Interruptor diferencial
Un interruptor diferencial (ID), clau diferencial o disyuntor diferencial, també conegut com RCD, RCCB, GFCI o dispositiu diferencial residual (DDR), és un dispositiu electromagnètic que es coloca en les instalacions elèctriques de corrent alterna en la finalitat de protegir a les persones d'accidents provocats pel contacte en parts actives de l'instalació (contacte directe) o en elements somesos a potencial degut, per eixemple, a una derivació per falta d'aïllament de parts actives de l'instalació (contacte indirecte). També protegixen contra els incendis que pogueren provocar dites derivació.
És un dispositiu de protecció molt important en tota instalació, tant domèstica com a industrial, que actua conjuntament en la posada a terra d'enchufes i masses metàliques de tot aparat elèctric. D'esta forma, el ID desconectarà el circuit en quant existixca una derivació o defecte a terra major que la seua sensibilitat. Si no existix la conexió a terra i es produïx un contacte d'un cable o element actiu a la carcassa d'una màquina, per eixemple, el ID no es percatará fins que una persona no aïllada de terra toque esta massa; llavors la corrent recorrerà el seu cos cap a terra provocant un defecte a terra i superant esta la sensibilitat de el ID, que dispararà el tall de la corrent, protegint a la persona i evitant aixina la seua electrocució.
Un PIA (acrònim de Chicotet Interruptor Automàtic i popularment conegut com magnetotérmico) és un commutador de calibración fixa destinat a controlar els diferents circuits interns d'electricitat en la vivenda per a protegir-los de sobrecàrregas i curtcircuits. S'utilisen en substitució dels fusibles, ya que tenen la ventaja de que no cal repondre'ls. Ve regulat en la norma EN-IEC 60898-1 sobre accessoris elèctrics, interruptors automàtics per a instalacions domèstiques i anàlogues per a la protecció contra sobreintensidad. [1]
Funcionament
[editar | editar còdic]En la Figura 1 es veu que l'intensitat (I1) que circula entre el punt a i la càrrega deu ser igual a l'intensitat (I2) que circula entre la càrrega i el punt b (I1 = I2), i per tant els camps magnètics creats per abdós bobines són iguals i oposts, per lo que la resultant d'abdós és nula. Est és l'estat normal del circuit.
En la Figura 2 es veu que la càrrega presenta una derivació terra per la que circula una corrent de fuga (If), per lo que ara I2 = I1 - If, i per tant menor que I1.
Els transformadors de suministrament elèctric subjectes al règim de neutre TT (95 % en Espanya) tenen conectat a terra la seua terminal neutre, i per tant es tanca el circuit elèctric en quant es posa en contacte qualsevol dels fils de fase en terra. És ací a on el dispositiu desconecta el circuit per a previndre electrocució, perque hi ha derivació de corrent cap a la pren de terra que deuen tindre tots els elements metàlics dels aparats elèctrics.
La diferència entre les dos corrents dels fils del suministrament és la que produïx un camp magnètic resultant, que no és nul i que per tant produirà una atracció sobre el núcleu N, desplaçant-ho de la seua posició d'equilibri, provocant l'obertura dels contactes C1 i C2 i interrompent el pas de corrent cap a la càrrega, en tant no es rearme manual o automàticament el dispositiu.
Abans de rearmar manualment el dispositiu es recomana examinar la causa de la seua actuació i corregir-la, o hi haurà risc de prolongar una greu situació d'inseguritat. De totes formes el sistema de mecanisme lliure no deixarà rearmar el ID mentres no hi haja fuga a terra menor que la seua sensibilitat (IΔn).
Cal tindre en conte que estos dispositius solament protegixen aigües avall del mateix, és dir, des d'a on es conecte el diferencial fins a la càrrega. Este fet es pot entendre en la següent figura:
Es veu que, per eixemple, en produir-se un fallo en l'aïllant del cable (representat per un raig) provoca una derivació a terra que permetrà la circulació d'una corrent des de la terra conectada al neutre del generador, fins al fallo produït per est. En el cas de que el fallo es produïxca aigües dalt del mateix (entre est i el transformador), el ID no entrarà en funcionament, perque les corrents entrante i eixint seguiran sent iguals. Per esta raó es deu instalar lo més prop possible de l'orige de la font d'energia elèctrica, que en una vivenda seria el punt d'entrada de la derivació individual en el local o la vivenda de l'usuari, per a que l'instalació quede totalment protegida.
Característiques
[editar | editar còdic]Encara que existixen interruptors per a distintes intensitat d'actuació, en Espanya el Reglament Electrotécnico de Baixa Tensió (REBT), en la seua ITC-BT-24, exigix que en les instalacions domèstiques es coloquen interruptors diferencials d'alta sensibilitat (IΔn) en una corrent de fuga menor o igual a 30 mA i un temps de resposta de 50 ms, la qual cosa garantisa una protecció adequada per a les persones.
La norma UNE 21302 descriu les característiques de l'interruptor diferencial.
Hi ha diferencials en valors superiors, encara que el llindar de dispar en tots els casos és d'entre 0,5 i 1 milèsimes de l'intensitat nominal. Per eixemple, per al diferencial de 30 A seria correcte que disparara entre 15 i 30 mA.
Les característiques que definixen un interruptor diferencial són el amperaje, número de pols i sensibilitat. Per eixemple: Interruptor diferencial 16A-IV-30mA.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ TodoLuzyGas. «PIA elèctric: definició, tipos, preus i utilitats».
Vore també
[editar | editar còdic]- Contactor
- Disyuntor
- Fusible
- Guardamotor
- Instalació elèctrica
- Interruptor magnetotérmico
- Relé
- Relé tèrmic
- Seccionador
- Pren de terra
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interruptor diferencial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.