incloure l'operació de sumar en la finalitat d'utilisar-la en la contabilitat dels Ferrocarrils Centrals de Nova York.

En 1896, Hollerith va fundar l'empresa Tabulating Machine Company, en la finalitat d'explotar comercialment el seu invent. En 1911, dita companyia es va fusionar en Computing Scale Company, International Clave Recording Company i Bundy Manufacturing Company, per a crear la Computing Tabulating Recording Corporation (CTR). El 14 de febrer de 1924, CTR va canviar el seu nom pel d'International Business Machines Corporation (IBM), el primer president del qual va ser Thomas John Watson, qui curiosament no estava molt convençut del futur que podien tindre estes màquines.

Hollerith va morir en el 17 de novembre de 1929 als 69 anys, a causa d'un repentí atac al cor.

La màquina tabuladora

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tabuladora.


En eixa época, els censos es realisaven de forma manual, en el retart que això suponia (fins a 10 o 12 anys). Herman Hollerith va començar codificant l'informació del cens en una cinta de paper dividida en espais, en el que cada u d'ells significava algun ítem: sexe, franja d'edat, raça, etc. Segons cada persona es foradava un dels espais concrets. Els papers, una volta fets els forats, eren llegits per un dispositiu i el procés es va accelerar una miqueta. Hollerith va patentar la seua màquina en el 1889. Un any despuix va incloure l'operació de sumar en la finalitat d'utilisar-la en la contabilitat dels Ferrocarrils Centrals de Nova York. També va aplicar el seu mecanisme a les estadístiques de sanitat d'algunes ciutats d'Amèrica del Nort. Mentres, continuava perfeccionant el disseny i funcionament del seu invent.[5]

En l'any 1887 es va utilisar el seu sistema per a calcular senyes estadístiques sobre la mortalitat en Baltimore. Hollerith ya havia canviat el seu disseny inicial, i havia substituït les cintes de paper per targetes perforades. Com a conseqüència, es varen dissenyar ferramentes especials que realisaven un orifici de 6mm, per lo que es podia introduir molta més informació que en el sistema inicial, el que es basava en marcar els camps en tinta, posteriorment substituïda per orificis de gran tamany.

En el temps va escomençar a treballar en el disseny d'una màquina tabuladora o censadora, basada en les anteriorment cridades targetes perforades. D'esta forma es podia almagasenar més informació i era més fàcil de guardar. Hollerith va observar que la major part de les preguntes contingudes en els censos es podien contestar en un SÍ o un NO. Llavors va idear una targeta perforada. Una cartulina en la qual, segons estiguera perforada o no en determinades posicions, es contestava este tipo de preguntes. El sistema de targetes es va patentar en 1889. El govern d'EEUU va triar la màquina tabuladora de Hollerith per a elaborar el cens de 1890. Es varen tardar només 3 anys en perforar unes 56 millons de targetes.

L'us d'estes targetes perforades facilitava la classificació de les senyes. Gràcies a les targetes era possible vore, per eixemple, el número de dònes o hòmens que hi havia en una població d'una determinada edat. Herman Hollerith va implantar una tècnica que s'usaria durant molt temps i que seria la base de la computació fins que varen aparéixer millores.

La màquina tabuladora no solament s'usava per al cens de població, sino també, per eixemple, per a calcular les estadístiques sanitàries de l'eixèrcit o per a elaborar el cens agrícola. Posteriorment, Hollerith va decidir orientar la màquina tabuladora cap a un sector més comercial i mercantil, a causa de l'enorme èxit que havia supost en el camp del cens.


En 1896, Hollerith va fundar l'empresa Tabulating Machine Company, en la finalitat d'explotar comercialment el seu invent. En eixe moment, gràcies a la seua previsió de patentar tots els seus invents, posseïa el monopoli del processament i codificació de l'informació.

Va patentar la "Electric Tabulating Machine" ("màquina elèctrica de tabulació")[6]

Invents i empreses

[editar | editar còdic]

Hollerith havia deixat l'ensenyança i va començar a treballar per a l'Oficina del Cens dels Estats Units en l'any en que va presentar la seua primera solicitut de palesa. Titulada "Art of Compiling Statistics", va ser presentada el 23 de setembre de 1884; la palesa nortamericana 395.782 va ser concedida el 8 de giner de 1889.[7]

