Instalació elèctrica

Archiu:Impianto elettrico.jpg

Montage en una vivenda en la que s'observen les roces en a on s'han instalat les canalisacions per al cablejat.

Una instalació elèctrica és el conjunt de circuits elèctrics que té com a objectiu dotar d'energia elèctrica a edificis, instalacions, llocs públics, infraestructures, etc. Inclou els equips necessaris per a assegurar el seu correcte funcionament i la conexió en els aparats elèctrics corresponents.

Per un atre costat, de modo més ampli, es pot definir una instalació elèctrica com el conjunt de sistemes de generació, transmissió, distribució i recepció de l'energia elèctrica per a la seua utilisació.

Els diversos centrals productores d'energia (en certs països suramericans es denominaven en el galicisme "usinas") s'ubiquen en posicions geogràfiques diverses (depenent de l'energia primària que acaba convertint-se en electricitat), lo que fa necessària una Ret Primària de Transmissió per a alcançar els centres de consum. Per al transport d'energia s'utilisa l'Alta Tensió, que genera moltes menys pèrdues d'energia. Des de la central generadora, les llínees subterrànees i aérees apleguen a estacions transformadores en a on la tensió es reduïx de nou, fins a la cridada mija tensió de 13,2 kV, és dir, 13 200 volts entre fases. Des d'allí l'energia es distribuïx a cambres transformadores, en a on es reduïx una atra volta la tensió, de 3 x 13,2 kV a 3 x 380/220 volts. Des de les cambres transformadores ixen les rets de Baixa Tensió o Ret de Distribució, en cables subterràneus o en llínees aérees, les quals apleguen a cada usuari.

Tipos

Segons la seua tensió

Instalacions d'alta i mija tensió

Artícul principal → Alta tensió elèctrica.

Són aquelles instalacions en les que la diferència de potencial entre dos conductors és superior a 1000 volts (1 kV).

Generalment són instalacions de gran potència en les que és necessari disminuir les pèrdues per efecte Joule (calfament dels conductors). En ocasions s'ampren instalacions d'alta tensió en baixes potències per a aprofitar els efectes del camp elèctric, com per eixemple en els cartells de neó.

Instalacions de baixa tensió

Artícul principal → Baixa tensió elèctrica.

Són el cas més general d'instalació elèctrica. En estes, la diferència de potencial màxima entre dos conductors és inferior a 1000 volts (1 kV), pero superior a 24 volts.

Instalacions de molt baixa tensió

Són aquelles instalacions en les que la diferència de potencial màxima entre dos conductors és inferior a 24 volts.

S'ampren en el cas de baixes potències o necessitat de gran seguritat d'utilisació. Ademés la molt baixa tensió és mala per a l'us d'artefactes de gran consum, ya que es necessita aumentar el calibre del conductor elèctric per a que soporte la corrent.

• per a la baixa tensió es pot utilisar, estabilisador o elevador de tensió per a mantindre la tensió a 220...240 volts.
• per a la protecció d'artefactes elèctrics es pot utilisar estabilisadors de tensió en cada aparat.

Use

Instalacions generadores

Artícul principal → Generació d'energia elèctrica.

Les instalacions generadores són aquelles que generen una força electromotriz, i per tant, energia elèctrica, a partir d'atres formes d'energia.

L'energia elèctrica, en corrent alterna, deu recórrer llarcs camins fins a aplegar als centres de consum, siguen estos plantes industrials o be ciutats, i per a això s'utilisen les llínees de transmissió d'alta tensió i extra alta tensió. En la República Argentina esta ret és trifásica i de 500 000 volts entre fases, o siga de 500 kV.

Instalacions de transport

Artícul principal → Transmissió d'energia elèctrica.

Les instalacions de transport són les llínees elèctriques que conecten el restant d'instalacions.

Poden ser aérees, en els conductors instalats sobre respals, o subterrànees, en els conductors instalats en sangues i galeries.

Instalacions transformadores

Artícul principal → Subestació elèctrica.

Les instalacions transformadores són aquelles que reben energia elèctrica i modifiquen els seus paràmetros, transformant-la en energia elèctrica en característiques diferents.

Un clar eixemple són les subestacions elèctriques de transmissió i les subestacions elèctriques de distribució, centres de transformació en els que s'amplia i reduïx la tensió, respectivament, per al seu maneig i ocupació convenient en tensions de transport (132 a 400 kV) a tensions més segures per a la seua utilisació, que poden ser des de 34 kV fins a 6 kV.

Instalacions receptores

Les instalacions receptores són el cas més comú d'instalació elèctrica, i són les que trobem en la majoria de les vivendes i indústries.

La seua funció principal és la transformació de l'energia elèctrica en atres tipos d'energia. Són les instalacions antagónicas a les instalacions generadores.

Enllaç

L'instalació elèctrica de l'edifici està composta dels següents elements: Llínea d'envestiment. Caixa general de protecció. Llínea repartidora. Centralisació de contadors. En dita unitat és a on es realisa la conversió de trifásica a monofásica. El suministrament a les llars es repartix entre les tres fases: cada llar es conecta a una de les fases, de manera que les càrregues de cada una d'elles queden lo més igualades (equilibrades) possible.

• Derivació individuals.
• Interruptor de control de potència.

Quadro general de mando i protecció (CGMP). El suministrament monofásico a la vivenda aplega des de la Derivació Individual cap a el CGMP, inici de l'instalació elèctrica interior de la vivenda. De el CGMP partixen els circuits independents que configuren l'instalació interior (allumenat, prens de corrent genèriques, prens de cuina i forn, prens de llavadora i lavavajillas, i prens dels quartos de bany). Se situa en l'entrada de la vivenda, i estaja tots els dispositius de seguritat i protecció de l'instalació interior de la vivenda:

• • Interruptor de Control de Potència (ICP), si no s'ha instalat anteriorment.
• Interruptor General (IG), que és un interruptor magnetotérmico.
  • Interruptor Diferencial (ID).
• Menuts Interruptors Automàtics (PIAs), que també són magnetotérmicos.
• Pren de terra de l'edifici.