Hollerith inicialment va fer negocis baix el seu propi nom, com The Hollerith Electric Tabulating System, especialisant-se en equipe de processament de senyes de targetes perforades.[8] Va suministrar tabuladoras i atres màquines baix contracte per a l'Oficina del Cens, que les va utilisar per al cens de 1890. L'efecte net dels numerosos canvis sobre el cens de 1880: l'aument de la població, les senyes que devien arreplegar-se, el reconte de l'Oficina del Cens, les publicacions programades i l'us dels tabuladors electromecànics de Hollerith, varen reduir el temps necessari per a processar el cens de huit anys per al 1880 census a sis anys per al cens de 1890.[9]

En 1896, Hollerith va fundar la Tabulating Machine Company (en 1905 va passar a cridar-se The Tabulating Machine Company).[10]
Moltes de les principals oficines de censos de tot lo món varen llogar els seus equips i varen comprar les seues targetes, de la mateixa manera que les principals companyies de segurs. Les màquines de Hollerith es varen utilisar en els censos d'Anglaterra, Itàlia, Alemània, Rússia, Àustria, Canadà, França, Noruega, Puerto Rico, Cuba i Filipines, i de nou en el «Cens d'Estats Units, 1900».[11]

Va inventar el primer mecanisme automàtic d'alimentació de targetes i la primera perforadora de targetes. El Tabulador de 1890 estava cablejat per a funcionar en les targetes del cens de 1890. Un panel de control en el seu Tabulador Tipo I de 1906 va simplificar el recableado per a diferents treballs. El panel de control extraíble de la década de 1920 permetia el precableado i el canvi de treball casi instantàneu. Estos invents es troben entre els fonaments de l'indústria del processament de senyes i les targetes perforades de Hollerith (que posteriorment es varen utilisar per a la «entrada/eixida de targetes perforades») varen seguir utilisant-se durant casi un sigle.[12]

El 1911 la seua companyia es va fusionar per a crear la Computing Tabulating Recording Company (CTR).


El 14 de febrer de 1924, CTR va canviar el seu nom pel de International Business Machines Corporation (IBM), el primer president de la qual va ser Thomas John Watson, que curiosament no estava molt convençut del futur que podien tindre estes màquines. Hui en dia, IBM és una de les empreses líders en el sector informàtic.

En 1911, quatre empreses, inclosa la de Hollerith, en Dayton Scale Company, International Clave Recording Company i Bundy Manufacturing Company, es varen fusionar per a formar la Computing-Tabulating-Recording Company (CTR).<ref>

  • De Randell (1982),"... breu... fascinant artícul... descriu la forma en que es varen utilisar els tabuladors i classificadors en ... 100 millons de targetes ... del cens de 1890".

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Herman Hollerith (1860–1929)». AUPaderborn: Heinz Nixdorf MuseumsForum.
  2. «HNF - Herman Hollerith (1860-1929)». www.hnf.de. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2016. Consultat el 30 de novembre de 2016.
  3. «Herman Hollerith – Història de l'Informàtica». Archivat des d'el original, el 30 de novembre de 2016. Consultat el 30 de novembre de 2016.
  4. «Herman Hollerith facts, information, pictures | Encyclopedia.com articles about Herman Hollerith». www.encyclopedia.com. Consultat el 30 de novembre de 2016.
  5. Hollerith, Herman (2009). Herman Hollerith: Biografia de Herman Hollerith vinculada a l'informàtica.
  6. «Hollerith 1890 Census Tabulator». Universitat de Columbia. Consultat el 30 de decembre de 2010.
  7. US patent 395782, Herman Hollerith, "Art of compiling statistics", issued 1889-01-08
  8. Austrian, 1982, p. 153.
  9. Informe del Comissionat de Treball a càrrec de l'Undècim Cens al Secretari de l'Interior per a l'any fiscal que termina el 30 de juny de 1895 Washington, D.C., 29 de juliol de 1895 Pàgina 9: "Vosté pot esperar en confiança la ràpida reducció de la força d'esta oficina despuix de l'1 d'octubre, i la cessació total del treball administratiu durant el present any calendari. ... L'estat del treball de la Divisió del Cens i l'estat dels informes finals mostren clarament que el treball de l'Undècim Cens es completarà per lo manco dos anys abans de lo que va anar el treball del Dècim Cens." Carroll D. Wright Comissionat de Treball a càrrec.
  10. Engelbourg, 1954, p. 52.
  11. Dona Cruz, Frank (March 28, 2011). "Herman Hollerith". columbia.edu. Columbia University. Retrieved February 28, 2014.
  12. Mackenzie, Charles I. (1980). Conjunts de caràcters codificats, història i desenroll, 1 edició, Addison-Wesley Publishing Company, Inc., p. 7. ISBN 0-201-14460-3.